El Tribunal Suprem d'Espanya s'uneix a Manuel García Castejón, jutge de l'Audiència Nacional que investiga el moviment del Tsunami Democràtic, que veu bé investigar a Carles Puigdemont i a onze persones i obrir una qüestió penal contra ells. Aquí algunes claus per a entendre la qüestió en qüestió.
L'Audiència Nacional. Fa més de quatre anys que el jutge Manuel García Gastejon investiga el moviment del Tsunami Democràtic. La seva principal conclusió és que aquest moviment té un caràcter terrorista i que va realitzar accions terroristes a la recerca d'uns objectius concrets. Per això vol processar a dotze persones, entre elles l'ex president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i l'eurodiputat i líder de Junts.
Tribunal Suprem d'Espanya. Comparteix per unanimitat la tesi principal del jutge García Castejón i veu bé investigar el Tsunami Democràtic per terrorisme. En els seus arguments es pot llegir que durant l'ocupació de l'aeroport de Prat a l'octubre de 2019 i durant les manifestacions de Barcelona d'aquest any va haver-hi una gran quantitat d'accions il·legals, com l'atac contra l'autoritat, la falsificació dels bitllets d'avió, els danys greus en els béns, la violència absoluta i el caos, l'ús de calors de cap per part dels membres en les manifestacions, l'ús d'instruments perillosos i l'ús d'explosius de tota classe de policia contra les forces. Aquests poden donar-se en multitud de carrers conflictius, però si tot això es duu a terme en una adreça concreta i amb uns objectius concrets, poden agrupar-se en la denominació del terrorisme de carrer. Quins eren els objectius? La intenció de trencar l'ordre constitucional, la ruptura greu de la pau pública o la propagació del terror en part de la població.
El Ministeri Fiscal. Mogut per la fiscalia, el Govern d'Espanya ha intentat apartar al terrorisme del procés sobiranista català, però no ha estat suficient. Carlos Conde, la Fiscalia del Tribunal Suprem d'Espanya, rebutja investigar a Puigdemont Tsunami perquè no veu indicis per a això. Així mateix, el Tribunal Suprem considera que no té competència per a jutjar aquesta qüestió i per això li demana que el cas de Puigdemonte torni a l'Audiència Nacional. Evidentment, amb l'última sentència, el Suprem no li ha fet cas.
Investigats. L'eurodiputat Carles Puigdemont i el parlamentari del Parlament de Catalunya Rubèn Wagensberg (ERC) haurien d'investigar en l'Audiència Nacional per ser aforats. Altres deu persones davant l'Audiència Nacional: Oriel Soler, Xavier Vendrell, Marta Molina, Josep Campmajó, Jesús Rodríguez, Jaume Cabaní, Oleguer Serra, Marta Rovira, Josep Lluís Alay i Nicola Flavio. A aquest efecte, la resolució del Tribunal Suprem estableix que l'autor del delicte sigui un grup, una institució o diverses persones, o que actuïn soles o en grup, sigui com fos la seva absència en determinades organitzacions o grups terroristes, que poden ser culpables si coincideixen amb els seus fins, tals fins, com els fixats en l'article 573.1 del codi penal.
“Tot és Tsunami”. Aquesta lectura és molt similar a la de la doctrina “Tot és ETA” que l'Estat espanyol va posar en vigor a principis del segle XXI per a fer front a ETA. El moviment Tsunami Democràtic va néixer al setembre de 2019 com a resposta a la dura condemna als encausats pel referèndum de l'1 d'octubre de 2017. No ha conegut cap dirigent o portaveu i s'ha basat en la lluita no violenta i la desobediència civil. Tot el moviment sobiranista català es va sumar de forma molt destacada a les seves accions. El jutge Castejón, per exemple, veu indicis de terrorisme en el cor del ciutadà francès Jean Claude Scherzinger el dia de l'ocupació de l'aeroport de Prat; segons la Guàrdia Civil, el bloqueig de Tsunami va retardar una hora el seu trasllat a l'hospital.
Context. Com a casualitat, la sentència del Tribunal Suprem ha sortit justament en plena negociació del PSOE i de la Llei d'Amnistia de Juntes. Forçat pel PSOE, la Llei d'Amnistia va excloure de l'amnistia els delictes de terrorisme. Segons això, tots els que ara s'investiguen o desenes de persones de Tsunami o CDRs poden quedar fora de la llei d'amnistia. Per això, el 30 de gener Junts es va negar a la llei. En conseqüència, el Govern d'Espanya també pot veure's afectat perquè els diputats de Junts són fonamentals perquè el Govern de Pedro Sánchez no caigui.
Agorrilaren 27an igorri nizuen gutunean, irailaren 10eko auzian euskaraz deklaratzeko asmoa nuela adierazi nizuen. Auzi honen hastapenean, epaile nagusiari euskaraz zekienez galdegin nion. Gutxiespenarekin ezetz erantzun zidan. Orduan, nere gutuna eskuratu zuenez frantsesez... [+]