El text, signat per 345 persones del món de l'acadèmia, ha estat presentat aquest dissabte a Bilbao. Consideren que s'ha creat una crisi “sense precedents” a Euskal Herria i en el món, i han impulsat una visió comuna per a “no repetir els greus errors comesos en el passat i abordar la construcció de manera adequada en un nou futur”.

Els signants opinen que la crisi del COVID-19 és conseqüència del model de desenvolupament que regeix a nivell mundial i que durant aquestes setmanes s'han posat de manifest les “febleses del model econòmic”: desocupació, precarietat, crisi de cures, “falsa dicotomia entre salut i desenvolupament econòmic”... Sense creixement continuat l'economia entra en crisi i aquí té un dels principals punts febles: el model de creixement redueix la biodiversitat i el risc dels virus i les malalties. “La conservació de la biodiversitat, des d'aquest punt de vista, és una assegurança de vida per a la nostra societat i, per tant, una inversió estratègica, mai la despesa”, assenyala el document. Subratlla que en el context de la crisi el medi ambient ha millorat, com la contaminació de l'aire, però que aquestes conseqüències positives acabaran quan surtin de l'estat d'excepció.

Cinc "línies estratègiques"

“Necessitem una visió integral per a planificar un món resilient, sostenible i just després de la COVID-19 també al País Basc”, afirmen els acadèmics, afegint que els perjudicis de la no adopció de les mesures serien incalculables. De cara a aquesta planificació, s'han repartit les seves propostes en cinc “línies estratègiques” que haurien de ser definides i aplicades “sense dilació”.

El document proposa com a criteri per a mesurar la salut de l'economia l'eliminació de la taxa de creixement del Producte Interior Brut (PIB). Prioritzant altres instruments de mesura que tinguin en compte variables ecològiques i socials, assumint que alguns sectors econòmics han de reduir-se, com la mineria, i altres créixer, com els serveis socials. En la línia de les “polítiques de producció, inversió i consum” reclamen que es tinguin en compte les limitacions ecològiques i que la vigilància se situï en el centre: La implantació de la Renda Bàsica Universal, l'aposta per la publicitat, o la “difusió i execució del concepte de km 0”.

La tercera línia se centra en el “disseny i implantació d'una fiscalitat ambiental progressiva”, que es considera imprescindible per a fer front a la crisi climàtica. El document proposa destinar els diners resultants d'aquesta fiscalitat a finançar la transició energètica, i assenyala que el País Basc té un deute ecològic, derivada del seu model de desenvolupament. La quarta línia, centrada en el model de mobilitat, recull una doble proposta: la moratòria a les grans infraestructures i el reforç de les xarxes de proximitat posant èmfasi en el transport públic i no motoritzat. L'última línia està dedicada a la sobirania alimentària basada en l'agroecologia. Consideren necessària una reorganització territorial per a produir i distribuir aliments saludables en condicions de treball dignes.

Totes aquestes mesures, acompanyades per la territorialització de les activitats i les “noves maneres de governar”, portarien, segons els 345 signants, una societat més sostenible i justa. Han fet una crida als representants polítics i a la societat basca perquè "no deixin passar" l'oportunitat i arribin al repte en auzolan.