El creixement de la privatització que afecta el sistema educatiu basc està sent objecte de debat en diferents fòrums i mitjans de comunicació. En la majoria dels casos, aquests debats es desenvolupen des de la perspectiva ideològica de cadascun dels quals opinen, però no es tenen en compte els mecanismes que faciliten la privatització del sistema o el manteniment dels privilegis amb diners públics. Les polítiques de clientelisme entre determinats centres de titularitat privada i el PNB són molt notòries. És irritant, encara que no sorprenent, la passivitat del PSE, soci de govern del PNB, en aquest tema. Les irregularitats i arbitrarietats que s'estan duent a terme amb diners públics a l'hora de finançar determinades iniciatives de titularitat privada han posat potes enlaire la funció del nostre sistema educatiu com a element bàsic de cohesió social. No és aquesta l'única causa de segregació escolar en el nostre sistema educatiu, però sí una de les principals. Intentarem explicar-ho amb exemples reals.

L'Administració estableix per a cada centre privat una planificació de concerts educatius per un període de sis anys, i determina el nombre d'aules de què disposarà cada centre. En molts casos, la planificació inicial se supera en aquest cicle de sis anys, a pesar que en els centres i instituts públics de la zona existeix una oferta suficient per a atendre aquesta demanda. Algunes decisions polítiques es prenen de manera arbitrària (com en el cas del Col·legi Munabe) i altres de manera irregular, com en el cas de la Ikastola Laskorain de Tolosa. En aquest cas, la Delegació d'Educació de Guipúscoa va elaborar un informe en el qual estimava que no era necessari per a Laskorain ampliar el nombre d'aules que hi havia en el batxillerat: "Avui dia s'entén que els quatre grups planificats són suficients, per la qual cosa no procedeix una modificació de la planificació". A més, aquesta ikastola privada concertada no comptava amb autorització administrativa per a planificar el nombre d'aules de batxillerat sol·licitat. Però va arribar el PNB i des de la direcció dels centres escolars de Lakua, el 8 de març, va donar permís per a poder concertar aquesta sala no autoritzada, que actua fora del marc legal actualment vigent. En conseqüència, Tolosa, sumant els centres públics i concertats, ha passat a tenir 430 places per a 307 alumnes i alumnes, la qual cosa genera un excedent innecessari per a l'escola pública. Aquesta pràctica és habitual i està estesa per tota la CAPV.

Un altre exemple clar és el que està succeint en el primer cicle d'educació infantil. En Oyón, per exemple, existeix una Haurreskola pública que ofereix 55 places per a nens i nenes de fins a dos anys. Actualment hi ha 15 nens matriculats. Però al mateix temps, i a 100 metres, el Departament d'Educació ha donat prop de 70 mil euros anuals en els últims anys a les aules privades del primer cicle d'educació infantil en el centre privat concertat. A més, es garanteix als nens matriculats en aules privades l'accés a l'escola en el propi centre i als nens matriculats en escoles infantils públiques que participin en el procés d'admissió que estableixi el propi Departament d'Educació. Això mateix ocorre en tots els barris i municipis de la CAPV.

Són molts més els mecanismes que el PNB i el PSE estableixen per a posar en millor punt de partida als fills de famílies que opten per determinats centres concertats. En aquest sentit, són vergonyosos els intents d'invisibilitzar aquestes situacions de privilegi finançades amb diners públics. Curiosament, la intenció d'introduir aquests i altres temes sota la catifa no ve de la mà del govern. Altres agents, molts d'ells progressistes, prefereixen mirar cap a un altre costat, argumentant la necessitat de superar la dicotomia públic-privada.

En qualsevol cas, l'evidència mostra que la política educativa del PNB i del PSE, basada en la garantia de la "llibertat d'elecció de centre" per a determinades famílies, suposa reforçar la segregació social i, sense necessitat d'això, incrementar la despesa educativa. La duplicitat i excés d'oferta de serveis impliquen una menor segregació escolar i cohesió social. Per tot això, des de STEILAS exigim que s'eliminin les polítiques educatives neoliberals, arbitrarietats i irregularitats que promouen la privatització del servei educatiu, que s'inverteixi més en la xarxa pública, que es prioritzi i que se situï en el centre del sistema educatiu, l'única xarxa veritablement universal i cohesionadora des del punt de vista de la justícia social.