"Hi ha lloc per a tothom en basc", va exclamar l'escriptora Garazi Arrula al final de la Korrika, en la carrera pel basc, que va concloure fa tres setmanes en Baiona. No obstant això, en el curs 2024-2025 no se sentirà "hola", "bon dia" i "bona tarda" a les aules de les Escoles Oficials d'Idiomes d'Alacant, València i Castelló (EOI), ja que la Conselleria d'Educació de València, dependent del PP, ha enviat als centres un document en el qual s'indica que només es podrà estudiar basc en línia. La CAB està immersa en una campanya electoral en la qual el candidat popular Javier d'Andrés ha manifestat la seva voluntat d'eliminar el perfil lingüístic en l'Administració.
En nou de les setze llengües que s'imparteixen actualment en les EOI de València existeixen restriccions: àrab, castellà per a estrangers, basc, finès, francès, grec, holandès, polonès i portuguès. Alguns de les retallades més greus s'han produït en àrab (de setze a vuit) i en espanyol (de 23 a quinze).
Però el basc és el més perjudicat, ja que ha passat de catorze a quatre grups i es perd la presència, per la qual cosa només es podrà estudiar en la modalitat en línia, i ha passat de quatre professors a un. Aquesta professora, Izaskun Kortazar, amb plaça a Alacant, és la que treballa, i ara haurà d'anar a València a impartir classes telemàtiques. Es desconeix el nivell a oferir, actualment s'ofereix la possibilitat en el tram A1 a B2.
Van començar a impartir basc en l'EOI de Saïdia, a València, en 2015. Ho va fer quan va arribar al poder del Govern valencià Botànic (PSOE i Compromis), amb la voluntat expressa de Rubén Trenzano, director de Política Lingüística de la llavors coalició valenciana. Posteriorment, l'ensenyament es va estendre a Alacant i Castelló. El lingüista Garikoitz Knörr porta impartint classes de basca a València fins ara i ha expressat la seva sorpresa per la decisió que han conegut a través d'una fulla Excel, coneguda com "forecast", en veure els grups del curs que ve. Així mateix, manifesta la seva preocupació "pels professors afectats i per tots els alumnes que no poden continuar estudiant".
No es coneixen les raons per a prendre una decisió que afecti quatre professors i 120 alumnes. La Conselleria d'Educació, consultada pel Salt, no ha facilitat informació fins avui. Knör diu que "no hi ha cap document addicional" que digui que s'ha perdut el basc en les EOI de València. Per part seva, Kortazar ha assenyalat que la notícia ha arribat en el dia festiu alacantí de Santa Faç, "sense cap preavís, de sobte i per sorpresa".
El professor de basc d'Alacant veu l'ensenyament exclusiu virtual com una forma "activa" d'eliminar la llengua en les EOI, ja que "és difícil que els alumnes es mantinguin així": "Malgrat la dificultat de la vida, les relacions socials que realitzen són la raó de seguir a moltes persones. A més, en classe hi ha una explicació per a dins, pots apuntar-te en el quadern, hi ha un factor humà... en línia no és el mateix ".
Montserrat Ferrer estudia basc a Castelló i tampoc li agrada la decisió de la Conselleria. Sap de quina parla: està jubilat, però en l'institut ha estat catedràtic de València i ha passat 40 anys ensenyant didàctica de la llengua en la Universitat Jaume I de Castelló. "Aprendre en línia és la malaltia més petita quan no és possible, però el resultat no és el mateix. Aprendre un idioma no és només aprendre les estructures de manera mecànica, sinó saber utilitzar-les i corregir errors. Dins d'una classe es crea una dinàmica entre professors i alumnes, que anima, que sent empatia, que interactua verbalment de manera col·laborativa... o es fa presencial o és impossible. De fet, quan en la pandèmia tot es feia en línia, va influir molt en el rendiment".
Un altre tema important en aquest sentit és el perfil d'edat avançada de molts alumnes, ja que la modalitat telemàtica pot excloure de l'aprenentatge. "Molts ja han dit que no seguiran", diu Cortazar. Un d'ells és Pep Olmos, alumne valencià de 62 anys. Està jubilat per endavant i està aprenent basc "perquè la llengua és minoritària i està en perill, com la valenciana": "Si posen en línia jo la deixo. He arribat tard a la informàtica, no tinc facilitats. A més, en la pandèmia vam tenir aquestes classes i va ser un desastre, en les connexions es perdia molt de temps, si no se sentia, si no es veia la pantalla… Així es carrega l'idioma directament, com s'està fent amb el valencià".
Un alumne de Castelló, Oscar Aymerich de 66 anys, està pensant o no de debò: "Aprenc perquè estic jubilat i volia fer alguna activitat. A més, tinc un fill a Euskal Herria i m'agrada la llengua, estic molt content". No obstant això, ensenyar en línia li sembla un "disbarat": "Penso si continuar o no, però veig difícil. Jo vull que continuï sent presencial ".
El catedràtic Montserrat Ferrer aprèn basc "per la consciència política", perquè li feia vergonya "" saber anglès, italià, francès i portuguès i "no saber com funciona" aquesta llengua d'estat. "Crec que necessitem conèixer les llengües i les cultures que existeixen en l'Estat espanyol. Sembla que se'ls ha oblidat el que diu la Constitució espanyola: la riquesa de les modalitats lingüístiques a Espanya és un patrimoni cultural que ha de ser objecte d'especial respecte i protecció".
La professora Izaskun Kortazar coincideix que "no poden repetir el bonic que és Espanya multicultural i plurilingüe, i en la pràctica tot el contrari. El basc té entre 7.000 i 30.000 anys, va néixer abans que Espanya i Europa. Hem de començar a diferenciar les llengües de les idees polítiques que cadascuna té. He passat més anys ensenyant en castellà que en basc. Les llengües no competeixen entre si, no són enemics, com més se sàpiga millor. No conec a ningú que s'hagi penedit d'aprendre una llengua ".
D'altra banda, Ferrer opina que en lloc de dir "com perjudica els perfils lingüístics a les persones de fora", haurien de "facilitar l'aprenentatge de llengües d'altres territoris". En aquest sentit, insta el Govern Basc i al Govern valencià al fet que arribin a acords perquè continuïn fent classes de basc a València.
El dimecres 17 d'abril s'ha convocat una concentració de 13.30 a 15.00 a la porta de la Conselleria d'Educació a València. Reivindicaran contra les retallades en totes les llengües i nivells de les EOI de València. Garikoitz Knörr valora positivament el "sentiment de solidaritat de tots els professors i departaments amb les llengües més desfavorides".
La veritat és que no sé per què estic escrivint això. En l'ambient conflictiu d'avui dia no es prenen bé aquest tipus d'opinions. És possible que ARGIA no publiqui això, ja que no coincideix amb les opinions que han publicat fins ara (però si finalment han decidit... [+]
Els euskaltzales movem els nostres peus després del testimoni de la Korrika, per a reivindicar que volem continuar vivint com a poble basc, en favor de la nostra llengua.
Els primers passos els dona la persona migrant que surt del seu país d'origen a Àfrica, Amèrica del Sud... [+]
Euskalgintzaren Kontseiluak eta Bizkaiko Foru Aldundiko langileak elkarretaratzea egin dute langileen egonkortzearen eta euskalduntzearen alde.
EH Bai koalizioak babesturiko Ahetzen zerrenda gailendu da bozen bigarren itzulian, joan den igandean, botoen %44 erdietsirik.
Les víctimes creades pel PAI no són només docents funcionarizados gràcies al procés d'estabilització provocat per la Llei del PAI, sinó molt més. A alguns se'ls ha donat una certa visibilitat mediàtica a conseqüència del recurs interposat per Steilas, però la majoria... [+]