Eleccions portugueses (i II): Chega i megalothymia, un perfil clar
Des de la implantació de la democràcia en els anys setanta fins a les eleccions legislatives de 2019, Portugal ha ostentat una representació parlamentària permanent dels partits polítics tradicionals. Durant unes cinc dècades, l'alternança entre els eixos ideològics d'esquerra i dreta va facilitar la successió de governs formats pel Partit Socialista de centreesquerra i el Partit Socialdemòcrata de centredreta, alguns d'ells basats en coalicions.
Gràcies a les eleccions legislatives de 2022, el partit liderat per Ventura va passar de ser un diputat a ser 12, i va transformar el mapa polític centredreta, que va desaparèixer per primera vegada del Parlament CDS-PP des de 1974. Chega és ara la tercera força política, després del bipartidisme clàssic simbolitzat pel Partit Socialista i el Partit Socialdemòcrata. El perfil original dels votants de Chega ha passat d'homes de mitjana edat amb estudis primaris o secundaris a uns altres més joves amb creences religioses, concentrats en zones rurals i insatisfets amb la política. Els seguidors de Ventura són crítics amb la globalització i els fluxos migratoris i es queixen d'aquests dos fenòmens: la crisi econòmica i l'estancament a Portugal.
A Portugal, els socialistes continuen perdent protecció. L'Aliança Democràtica lidera les últimes enquestes, però no sols guanyarà la investidura, sense aliar-se prèviament amb altres forces del centre
Els atacs al Capitoli al gener de 2021, o al palau del president a Brasília, al Congrés i al Tribunal Suprem després de la derrota de Jair Bolsonaro, confirmen que els votants d'extrema dreta no accepten el canvi i no estan desil·lusionats amb la direcció d'aquestes administracions (Stefanoni, 2023). Els canvis polítics en tots dos països, amb les victòries electorals de Joe Bide i Lula da Silva, es van produir a conseqüència d'una major mobilització de votants d'esquerres i progressistes que van decidir treballar per a treure als populistes del poder. Una cosa semblant va ocórrer a Espanya en les eleccions parlamentàries de juliol de 2023, quan es va evitar el govern format pel Partit Popular i Vox.
L'avanç de l'extrem dret a tot el món respon a la creació d'aliances amb organitzacions més ideològicament conservadores. Els grups extrems s'adonen que no poden arribar al poder per si mateixos, per la qual cosa recorren a tractats que facilitin l'accés als governs. A Portugal, els socialistes continuen perdent suport respecte a anys anteriors. Segons Heller, l'Aliança Democràtica lidera les últimes enquestes i té una intenció de vot superior al 28% per a les eleccions de març de 2024. No obstant això, si es mantenen aquestes xifres, no sols guanyarà la investidura, sense aliar-se prèviament amb altres forces del centre, si arriben a un acord i sens dubte amb la ultradreta de Chega.
És important recordar aquí a Francis Fukuyama i analitzar com l'enfortiment dels moviments populistes pot ser una resposta al petit respecte de la gent a les democràcies liberals modernes, on es garanteixen els drets individuals, els pilars de l'Estat de Dret i el sufragi. No obstant això, aquests elements no són suficients per a garantir el mateix respecte a les persones en la pràctica, especialment els grups amb història de marginació. Passar de la isotimia (exigència de respecte a la igualtat amb els altres) a la megalotimia (desig de ser reconeguda com a superior) és molt subtil i arriba a ser capaç de desestabilitzar societats a través del racisme i la xenofòbia. Els temes construïts entorn del Thymos (part de l'ànima que vol el reconeixement de la dignitat) solen ser reconeixement, dignitat, immigració, nacionalisme, religió o cultura, segons Ruiz (2022). Tots ells superen el dogma de la motivació econòmica i es converteixen en motors d'accions que no poden ser satisfetes amb recursos econòmics o financers.
Mafalda Carvalho Cardoso
Estudiant de la Facultat de Dret de la UPV/EHU, Llicenciat en Ciències Polítiques i Doctorant en Filosofia (Universitat de Porto)
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Ukrainako gudaren amaierak ondorio sakonak ekarriko ditu Europa osora. Europako elite ekonomikoek beren indar guztia jarri dute guda-zelaian eta galdu egin dute. Galtzaileek, elite globalistek, beren egitasmo kuttuna galduko dute, Europako Batasuna, eta Bruselatik europar... [+]
Azterketak amaitzearekin batera ohikoak bihurtu dira ikasleriaren artean, urteko garai honetan merkeak diren hegaldiak hartu eta adiskideekin bidaiatzea. Horrela egin dut neuk ere eta Londresera joateko aukera izan dut. Ildo beretik, bertan “euskaldun” pilarekin egin... [+]
Ez dakit nondik hasi, egia esan. Ordezkoa naizen heinean –irakaskuntzan ikasturte gutxi batzuk daramatzat lanean– eskola ugari ezagutu ditut Nafarroa, Bizkai eta Araban zehar. Lankide izan ditudan irakasleekin euskal eskolak dituen gabezien inguruan hitz egiten... [+]
Alberto Martinez Eusko Jaurlaritzako Osasun sailburuak argi dio: ez ditu mediku euskaldunak aurkitzen, eta euskarazko osasun arreta ezin da bermatu mediku egoiliar (formazioan dauden espezialista) gehienak kanpotarrak direlako. Mediku euskaldunak bilatzea perretxikotan joatea... [+]
“Gogo eta gorputzaren zilbor-hesteak: bi kate. Bi kate, biak ebaki beharrezkoak: bat gorputzaren bizitzeko, bestea gogoaren askatzeko”. Hala dio Mikel Laboaren kantak; hala izan da belaunaldiz belaunaldi, egun arte.
Gogoan dut nire gurasoak askotan joaten zirela... [+]
Otsailean bost urte bete dira Iruña-Veleiako epaiketatik, baina oraindik hainbat pasarte ezezagunak dira.
11 urteko gurutze-bidea. Arabako Foru Aldundiak (AFA) kereila jarri zuenetik epaiketa burutzera 11 urte luze pasa ziren. Luzatzen den justizia ez dela justizia, dio... [+]
MAITE: (biharko eguna antolatzen bere buruaren baitan) Jaiki, gosaldu, bazkaria prestatu, arropa garbitu, etxea garbitu, gizon hori jaiki, seme-alabak jaiki, hiru horien gosaria prestatu, haiek agurtu, erosketak egin, lanera joan, seme-alabak eskolatik jaso, merienda eman,... [+]
Matxismoa normalizatzen ari da, eskuin muturreko alderdien nahiz sare sozialetako pertsonaien eskutik, ideia matxistak zabaltzen eta egonkortzen ari baitira gizarte osoan. Egoera larria da, eta are larriagoa izan daiteke, ideia zein jarrera matxistei eta erreakzionarioei ateak... [+]
“Kasu, ez gitxu lo!”. Gure denbora eta manerekin baina heldu gira.
Azaroaren 25ean Baionako elgarretaratzera joan ez joan eta autoak nola partekatu pentsatzetik (joan-jina bi oren), bat-batean Lartzabalen elgarretaratze bat antolatu genuen, eta 47 emazte bildu!... [+]
Nahiz eta Nazio Batuen Erakundeak (NBE) 1977an nazioarteko egun bat bezala deklaratu zuen eta haren jatorriaren hipotesi ezberdinak diren, Martxoaren 8aren iturria berez emazte langileen mugimenduari lotua da.
Martxoaren 8a hurbiltzen ari zaigu, eta urtero bezala, instituzioek haien diskurtsoak berdintasun politika eta feminismoz josten dituzte, eta enpresek borroka egun hau “emazteen egunera” murrizten dute, emakumeei bideratutako merkatu estereotipatu oso bati bidea... [+]
Sare Herritarrak antolatuta, pasa den urtarrilaren 11n Bilboko kaleak bete zituen manifestazio jendetsuaren ondoren, berriz sortu da eztabaida, euskal presoei salbuespen legeriarik aplikatzen ote zaion. Gure iritzia azaltzen saiatuko gara.
Espetxe politikan aldaketa nabarmena... [+]
Duela gutxi think tank izateko jaioa omen den Zedarriak bere 6. txostena aurkeztu zuen. Beren web orrialdean azaltzen dutenaren arabera, zedarriak ebidentea ez den bidea topatzeko erreferentziak dira. Hots, hiru probintzietako jendarteari bidea markatzeko ekimena. Agerraldi... [+]
Ha arribat el moment de matricular-se en els centres educatius per al curs 2025-26 en la CAB, i en moltes llars el més petit farà un nou pas al setembre, és a dir, escolaritzar. Des d'Euskal Eskola Publikoa Harro Topagunea apostem fermament per l'escola pública i volem... [+]
Des de l'aprovació de la nova Llei d'Educació per a Àlaba, Bizkaia i Guipúscoa, estem escoltant i llegint una vegada i una altra que l'educació serà gratuïta. Hem escoltat els diferents agents, també al Departament d'Educació, i en les entrevistes que oferim als mitjans de... [+]