Nascuda a Mont-real (Quebec) en 1928, ha mort a Mont-real als 92 anys d'edat Raymond Lévesque, deixant en el camí cinc-centes cançons, cinc obres de teatre, 50 peces d'humor, set llibres de poemes i altres publicacions. La major popularitat entre tots la van donar des del principi a Lévesque les cançons, i sobretot el Quand els hommes vivront d'amour (Quan la gent viu d'amor) que encara molts quebequesos coneixen de memòria, que va ser creat pels sentiments que li va inspirar la guerra dels francesos a Algèria en 1956:

Més d'un parell de dotzenes d'artistes han fet versions d'aquesta excel·lent cançó que s'ha esmentat com la més volguda dels quebequesos i a Euskal Herria hem conegut a diversos bascos des del disc Quebec de Joseba Tapia, amb les traduccions de Koldo Izagirre i Itxaro Borda i les adaptacions de Pascal Gaigne. L'amor arribarà a ser el títol de la cançó Quand els hommes vivront d'amour, que ha assajat amb entusiasme en qualsevol militància com el que ha tingut l'honor de ser guerrer en qualsevol guerra:

Després d'estudiar música de jove en la ràdio i en els cabarets de Mont-real, es va traslladar a París entre 1954 i 1959, època a la qual pertany la cançó. Tornant a Québec, va continuar fent programes de televisió i creant cançons, generalment cantades per altres cantants. En 1980 va perdre l'audició i va deixar de cantar però va continuar fent literatura durant molts anys.

En la dècada de 1960 es va posar en marxa el moviment sobiranista de Quebec, en el qual Lévesse va participar amb entusiasme, proclamant la independència. En aquella època també va haver-hi un moviment armat, el Front d'Alliberament de Quebec (Front de Liberation du Quebec, FLQ) i en concret la cançó "Bozo els culottes" que Tàpia va cantar en basca "Bozo galtzaundi" contant la història d'un membre empresonat de la banda:

En 2005, el Governador General del Canadà, que representa a la reina d'Anglaterra, membre de la comunitat de Commonweath, que és reconeguda com a sobirana suprem, va voler concedir-li el màxim guardó, però Lévesse es va negar a concedir-lo al·legant que sempre ha proclamat la seva independència a Quebec.

Raymond Lévesque ha mort sense veure a la seva pàtria sobirana, i sens dubte, com la major part dels vells, en memòria d'aquelles èpoques de la seva joventut irrecuperables, com havia fet amb aquesta magnífica cançó: