El moviment Sare ha organitzat aquest any de manera especial una multitudinària manifestació a favor dels presos i exiliats polítics bascos, sense poder dur a terme les manifestacions massives que se celebren a principis de gener a Bilbao i Baiona. En el seu lloc, la iniciativa s'ha estès a 216 pobles de tot el País Basc.

Per al dissabte 9 de gener, Sare ha proposat dos esdeveniments. A les 11.30 del matí, el Palau Euskalduna de Bilbao acollirà un acte polític en el qual participaran representants dels àmbits sindical, social i polític. Els responsables de l'organització han assenyalat als mitjans de comunicació que «igual que per a Sare aquest desig d'activació i canvi del carrer per part de la ciutadania plural, en l'àmbit sindical, per part dels agents, el consens aconseguit en l'àmbit polític i institucional és de vital importància. Tots som claus per a la solució».

A la tarda, les mobilitzacions es duran a terme en més de 216 localitats: cadenes humanes, mosaics, manifestacions, actes musicats, etc. I els participants de tots els pobles dibuixaran en un moment concret un «camí il·luminat», una fotografia amb llums de mòbil.

Els responsables de la xarxa han subratllat dues grans reivindicacions per a les mobilitzacions de 2021. D'una banda, l'eliminació definitiva de la política de distanciament: «[Per part de les autoritats d'Espanya i França] Encara que ja s'han iniciat alguns canvis, encara no s'ha fet una elecció real per a acabar amb la política d'allunyament. Els presos i preses basques tenen dret a estar en les presons d'Euskal Herria, tal com recull la llei. En conseqüència, al gener d'enguany, tornem a posar en primera línia aquest clam, sense oblidar l'efecte punitiu que té sobre els familiars en general i sobre els nens i adults en particular».

D'altra banda, les mobilitzacions també reivindicaran la progressió de grau deguda als presos bascos en el marc de les lleis i negada sistemàticament per les autoritats penitenciàries. Dels 107 reclusos, 107 es troben encara en primer grau, amb totes les retallades que això suposa en els seus drets. Al cap i a la fi, els responsables de la Xarxa voldrien que el nou any 2021 sigui l'any del canvi de la política penitenciària d'excepció, i això és el que es demanarà en les mobilitzacions de cada poble: "És una condició indispensable per a continuar avançant en el camí de la solució i en el camí de la convivència. I per a això, necessitem l'activació de tots nosaltres i difondre aquest clam al carrer".