Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

En memòria de Ramuntxo Camblong (1939-2021)

  • Johañe Etchebest, director de l'Institut Basc de la Cultura, ha recordat la defunció de Ramuntxo Camblong, mort el mes passat. Etchebest ha subratllat que Camblong ha estat pioner en el vincle entre l'economia i la cultura, així com defensor de la governança cultural basca. Va ser el primer president de l'Institut Cultural Basc entre 1990 i 1994.
Artikulu hau egilearen baimenari esker ekarri dugu.

15 de novembre de 2021 - 11:48
Última actualització: 12:56
Ramuntxo Camblong Euskal Kultur Erakundeko biltzar nagusian, 2010ean. Argazkia: EKE.

La biografia de Ramuntxo Camblong està recollida en la pàgina web que gestiona Euskal Kultur Erakundea i que recull la memòria oral d'Ipar Euskal Herria www.mintzoak.eus. Camblong va néixer en 1939 i va morir el 12 de novembre de 2021.

A continuació es mostra la biografia recollida en la web www.mintzoak.eus:

Ramuntxo Camblong s'ha fundat a la casa Etxeparia de Makea (en la granja) l'11 de novembre de 1939. És el major de la família de sis fills.

Va estudiar a l'escola pública de Luhuso fins als 10 anys d'edat (1949). A continuació, s'endinsa en el col·legi San Josepe d'Hazparne i, a continuació, passa la ciència baixa en el Liceu de San Francisco d'Uztaritze. Després de finalitzar la terminal que ha hagut de repetir en el Liceu Vila Pia de Baiona en el Liceu San Francisco de Maule (1957-1958), obté el segon baix (matemàtiques de primer nivell) en 1959.

Després dels seus estudis en l'Institut d'Electrònica Superior (ISEP) de París, es queda a París durant els tres primers anys, els dos últims per a anar a Angers. El seu diploma l'obté en 1964 i, en conseqüència, ho fa en l'institut de física del globus de Saint-Maur-donis-Fossés per a estudiar magnetisme terrestre.

En 1965, Thomson entra a París en l'empresa TV. Després de la mort del seu pare, a l'agost de 1966 decideix tornar al poble. A l'octubre d'aquest mateix any entra com a professor d'electrònica, matemàtiques i física en el Liceu Tècnic d'Hazparne fins a 1977 (amb tot el temps fins a 1974, amb la meitat de temps en els tres últims anys).

En 1974 crea la Societat Parzonera per a promoure les cooperatives franceses del País Basc francès basades en el model de la xarxa cooperativa guipuscoana i en 1975 fundar la cooperativa Copelec per a la construcció de xarxes elèctriques. Serà Director General de la mateixa fins a 1998.

També crea Copelectronic (producció de xarxes elèctriques i electròniques, 1985) i SIG Image (publicació del programa per a xarxes externes, 1993).

Col·labora en la creació de SOKOA SA d'Hendaia (1971, fabricació de cadires d'oficina) com a responsable de desenvolupament extern de l'empresa, donant per finalitzada la seva trajectòria professional (de desembre de 1998 a octubre de 2002).

El d'Herrira és un dels fundadors de la societat de capital de risc en 1980 i president de la Unió Regional dels SCOP d'Aquitània entre 1986 i 1996, i així ha estat membre del Consell Econòmic i Social de la Regió d'Aquitània.

Ramuntxo Camblong ha estat pioner en el vincle entre l'economia i la cultura i defensor de la governança cultural basca: SEASKA, un dels fundadors de la federació d'ikastoles en 1969, primer president del centre cultural del País Basc entre 1984 i 1988 i, posteriorment, de l'Institut Cultural Basc entre 1990 i 1994, primer president del Consell de Desenvolupament del País Basc entre 1994 i 1998.

Enbata també s'ha donat a conèixer en l'àmbit polític, entrant en el primer moviment nacionalista d'Euskal Herria francès des de principis dels anys 1960 i, en Hego Euskal Herria, en 1895 va fundar el Partit Nacionalista Basc - Partit Nacional Basc, en EAJ-PNB en 1999. D'aquesta manera, ha estat conseller del poble d'Angelu de 2001 a 2008.

Al maig de 1968, Ramuntxo es va casar amb la Rosa Donostiarra. Han tingut tres fills i des de llavors s'han convertit en avis.

Va morir el 12 de novembre de 2021.


T'interessa pel canal: Euskal Kultur Erakundea
2022-07-05 | ARGIA
Katixa Dolhare-Zaldunbide izendatu dute Euskal Kultur Erakundeko lehendakari

Uztailaren 2an izendatu dute Euskal Kultur Erakundearen (EKE) lehendakari Katixa Dolhare-Zaldunbide idazlea eta ARGIAko kolaboratzailea. EKE erakundea 1990ean sortu zenetik, izan duen lehen emakume lehendakaria da.


Desmarcha Elkartuz: d'una cultura de diagnòstic compartit a projectes
Al voltant de quaranta agents culturals es van reunir el passat 23 d'abril en Uztaritze amb motiu de la síntesi dels tallers Elkartuz que l'Institut Cultural Basc va posar en marxa a l'octubre de 2020. Es representaven totes les àrees treballades en els tallers (teatre,... [+]

2020-12-23 | ARGIA
Johañe Etxebest izendatu dute Euskal Kultur Erakundeko zuzendari

Lekukoa hartu dio hogeita lau urtez zuzendari karguan egondako Pantxoa Etxegoini, azken hau erretretara doalako. Batez ere euskal dantzan eta musika tradizionalean ezaguna da Etxebest.


2019-11-27 | ARGIA
Durango Azokako nobedadeen artean %10 izanen dira Ipar Euskal Herrikoak

Aurtengo Durangoko Azokan salgai egongo diren nobedadeen artean 40 Lapurdi, Nafarroa Beherea edo Zuberoan ekoiztuak dira. Azokako antolakuntzak nabarmendu du Ipar Euskal Herrikoak direla Durangoko berritasunen %10 inguru.


Eguneraketa berriak daude