Aquesta plaga ha estat substituïda per un altre cuc que li he reemplaçat, ja que des que s'ha explicat no he vist cap pista. El cuc nou pertany a una mosca, el gymnostoma Phytomyza. Adults i cucs xuclen la suor. Cuc crearà després pupa o crisálida en la part inferior del porro, en la metamorfosi de maduració. De dalt a baix s'esquerda les fulles del porro, que també es malgasten.

Dos cucs són nous en el nostre paisatge. Encara no coneixen tot el País Basc, sinó que a poc a poc es va passant per la vall, si va de fira en fira. Perquè no tenen enemics, aviat es pot obstinar a menjar un ocell o algun altre insectívor.

No tenen cap enemic ni nom en basc. Nouvinguts, el simple reconeixement ens dona bastant treball. Però hauríem de posar-los el nom el més ràpid possible, ja que aviat ens quedem amb el nom de l'un o l'altre en castellà… Per a mi seria bo el "sitsa del porro" i la "mosca del porro".

El que porta nom és un porro i moltes verdures més. També s'inclouen verdures noves. El porro també va anar així. Era una de les primeres civilitzacions en el sumeri, coneixien el porro i els romans el portaven a Europa. És el símbol nacional de Gal·les, recordant que en algunes guerres celebrades en el segle VII els gal·lesos portaven el porro per separar-se dels seus rivals. Els anglosaxons fabricaven pasta dental amb semen. En el segle X, l'abat francès Odon Meung va recollir en la seva obra Macer Floridus els nombrosos usos terapèutics del porro, entre ells per a curar malalties venèries.

Nosaltres ho utilitzem sobretot per a menjar. És una hortalissa molt estesa en la nostra cultura, a diferència de la del sud de la nostra. No estan recollides les històries que han anat construint les hortalisses en la nostra història, aquest treball el fem. Els bascos no hem ofegat la història de l'alimentació. Mentrestant, les expressions diuen: “Porros i Sal, Verdures Dures” i “Blat de moro i Porro, Verdura Incandescent”. De fet, verdures i hortalisses. Menjar, menjar, verdures, hortalisses, hortalisses…