Tradicionalment, els estils musicals preferits dels joves i rebels de la vall han estat el punk, l'Oi! i l'hardcore, però les coses han canviat radicalment. Avui dia, la música urbana –rap, trap, drilla i reggaetón- és l'estil més escoltat per adolescents i joves, i Debagoiena està vivint una florida de joves creadors relacionats amb aquestes tendències. En aquests moments són més de 20 els joves de la vall que estan creant cançons i videoclips, i segons les seves percepcions, al 65% dels joves de la vall els agraden aquests nous estils musicals.

Però no és només un canvi d'estil musical. Aquesta nova ona ha revolucionat les formes de producció, consum i producció musical. Abans, en els concerts es mesurava la força i l'èxit de cada grup, però els músics d'aquesta nova etapa a penes fan concerts. Si és el cas, les visites a YouTube i el nombre de seguidors d'Instagram són els mesuradors de l'èxit. A més, a penes produeixen discos i publiquen cançons per separat, amb un acurat videoclip que gairebé sempre és tan important com la pròpia cançó. Gairebé tots els creadors són homes, i la majoria canten només en castellà.

Escena sense escenari

Hi ha creadors, hi ha oients als quals els agrada aquesta música, però malgrat aquestes condicions, no es veu cap concert relacionat amb aquests estils musicals. Abans de la pandèmia, per exemple, en Bergara se celebraven jocs de gall improvisats entre rapers de rap, anomenats Bergaratzen.

"Comencem a organitzar aquest tipus de concursos de carrer fa quatre anys, quan comencem a tenir 16 anys. Obríem la convocatòria en les xarxes socials i ens reuníem en l'Esperó persones de diferents pobles. El nombre mínim de participants era de setze persones i el jurat estava compost per tres membres. Cada participant aportava un o dos euros i els diners recaptats era el premi del guanyador. Però vam tenir problemes amb la policia municipal, perquè tallàvem el camí, i davant l'amenaça de rebre sancions econòmiques no organitzem més festivals", diu el cantant de rap de Bergara, Martxel Moral Zetita.

Al gener de 2019 es va celebrar en Arrasate el festival ArRAPsate, amb la participació d'Essència TP i Allò Rècords, i es va constatar la força que aquest estil musical té entre els joves, però malgrat l'èxit del concert, no va tenir continuïtat.

-Hi ha escena. Hi ha molts creadors, però falta alguna cosa per a oferir això a l'afició a través del concert. Al gener de 2019 omplim fins dalt el gaztetxe d'Arrasate. Però és cert que en els últims anys els concerts han baixat. Fa 10-15 anys, els concerts eren aquí i allà, tots els divendres, i això ha descendit de manera considerable. Si a això se suma la interrupció i l'alentiment provocades per la pandèmia, la situació en aquest moment és molt de menor. I què va passar? Doncs bé, tot aquest moviment ha estat absorbit per les xarxes socials", ha declarat el productor de vídeo d'Arrasate Asier Elgezua.

"La majoria dels creadors publiquen cançons soltes i són molt pocs els que tenen material suficient per a fer un disc. Aquesta manera de treballar també influeix en l'escassetat de concerts. Amb una certa freqüència es preval més anar publicant cançons; les xarxes socials marquen el ritme, i és cert que els concerts queden en segon pla. A més, veient la situació pandèmica, crec que és normal la falta de concerts", diu el creador i cantant Ur Brunyeixi.

El cantant de Bergara Iker Iriarte HRT creu que una escena de rap i trap pot esclatar en la calma de la situació pandèmica: "Cada vegada hi haurà més escenes. Amb la COVID-19 és molt difícil fer concerts, i molts no estan motivats. En l'època de la pandèmia vam fer un concert i vam estar disposats a fer un altre. Però estem amb ganes de fer concerts i segur que d'ara endavant es multiplicaran".

Si és el cas, a més, estan entusiasmats amb Oh! i per a organitzar festivals que barregin estils de rap. -Oh! crec que la música i el rap són compatibles. Tots dos serveixen per a ser joves i rebels, i crec que es poden fer concerts o festivals que barregin aquests dos estils. Aviat, quan la situació pandèmica es calma, volem fer una cosa així amb No Limits en el gaztetxe de Bergara. Són dos mons abrazables.

L'arrasatearra Janire Davila Janda afirma que la "mala fama" dels estils musicals esmentats "limita" la possibilitat de fer concerts. "En el meu cas, porto dos anys i només he fet tres concerts, perquè tot està condicionat pel maleït COVID. El poc que he fet ha estat en les discoteques, perquè els amics artistes o productors m'han ficat com a teloner, però és veritat que en les festes del poble la nostra música no té cabuda. Trapa, per exemple, està molt relacionada amb el reggaetón, i aquest estil genera desconfiança per considerar-lo masclista i sexista. En el sud d'Espanya, a Màlaga, per exemple, s'han superat aquests prejudicis i se celebren molts concerts en aquesta mena de places. Però aquí...

La força de les xarxes socials

En aquest nou moviment les xarxes socials són estratègiques per a promocionar, consumir, relacionar-se i sentir i comptar el suport del públic. El cas dels cantants d'Aretxabaleta Ekso i Pxli és molt cridaner. Fins ara, només s'ha publicat una cançó –es diu Guerrers– i s'han reunit més de 37.000 visites en Youtube.

"No esperàvem que la cançó arribés als 5.000 teleespectadors, i ha superat les 30.000 visites en tot l'Estat. No és només el nostre mèrit. Hem tingut al nostre costat a un productor molt bo, a un amic de Bilbao que és molt bo fent vídeos, i gràcies a tot això hem aconseguit que la gent s'agradi".

Però a pesar que a la gent li agrada la seva cançó, no tenen pressa per fer concerts. En aquest sentit, en ser preguntats per la possibilitat de triar una d'aquestes dues opcions, prefereixen que el seu pròxim tema tingui més de 40.000 cites en el seu primer concert que 150 persones.

Hodei Vicari Dens va ser el productor d'aquesta cançó. Preguntat pel cas dels joves d'Aretxabaleta, relativitza l'èxit amb el nombre de visites: "El consum d'audiovisuals en les xarxes socials és 100 vegades major que fa deu anys. Abans, 100.000 visites eren un assoliment impressionant, i ara, un ridícul vídeo del teu gat pot arribar a 2.000.000 de visites en poques hores. El nombre de visites és una referència, té importància, però cal prendre-li la mesura".

Hi ha qui ho diu, perquè una cançó que ell va fer a un cantant argentí té 3.500.000 visions.

Productors i videoautores

En la formació dels grups de rock hi ha membres imprescindibles: bateria, guitarra, baix i cantant. I en aquest nou moviment, a més dels cantants, el productor, el videoautor i altres membres d'aquest tipus són fonamentals.

El productor Hodei Vicari és una figura molt important per a entendre la florida dels creadors d'aquest moviment. Crea les bases de les cançons i les produeix: "Si se li dona una base a un cantant, pocs són els que li treuen tot el suc. Jo els dono pistes i consells quant a la forma i el ritme de cantar, per a treure el màxim partit a la cançó". Un cantant novençà ha de pagar per a aconseguir una base, pagar per a gravar la seva veu, masteritzar... En aquest sentit, l'estudi que Vicari tenia en Arrasate ha estat de gran ajuda per a fer els primers passos a molts creadors que volien començar: Martin Errasti Tatta, Unai Sierra, Ur Brunyeixi, Alaiur, Mutiko...

Si el productor és imprescindible, el mateix ocorre amb els productors de vídeo. De fet, els creadors, en general, publiquen les seves cançons en format videoclip i treballen molt en la qualitat de l'audiovisual. "Les imatges ajuden al fet que les paraules arribin amb més exactitud", diu HRT. A la nostra vall hi ha alguns productors de vídeo capdavanters; un d'ells és l'arrasatearra Asier Elgezua, que ha fet els vídeos d'Essència TP, i l'altre és Beñat Vicente, de Bergara.

Introducció a l'Hip-Hop a la vall

L'afició per la cultura rap no és nova en l'Alt Degui. En alguns grups de música dels anys 90, la influència va ser molt notable, com els grups Ekon o Anger, i van ser cantants de rap solts com Deifus, encara que van tocar molt poc.

En el gaztetxe d'Arrasate, per exemple, es van organitzar quatre festes d'Hip-hop –l'última en 2012– en les quals a més de música rap en directe, es combinaven exhibicions de skate, grafiti i break dansi. "Per a nosaltres la cultura hip-hop tenia tres branques: música, grafiti i dansa. I en les festes d'Hip-Hop ho plasmàvem. No eren festivals massius, però hi havia un públic que li agradava aquesta cultura". En aquest sentit, la branca de la música i de la dansa no ha tingut un gran desenvolupament a la vall, mentre que el grafiti ha estat el camp que ha tingut una major continuïtat.

Llistat de creadors de Debagoiena

A continuació, podeu veure els vídeos dels artistes punxant sobre el nom.

Arrasate:

• Nerea Loron La Fúria
• Fran Pedrosa Ixsyiroi
• Anaven Martin Talycual
• Janire Davila Janda
• Mikel Retegi Pier
• Unai Sierra
• Oihan Uribarren Fane
• Martin Errasti Tatta
• Ur Brunyeixi
• Alaiur Alcelay Kate

Bergara:

• Iker Hiriarte HRT
• Xady Aiastui K-PO
• Martxel Moral Zetita
• Jon Igartua Blind 09
• Markel Salgado
• Lander Romero Land

Oñati:

• Haritz Olaeta
• Mikel Aranburu
• Julen Lorenzo

Aretxabaleta:

• Mikel Egia i Markel Bengoa Ekso & Pxli

Eskoriatza:

• Gafer

Aramaio:

• Jon Izaga Mutiko