Fa unes setmanes, amb motiu d'unes jornades sobre el canvi climàtic, un titular de premsa deia: “Europa no fa prou, el canvi sistèmic vindrà per l'esquerra”. Em sembla que no veurem ni tan sols l'inici d'aquest canvi, perquè en alguns llocs on governa l'esquerra pren decisions molt lentes, en uns altres compleix els desitjos de la dreta i en la majoria dels casos no fa més que tirar de la ferida ecològica que generem.
Citaré el cas del meu poble, sense entrar en una política d'habitatge perjudicial a mesura dels especuladors. Orereta va sofrir una forta pressió urbanística durant l'època franquista i com a conseqüència es van construir milers de cases de manera caòtica, sense tenir en compte les necessitats vitals de la població. Després, desgraciadament, encara que sempre ha estat la “esquerra” la que ha governat, la pressió no s'ha interromput, convertint cada vegada més zones verdes en ciment. En l'últim cas, l'Ajuntament pretén construir més de 1.000 habitatges en dues zones verdes de la zona i en la zona contaminada que ocupava la primera CAMPSA, a més de destruir un únic pàrquing situat en la zona central.
"Un titular de premsa deia: 'Europa no fa prou, el canvi sistèmic vindrà per l'esquerra'. Crec que no veurem ni tan sols l'inici d'aquest canvi, donat el que està fent l'esquerra europea".
El parc d'Arramendi ha perdut més de 32.000 m² d'Espais Lliures des de 1991, la qual cosa suposa un descens del 18%. En els últims anys s'han aixecat tres edificis més. Tenint en compte el centre de la localitat, dels 380.000 m², només el 0,54% són Espai Lliure, és a dir, 0,15 m² per habitant, quan el decret de 2012 assenyala 5 m². El Gamón i Esnabide, zones verdes pròximes al poble, desapareixeran sota el ciment. Malgrat que hem pogut comprovar que les plantes han estat represes, el govern d'esquerres, fent cas omís a la recomanació dels experts per a no construir entorn de l'aigua, vol omplir-la de ciment, a pesar que se sap que el lloc està contaminat i que es pot omplir d'aigua, ja que està prop de la mar i en la riba del riu.
Aquests projectes generaran grans desastres en els espais naturals, ofegaran més el nostre poble i tindran un impacte negatiu en els barris de la zona. A més de reduir la possibilitat de disposar d'Espais Lliures Naturals per al gaudi de la ciutadania, portarà més de mil cotxes a un centre urbà ja saturat, augmentant la contaminació: soroll, llum, CO₂... I tot això, la destrucció de les zones verdes i la propagació de la contaminació, es considera sostenible per part de l'esquerra del poble. Enguany, aquest mal estat de salut ens ha ensenyat que en el nostre centre no hi ha, excepte Arramendi, un lloc on estar tranquils, perquè cal no confondre espais lliures naturals amb urbanitzacions enjardinades.
La causa de la destrucció de les zones verdes és l'herència de l'anterior govern, el Pla General aprovat fa gairebé 20 anys. En cap cas l'Ajuntament ha aportat dades objectives que reflecteixin la necessitat de tants habitatges. Aquest pla es va dur a terme sense la participació de la ciutadania i el termini d'execució finalitzava en 2012; han passat vuit anys des que la llei estableix que havia d'estar ja renovat, però no l'han volgut.
La dreta, quan entra en el govern en comptes de l'esquerra, no triga a derrocar el que ha fet (Ajuntament de Pamplona, Diputació de Guipúscoa...) i es mostra orgullosa d'haver destruït l'herència de l'esquerra. L'esquerra, per contra, necessita anys per a canviar una mica en el sistema i en la majoria dels casos només posa pegats, sense atreviment.
En els últims anys es parla de decreixement o creixement verd per a respondre a l'emergència climàtica. A Guipúscoa, per exemple, es pretenen utilitzar milers d'hectàrees per a construir plataformes logístiques, polígons industrials i habitatges. Fins quan? És hora de posar fre a aquest desolador desenvolupament i de prendre decisions fermes, si realment es vol fer front al canvi climàtic, perquè la teoria sense pràctica condueix al desastre.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
El 25 de novembre, Dia Internacional contra la Violència Masclista, la Secretaria Feminista del sindicat Steilas ha publicat un cartell: El nostre cos és un camp de batalla, i tots els centres educatius d'Hego Euskal Herria l'han rebut. Volem denunciar la violència que... [+]
Vivim en un context en el qual els discursos d'odi antifeministes i racistes a nivell mundial estan augmentant greument. Les narratives d'extrema dreta s'insereixen a tot el món tant per les
xarxes socials com per les agendes polítiques. El racisme i l'antifeminisme s'han... [+]
Moltes vegades, després de mirar les boires des de la meva casa, m'ha ocorregut no agafar paraigua, encara que sàpiga que acabaré de xopar. Per què serà? Tal vegada no li ve de gust agafar el paraigua? Potser amb l'esperança que no em mulli? Malgrat tot, la conclusió ha... [+]
Record que amb 16 anys, l'Ertzaintza em va identificar per primera vegada en una concentració a favor del basc davant els jutjats de Bergara. Crèiem que a Euskal Herria era legítim el clam per l'euskaldunización dels tribunals, però també llavors faltaria algun permís,... [+]
El desastre provocat per la gota freda a València ens ha deixat imatges dramàtiques, tant per les conseqüències immediates que ha tingut, com perquè ens ha avançat el futur que ens espera: que aquest tipus de fenòmens climàtics extrems seran cada vegada més nombrosos i... [+]
L'actualització del Pla Energètic de Navarra passa desapercebuda. El Govern de Navarra el va fer públic i, finalitzat el termini de presentació d'al·legacions, cap responsable del Govern ens ha explicat en què consisteixen les seves propostes a la ciutadania.
En la lectura... [+]
Des de la desaparició de la Unió Soviètica, la russofòbia ha anat creixent. El concepte de seguretat del Consell de Seguretat de l'ONU de 2002 és molt clar i indica que la seguretat i estabilitat del planeta han de dependre dels Estats que no tenen intenció de desafiar als... [+]
Andoni Urrestarazu Landazabal va néixer en la localitat d'Araia el 16 de juliol de 1902 i va morir a Vitòria el 21 de novembre de 1993. Ja s'han complert 31 anys i crec que és el moment de reconèixer el seu nom i ser, ja que no es coneix bé el llegat que va deixar. Umandi va... [+]
L'escriptura d'autobiografia és, segons diuen, l'eina més eficaç per al desenvolupament personal, la més alliberadora. Tirar de les coses del passat i recordar-les, sembla que ajuda a deslligar els nusos del present. Sí, ajuda a entendre el present i a dibuixar un futur que... [+]
He fet un repàs des de l'anunci de la pandèmia fins a la tragèdia de València i he conclòs que la nefasta gestió institucional que té la mentida i el forupe com a tallafocs és constant de la classe governant.
No tenim un governant substitut vàlid mentre aquest sistema... [+]
El 19 de novembre és el dia mundial del bany. Encara avui, en el segle XXI, molts treballadors i treballadores, aquí, al País Basc, no tenen dret a usar el bany en les seves jornades laborals. Exemple d'això són molts els treballadors del transport.
Els lavabos són la clau... [+]
“S'aprèn caminant i cantant”. Aquesta ha estat una de les assignatures d'aquesta setmana en els grups de C2. No es tractava d'aprendre a cantar o a peu, sinó d'utilitzar correctament el futur. L'activitat m'ha donat què pensar i m'he preguntat com aprenem a ensenyar. He sentit a... [+]
Sabem que la intel·ligència artificial està representant molts camps en l'ésser humà: confort, velocitat, eficiència... Ens han fet creure que l'esforç humà és un obstacle en les necessitats de velocitat d'aquest món capitalista. Les agressions per a reduir les nostres... [+]
En les últimes setmanes no ha estat possible per als quals treballem en arquitectura que el fenomen climàtic de València no s'hagi traduït en el nostre discurs de treball. Perquè hem de pensar i dissenyar el recorregut de l'aigua en cobertes, clavegueres, places i parcs... [+]
L'autoestima a vegades sembla una cosa íntima. Però si l'autoestima té a veure amb la imatge que un té de si mateix, amb el valor que es dona a si mateix, també hauran de veure les decisions que pugui prendre. Quin valor té algú que no pot decidir? Llavors ens posem a mirar... [+]