La inauguració oficial del Centre per a la Memòria de les Víctimes del Terrorisme s'ha produït després de diversos anys de polèmica i de retards en l'obertura de l'acte. Al costat de l'alcalde de Vitòria-Gasteiz, Gorka Urtaran, el diputat general d'Àlaba, Ramiro González, i el lehendakari, Iñigo Urkullu, han estat presents els Reis d'Espanya (Felip VI de Borbó i Letizia Ortiz) i el president d'Espanya, Pedro Sánchez.

Per a protestar per l'obertura del memorial, la xarxa Memòria Osoa, entre elles l'Associació 3 de Març, ha convocat una concentració en la Plaça dels Furs a les 12.00 per a denunciar el "plantejament discriminatori" i el "model excloent" del centre. S'han viscut diversos moments de tensió, ja que l'Ertzaintza ha envoltat a les persones que es trobaven en el lloc.

Uns vint metres més tard, enfront del Memorial, unes 60 persones s'han concentrat per a rebre al rei d'Espanya al qual s'han sentit crits com "Gora España", "Gora Guàrdia Civil", "Gora Erregea" o "Pedro Sánchez dimissió", entre altres.

Davant aquest projecte, la inauguració del Centre per a la Memòria de les Víctimes del Terrorisme ha estat marcada per la divisió social i les opinions contraposades.

L'acte

Després de la protesta de la xarxa Memòria Total, la cerimònia d'inauguració ha començat amb un aurresku d'honor. Posteriorment, han mostrat la placa commemorativa abans de visitar l'exposició permanent del centre. El rei i la reina d'Espanya, el president del Govern d'Espanya, el lehendakari Urkullu i la resta d'autoritats han visitat diversos espais: Reproducció del zulo del segrestat per José Antonio Ortega Lara, centre de documentació, secció històrica i espai dedicat a la memòria dels nens i nenes.

Al final de l'acte han intervingut el director del Centre Memorial, Florencio Domínguez, el president de la Fundació de Víctimes del Terrorisme, Tomás Caballero, i el rei Felip VI, a més de representants d'associacions de víctimes d'ETA. Entre altres coses, ha signat el llibre d'honor del centre Felip VI.ak, que ha estat presentat a Bilbao.

"Model discriminatori"

Al llarg de l'última dècada, el projecte ha rebut nombroses crítiques per la "discriminació" entre víctimes, ja que el museu només tindrà en compte a víctimes d'ETA i d'altres organitzacions armades.

Al desembre de 2020, agents de la memòria de tot el País Basc van integrar la xarxa Memòria Total i van rebutjar el "model discriminatori" del Centre de Víctimes del Terrorisme perquè el museu deixa sense reconèixer a milers de víctimes, entre elles els cinc treballadors assassinats per la policia el 3 de març de 1976 a Vitòria-Gasteiz. Mentrestant, el museu reconeix com a víctimes a noms com Carrero Blanco o Melitón Pomes, que van tenir una responsabilitat directa en el terrorisme d'estat de la dictadura.

Davant això, el mes de desembre passat es va presentar a Vitòria-Gasteiz la campanya Memòria completa, per la convivència, per a demanar a les institucions i a la societat d'Àlaba que "no reconeguin" el museu inaugurat aquesta setmana.

 

 

 

 

 

 

Com serà el museu?

El projecte es va posar en marxa en 2011, fa una dècada. Des del primer moment, els promotors van decidir instal·lar-se a Vitòria-Gasteiz, concretament en l'antic edifici del Banc d'Espanya. Les obres de condicionament del propi edifici es van acabar fa tres anys, però les obres de condicionament de l'entorn i la pandèmia han retardat l'obertura.

El Museu es divideix en quatre seccions:

1. Context: "Història del terrorisme a Espanya i en el món". A més d'ETA, hi haurà altres esments: GAL, Batalló Basc Espanyol, atemptats de l'11 de setembre a Nova York i altres atacs gihadistes, entre altres.
2. Autors i el seu entorn: -Com es van comportar? Per què? ".
3. Resposta social, policial i judicial.
4. Record de les víctimes. Testimoniatges escrits i audiovisuals amb l'objectiu de "donar forma a la memòria viva".

Orifici d'Ortega Lara

Sens dubte, l'element que més expectació ha generat és la rèplica del zulo d'ETA per a retenir al pres d'eta José Antonio Ortega Lara, fundat entre 1996 i 1997. El funcionari penitenciari va romandre durant 532 dies en una petita habitació subterrània d'uns tres metres de llarg, 2,5 d'ample i 1,80 d'alt, en la qual va ser detingut.