Amara ha canviat molt en les últimes dècades i molts no creuran que hi hagi un caseriu en el barri. Però hi ha un, l'últim: Caseriu Txanpuene. Però no durarà molt. El dijous, les excavadores van començar a treballar en la zona de les pluges torrencials.

El caseriu Txanpuene està situat en el número 57 del carrer Sant Roque, al costat del palau Arbaizenea de la família Alba. És més, fins fa poc, aquests aristòcrates també han estat amos del caseriu i del terreny circumdant. No obstant això, la família Etxabe ha viscut els últims 150 anys com a inquilina en Txanpuen i ara no podran tornar a entrar en el caseriu després de molts anys de “amenaça”.

De fet, en 1997 la família Alba va arribar a un acord amb l'Ajuntament de Sant Sebastià: Els aristòcrates es van quedar amb el terreny pla d'Arbaizenea (inclòs el caseriu) i l'Ajuntament amb l'espai verd i escarpat de la façana de Txanpuene. L'Ajuntament té previst construir el parc Txanpon Enea en una superfície de 10 hectàrees que està en mans de l'Ajuntament des de llavors: Un espai verd amb accés des de Morlans, Amara i Aiete. No obstant això, des de llavors no s'ha posat en marxa el projecte.

A partir de 2005 es va iniciar un procés d'urbanització en les terres circumdants de Txanpuene, que va ser paralitzat per la crisi econòmica. En 2016 es va materialitzar la “amenaça” que sofrien els Chanpuenes: la família Alba va vendre el caseriu Txanpuene i els terrenys a les empreses immobiliàries Neinor SL, Renteria SL i Irunesa SL. Aquestes empreses estan duent a terme el projecte urbanístic d'Arbaizenea. Els veïns d'Etxabe van veure clar el risc de perdre la seva casa, quan aquestes empreses, els nous propietaris, van sol·licitar el desallotjament del caseriu Txanpuene. Llavors, els inquilins del caseriu van acudir als tribunals.

El jutjat de Donostia-Sant Sebastià, en un primer moment favorable als inquilins, va reconèixer que aquests s'havien fet amos del caseriu amb el temps, però les empreses van recórrer la sentència i l'Audiència de Guipúscoa els va donar la raó. D'aquesta manera, el cas ha arribat al Tribunal Constitucional (TC), on la sentència encara no s'ha dictat.

S'està derrocant

No obstant això, per ordre del poder judicial des del dimarts al matí el caseriu Txanpuene està en mans d'empreses immobiliàries i la família Etxabe ha deixat de ser inquilina: no podran tornar a entrar en el caseriu. Des del dimarts al matí, un treballador de seguretat es troba en el caseriu i s'ha procedit al tall de l'electricitat. El dijous al matí van començar a derrocar el galliner amb les excavadores i el caseriu es va desmantellar pràcticament íntegrament. També va treballar un topografo realitzant mesuraments en els terrenys confrontants.

 

 

 

 

 

 

 

L'alcalde de Donostia-Sant Sebastià, Eneko Goia, ha dit que han actuat "d'acord amb la legalitat" perquè "van guanyar el recurs presentat pels seus propietaris". No obstant això, segons Jon Lakuntza, membre de l'associació veïnal Estimés Bai, “en teoria la sentència del Tribunal Constitucional no ha acabat, però als tres mesos se'ls ha dit que no tenen moltes possibilitats de guanyar”. Per tant, el desallotjament i desallotjament del caseriu s'ha iniciat abans que conclogui el procés judicial.

Les empreses immobiliàries encarregades del projecte urbanístic d'Arbaizenea tenen previst construir habitatges de luxe en la zona on se situa el caseriu Txanpuene: “Construiran uns habitatges de tres plantes i uns petits xalets”, segons Jon Lakuntza. El parc Txanpon Enea haurà d'esperar al projecte d'urbanització: «El parc no es va construir en el seu moment perquè falta construir un habitatge en el camí de l'ascensor. Pensem que fins a fer aquest habitatge no valia la pena fer el parc”, ha explicat l'alcalde.

Les associacions veïnals d'Amara Bai, Morlans i Lantxabe d'Aiete han demanat la protecció del caseriu i l'associació Ancora ha posat en valor el valor historicoartístic de l'edifici. Segons ha explicat l'associació Ancora, es tracta d'un caseriu que pertany al segle XVIII, almenys. El caseriu, propietat d'Antonio de Claessens, va ser adquirit en 1895 pel duc de Sotomayor. En el seu interior, el Txanpuenea conserva l'estructura original de fusta i compta amb diversos elements d'interès com la creu i la llinda de La Nova Barceloneta, 1773. En els terrenys del caseriu també hi ha una font de principis del segle XIX: “Els de Lantxu van pensar a fer un museu amb totes les fonts que hi ha a Amara i Aiete, per a mostrar com es proveïa la ciutat d'aigua. Quan hi havia plagues o guerres agafaven aigua d'aquí”, explica Lakuntza.

Per a Ancora és “lamentable” la desaparició del caseriu del segle XVIII: “És un dels pocs que queden per aquí al costat de Katxola. Hem demanat protegir més de 70 caserius, però no hem rebut resposta. Sembla que no cal protegir més caserius. És molt dolorós per a nosaltres”, explica Eneko Oronoz, membre d'Ancora. Tenint en compte la història de Txanpuene, Oronoz ha subratllat el següent: “Ha passat guerres, però no ha pogut fer front a l'especulació”.

Protecció dels veïns d'Amara

Els veïns d'Amara han mostrat el seu suport als de Txanpuena des que el caseriu es va posar en perill: “Portem tretze anys celebrant el Txanpuene Eguna perquè vèiem que el caseriu estava en perill. Hem reunit 160 persones i hem tingut trikitilaris, txalapartaris, jocs infantils, etc. Als nens els ensenyàvem l'aigüera que hi ha darrere del caseriu”, explica Lakuntza.

Txaro Lazcoz viu al carrer Sant Roque des de fa 54 anys, al costat de Txanpuene, i creu que el barri ha canviat molt: “Tots érem una família, però ara res: els veïns tampoc ens coneixem”. Encara té molt a veure amb els pagesos de Txanpuene: “Allí fèiem foc a Sant Joan. Hi havia vaques i les dones de Sant Roque venien a buscar llet, i abans del Dia de Tots els Sants, les veïnes ens reuníem en Txanpuene amb crisantems i molsa per a fer creus i corones, i després les veníem en el mercat de Sant Martí”, ha explicat. Lakunza ha recordat que en Txanpuene també hi havia unes 45 ovelles, per la qual cosa encara queden algunes gallines i algunes hortes.

Lazcoz també ha vist a la duquessa d'Alba als voltants de la casa “en un L4, amb el xofer”. Lakuntza també té una altra anècdota amb l'aristòcrata: “Un veí em va contar que eren nens que havien estat en Arbaizeta. La duquessa d'Alba tenia un camp de tennis en el qual diversos nens del barri es dedicaven a la recollida de pilotes. Després els donava un entrepà de xocolata a canvi”.

El barri ha canviat molt

Lakunza ha dit que el parc de Basoerdi també era molt diferent, és a dir, era una "muntanya". Lazcoz ha recordat que en el lloc es trobava un altre caseriu. De fet, la dona que ha viscut 54 anys al carrer Sant Roque ha vist un canvi de paisatge: “A més dels Txanpueta, hi havia un altre caseriu al carrer i la casa dels guàrdies d'Arbaizenea. Tots ells van ser derrocats i es van construir noves cases. Els edificis que se situen davant cobreixen les vistes: abans, vèiem a la gent passejant per la platja i ara no”.

“S'estan llevant les zones verdes i l'alegria del barri. En el nou barri de Sant Bartolomé també hi ha formigó. Què deixem als nostres nens i nenes!”, ha denunciat Lakuntza. Els veïns senten “impotència”: “Ens dona la impotència veure que ens lleven els llocs bonics del barri. Van fer el mateix amb el frontó de la roca”, ha dit Lakuntza. El caseriu Txanpuene està en perill d'extinció, però segons l'associació Lantxabe, “s'estan realitzant els tràmits perquè els inquilins no tirin el caseriu”

S'està derrocant Txanpuene, i el cobrirà l'antic formigó Amara.