Jakoba Errekondo parla de la relació dels bascos amb la lluna: "No sé d'on li ve al basc la devoció per la lluna, però ens produeix molts maldecaps. Fa temps que hem trencat una cadena important, no tant les generacions actuals com les anteriors, sinó bastant abans. Aquesta cadena es va trencar quan va començar a posar en el paper el coneixement de la cultura de la lluna, quan van començar a fer calendaris".

La Salsimalsa generada pels calendaris de l'Església

Errekondo planteja una pregunta: -En el segle XIX. qui elaborava aquells primers calendaris del segle XX? L'Església, els frares... per a ells era important que els calendaris recordessin als sants, ja que era una religió que exigia un culte total. La Lluna era al revés: un vell saber que ha passat de genolls en genolls, mantingut per les dones, que obeeix a altres poders, que condiciona els sistemes de treball...". Segons Errekondo, "això no ho podia veure en absolut l'Església, que la gent miri a la Lluna en lloc de mirar a Déu o a la Mare de Déu. En el cas del País Basc, els seus feligresos, bisbes i sacerdots es van vestir lluny de l'església, a Salamanca, a Toledo, a Alcalá... van rebre altres cultures, sobretot cultures llatinitzades. I en les cultures llatinitzades veuen el cicle lunar d'una altra manera".

La Lluna en la cultura basca consta de dues fases, quatre en les cultures llatines

"Si sap vostè castellà, sabrà que en castellà s'utilitza "quart", és a dir, el cicle lunar es redueix a quatre vegades: 'Quart minvant , quart creixent...' i això no està en basc ", explica Errekondo: "Però com estaven copiant els calendaris en castellà, havien d'indicar aquest despengi en els calendaris i què van fer? recollir i barrejar els noms que estaven en basc: Creixent, minvant, lluna, lluna nova, lluna plena, lluna nova..., totes aquestes coses van ser barrejades per a formar la quarta part de les llatinitzades." Ha deduït que d'aquí ve la salsmalta actual, i ha destacat que en la cultura basca el cicle de la lluna es divideix en dues: la lluna nova i la lluna vella: "Ens fixem en si s'està acovardint o s'està fent cada vegada més gran. Aquest és el cicle que veiem, el que tenim totalment barrejat".

La Lluna té dos cicles: disminuir o augmentar i pujar o baixar

Errekondo ha explicat que la Lluna té dos cicles i que aquests dos cicles són totalment diferents: "Quan veiem que la lluna es divideix o augmenta, és una combinació de quin costat rep la llum del sol aquesta lluna i d'on la mirem, és una triangulació. Aquest cicle és de 29 dies, 12 hores, 44 minuts i 2,9 segons, des d'una lluna plena fins a la següent lluna plena". Les paraules corresponents a aquest cicle són "lluna nova" i "ilzahar": La paraula 'Lluna nova' indica des que no es veu res fins que es renova la lluna, que es crea. I és la "lluna vella" quan comença a minvar des que tenim la lluna plena, quan es perd, quan envelleix.

Però la lluna té un altre cicle: creixent i minvant. "En l'òrbita indica si la lluna va cap amunt o cap avall i això es decideix en funció d'un pla. Realment afecta a les plantes i és de 27 dies, 7 hores, 43 minuts i 11,5 segons".

Mirant a la Lluna

"Abans es feia gairebé tot de cara a la lluna", ha afirmat Errekondo: "Si es volia fer una casa, l'estructura de fusta de la casa feia referència a la lluna. L'estructura d'un llit, el dipòsit d'un carro o l'estructura d'un vaixell requerien fusta en quart minvant. Dures, persistents, rígides... S'expulsaven en la lluna minvant i en les èpoques amb menys suor possible. Perquè la falta de suor fa que aquests tubs que suen en l'estructura de la fusta estiguin tancats, linificados, endurits."

Per a altres funcions, aclareix la conveniència que les fustes es dipositin en la lluna en quart creixent: "La fusta que volem que sigui flexible, precisament. Si omplim un carro d'herba, per a portar-lo fins a casa es col·loca un munt d'agulles o d'alzines. És convenient que sigui flexible per a no trencar-la. Normalment s'utilitza l'alliso, que s'ha tirat al maig. Suava copiosament, els tubs eren enormes i estaven xopats de suor... tous. Deixarà que s'assequi i es flexibilitzarà. No durarà centenars d'anys, com la columna de la casa, però és adequada per al seu treball".

Dues teories per a l'horta

Per als treballs de les hortes existeixen dues teories per a la influència de la lluna sobre les plantes. Errekondo ha insistit en la necessitat d'una recerca: "A veure si algun dia es fan intents i què és el que ens afecta al País Basc", ha afegit.

Explica la primera corrent de la manera següent: "Hi ha un corrent que diu que totes les labors de sembra han de ser en quart creixent, la qual cosa ajuda a refredar o germinar la llavor. Per contra, les labors de plantació, és a dir, agafar la planta del seu lloc i pegar-la en un altre lloc, han de realitzar-se en la lluna minvant".

El segon corrent diu que els treballs de l'horta han de realitzar-se en funció de la part que es vulgui aprofitar de cada planta. Errekondo ha explicat que segons aquest corrent "cal sembrar i plantar en la Lluna Minvant les plantes que es consumeixen: arrels (pastanaga, remolatxa...), tronc, escorces, fulles (enciam, escarola, espinacs...) i reserves (patata, ceba, porro...). Per a què en la lluna minvant? Mantenir el cicle de desenvolupament de la planta que es genera. Per exemple, plantaríem l'enciam en la lluna minvant, perquè no volem que es tonifiqui". Per contra, ha explicat que la lluna creixent fomenta la reproducció, per la qual cosa hauríem de sembrar o plantar en la lluna creixent la flor (carxofa, carabassó...), els fruits (carabassa, tomàquet, pebrot...) o la llavor (mongetes, blat de moro...).

Entre els dos corrents, la diferència radica en la sembra: tots dos corrents coincideixen en la conveniència que la plantació es realitzi en quart minvant.

En el vídeo també explica quan fer els següents treballs de l'horta segons la lluna: vacunacions, fertilitzacions, podes... i quan recollir fruits, herbes medicinals i herbes aromàtiques.

El calendari lunar també té en compte la biodinàmica

En el calendari lunar, a més dels dos cicles lunars que hem descrit, s'indica el calendari biodinàmic, ja que cada dia té un color especial. Errekondo ha explicat que "la lluna té un efecte físic en les plantes, que és la que produeix la massa total de la lluna. Però també hi ha moltes altres masses en l'univers. El calendari biodinàmic, a més de la lluna, contempla les masses més pròximes". Per a la Biodinàmica, a més de la Lluna Minvant, cada dia té una tendència per a la planta, que és la que s'expressa en el calendari lunar a través dels colors: "Els dies es divideixen en quatre grups: uns dies són molt bons per a les plantes que han de donar fruit, uns altres per a l'arrel, les fulles i les flors".

Cada any, l'última pàgina del calendari lunar presenta una proposta per a mesurar l'impacte de la lluna. "L'any passat vam proposar fer aquesta prova: fer patata en dies molt adequats, mediocres i molt inadequats perquè cadascú pugui mesurar si la lluna afecta o no".

Errekondo ha finalitzat la seva intervenció amb el següent missatge: -No esperis cap miracle de la lluna. Però si fem bé els treballs abans, després mirem la lluna, ella ens ajudarà."