Fa unes setmanes, amb motiu d'unes jornades sobre el canvi climàtic, un titular de premsa deia: “Europa no fa prou, el canvi sistèmic vindrà per l'esquerra”. Em sembla que no veurem ni tan sols l'inici d'aquest canvi, perquè en alguns llocs on governa l'esquerra pren decisions molt lentes, en uns altres compleix els desitjos de la dreta i en la majoria dels casos no fa més que tirar de la ferida ecològica que generem.
Citaré el cas del meu poble, sense entrar en una política d'habitatge perjudicial a mesura dels especuladors. Orereta va sofrir una forta pressió urbanística durant l'època franquista i com a conseqüència es van construir milers de cases de manera caòtica, sense tenir en compte les necessitats vitals de la població. Després, desgraciadament, encara que sempre ha estat la “esquerra” la que ha governat, la pressió no s'ha interromput, convertint cada vegada més zones verdes en ciment. En l'últim cas, l'Ajuntament pretén construir més de 1.000 habitatges en dues zones verdes de la zona i en la zona contaminada que ocupava la primera CAMPSA, a més de destruir un únic pàrquing situat en la zona central.
"Un titular de premsa deia: 'Europa no fa prou, el canvi sistèmic vindrà per l'esquerra'. Crec que no veurem ni tan sols l'inici d'aquest canvi, donat el que està fent l'esquerra europea".
El parc d'Arramendi ha perdut més de 32.000 m² d'Espais Lliures des de 1991, la qual cosa suposa un descens del 18%. En els últims anys s'han aixecat tres edificis més. Tenint en compte el centre de la localitat, dels 380.000 m², només el 0,54% són Espai Lliure, és a dir, 0,15 m² per habitant, quan el decret de 2012 assenyala 5 m². El Gamón i Esnabide, zones verdes pròximes al poble, desapareixeran sota el ciment. Malgrat que hem pogut comprovar que les plantes han estat represes, el govern d'esquerres, fent cas omís a la recomanació dels experts per a no construir entorn de l'aigua, vol omplir-la de ciment, a pesar que se sap que el lloc està contaminat i que es pot omplir d'aigua, ja que està prop de la mar i en la riba del riu.
Aquests projectes generaran grans desastres en els espais naturals, ofegaran més el nostre poble i tindran un impacte negatiu en els barris de la zona. A més de reduir la possibilitat de disposar d'Espais Lliures Naturals per al gaudi de la ciutadania, portarà més de mil cotxes a un centre urbà ja saturat, augmentant la contaminació: soroll, llum, CO₂... I tot això, la destrucció de les zones verdes i la propagació de la contaminació, es considera sostenible per part de l'esquerra del poble. Enguany, aquest mal estat de salut ens ha ensenyat que en el nostre centre no hi ha, excepte Arramendi, un lloc on estar tranquils, perquè cal no confondre espais lliures naturals amb urbanitzacions enjardinades.
La causa de la destrucció de les zones verdes és l'herència de l'anterior govern, el Pla General aprovat fa gairebé 20 anys. En cap cas l'Ajuntament ha aportat dades objectives que reflecteixin la necessitat de tants habitatges. Aquest pla es va dur a terme sense la participació de la ciutadania i el termini d'execució finalitzava en 2012; han passat vuit anys des que la llei estableix que havia d'estar ja renovat, però no l'han volgut.
La dreta, quan entra en el govern en comptes de l'esquerra, no triga a derrocar el que ha fet (Ajuntament de Pamplona, Diputació de Guipúscoa...) i es mostra orgullosa d'haver destruït l'herència de l'esquerra. L'esquerra, per contra, necessita anys per a canviar una mica en el sistema i en la majoria dels casos només posa pegats, sense atreviment.
En els últims anys es parla de decreixement o creixement verd per a respondre a l'emergència climàtica. A Guipúscoa, per exemple, es pretenen utilitzar milers d'hectàrees per a construir plataformes logístiques, polígons industrials i habitatges. Fins quan? És hora de posar fre a aquest desolador desenvolupament i de prendre decisions fermes, si realment es vol fer front al canvi climàtic, perquè la teoria sense pràctica condueix al desastre.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
No vull que la meva filla es disfressi de gitana en els calderers. No vull que els nens gitanos de l'escola de la meva filla gaudeixin de gitanos en els calderers. Perquè ser gitano no és una disfressa. Perquè ser gitano no és una festa que se celebra una vegada a l'any,... [+]
Bidea pausoka egiten da, eta hasiak egina dirudiela ikasi nuen aspaldi xamar. Baina jendeak esaldi hori edukiz betetzen ere ikasi nahi du. Bakarrik ezer gutxi lor genezake, hasi orduko etsi, akaso. Sekulako jendetza biltzeak ere antolaketa zaildu eta ikusi beharrekoa gandutu... [+]
No va actuar correctament, calia prendre mesures, si no, no aprenem. Pel que sembla, no s'adonava de l'impacte del que havia fet, continuava normal, a vegades amb un aspecte més feliç que els que li envoltaven. A més, parla massa alt, això no li agrada a ningú. Com les... [+]
El Departament d'Educació no entén per què els treballadors del públic hem anat a la vaga. Pregunta al sindicat LAB. Aquest sindicat va signar un acord amb el Departament a l'abril de 2023. Dos anys més tard han anomenat a la vaga perquè, al contrari que en anteriors... [+]
Professor d'Història en homenatge a un ex company que acaba de jubilar-se. Bravo i més brau!
Les lleis educatives subratllen la importància de fomentar el pensament crític en l'alumnat. Però el claustre de professors, en un temps un espai de debat d'idees i contrast de... [+]
Mendebaldeko herrialdeetako demokrazia liberalak demokrazia minimalista baten itxura gero eta handiagoa du. Definizioaren muina litzateke hauteskunde bidezko gobernu aldaketak errespetatzen direla. Horren aldaera autoritarioari Levitsky eta Way politologoek autoritarismo... [+]
Mentre escrivia aquesta columna, he hagut de canviar el tema, perquè la meva atenció s'ha vist afectada pels aranzels de Trump. Necessitareu poques explicacions, és nou en tots els llocs, ha imposat als productes xinesos un 10% i als productes canadencs i mexicans un 25%. El... [+]
Euskadi irratian baineraren ordez dutxa jartzeko iragarkiak etxeko komunean obrak ya hastera animatzen duen kuña hori. Obra erraza, inbestitze txikia eta aldaketa handia iragartzen da. Komunetako sanitarioen joerak aldatu dira eta ahoz aho zabaldu da zeinen eroso eta... [+]
Greba ataritan jaso nuen zuen e-maila, posta pertsonalean. Hasieran, beste askok bezala, grebaren aurrean ze aukera ditugun jakinarazteko zela pentsatu nuen. Baina ez, grebaren aurkako mugimendu politiko eta komunikatiboa zen jasotako e-maila.
Aitortuko dizuet ahozabalik utzi... [+]
Aquest cap de setmana he estat pensant en la paraula 'estètica' i en una frase que deia un amic: “Aquest treball és estètic”. He estudiat l'etimologia de la paraula estètica, que sembla que el seu significat era percebre a través dels sentits en l'origen, i més tard es va... [+]
Aurreko egunean, Bilbon, lagun batekin elkartu nintzen Bira tabernan. Tar-tarrean ari ginen oso gustura eta esan nion: “Noski, Giputxia zarenez, kar-kar-kar”. Eta berak nabarmendu zuen ez zela gipuzkoarra. Nik ongi ulertu gabe, jarraitu nuen esaten, “A! ez?... [+]