Ha portat un cas molt important en el Tribunal de la Unió Europea, explicarà quin ha estat?

El meu client, J. K., era editor de televisió pública a Polònia. Aquest home va estar contractat durant set anys. Cada contracte era d'un mes. És a dir, era un fals autònom. Al desembre de 2017 va publicar un vídeo amb el seu marit en la plataforma Youtube cantant All I want for Christmas is you. Amb això, d'alguna manera, volien assenyalar que com a parella gai celebraven el Nadal com qualsevol. El partit del govern és el de la dreta i el vídeo va arribar a la direcció de la televisió pública. L'endemà passat se li va suspendre el contracte.

J. K. va decidir acudir al jutjat amb uns advocats i van denunciar a Varsòvia que això era una discriminació basada en l'orientació sexual. Va demandar als advocats que treballen tant els drets laborals com els drets laborals. El Tribunal va observar una contradicció entre la legislació polonesa i la norma europea. De fet, la llei local permet argumentar l'orientació sexual per a resoldre un contracte si és amb una empresa. Com un autònom és una empresa, era possible. Però això podia estar en contradicció amb la normativa europea, per la qual cosa els jutges polonesos van remetre l'assumpte al Tribunal de Justícia de la Unió Europea.

Era responsabilitat del tribunal europeu aclarir-lo?

Sí, és la seva labor resoldre si la llei dona suport a aquest cas d'exclusió. En aquest moment, com els advocats polonesos no eren experts en assumptes europeus, es van posar en contacte amb el nostre bufet, Covington. A més, a mi em va tocar el cas. Creiem que la llei europea empara els drets de tots els treballadors a l'hora d'accedir i mantenir un lloc de treball, encara que sigui autònoma. La seva orientació sexual no és motiu de denegació d'aquests drets, ja que res té a veure amb les competències professionals.

Quin va ser el procediment?

Al novembre de 2021 enviem un escrit i a l'abril de 2022 ens va arribar la notificació, ja que s'anava a celebrar el judici oral. En el judici van xocar dues postures. D'una banda, Polònia com a estat i representant de la televisió pública. Els seus arguments eren que Polònia permet als autònoms tenir contractes, encara que fossin gais, per la qual cosa es respectava la normativa. Nosaltres, no obstant això, vam defensar que la regulació europea se centra en combatre l'exclusió. A més, l'Estat polonès va declarar que la llei protegeix els treballadors, però que un autònom és una empresa i que, per tant, la protecció contra els acomiadaments no està al seu favor. Per a nosaltres era molt clar que les lleis europees també assumeixen els drets dels autònoms.

Quin ha estat la sentència?

Els jutges han assenyalat clarament que la llei europea ha d'interpretar-se de la forma més àmplia possible. És a dir, que la llibertat de contractació no permet contractar a algú perquè és gai, i no es pot acomiadar a un autònom per aquest motiu.

Què passarà ara?

El cas tornarà al Tribunal Polonès, que ha d'establir que J. K. va rebre un tracte discriminatori i haurà d'indemnitzar-li. És important que per primera vegada el tribunal europeu hagi reconegut que un autònom està protegit. Perquè en ocasions anteriors sempre hi ha hagut falsos autònoms que han rebut aquesta garantia. En aquest sentit, els meus companys de Covington m'han dit que creien que aquesta competència, la de protegir els autònoms, era competència dels estats de la Unió Europea. En l'Estat espanyol o a Itàlia la protecció era clara, però a Bulgària, Polònia o Hongria no. Amb aquesta sentència s'ha creat jurisprudència i tots els estats han de modificar el criteri.

A més, cal destacar que el dret guanyat no sols afecta a l'orientació sexual, sinó també a les minories religioses, a les persones amb discapacitat o als autònoms (majors de 45 anys) que desitgen contractar o acomiadar per raons d'edat.

Suposarà la sentencia modificacions legals?

No necessàriament. Això seria l'ideal, però els estats poden desenvolupar malament les normatives europees i crear lleis inadequades, però si no les modifiquen, els ciutadans poden acudir al jutjat. En aquest cas entra en vigor la jurisprudència europea per a protegir els seus drets.

Has tingut l'oportunitat de portar aquest cas perquè Covington té una filosofia especial, no?

Sí, això és. Aquests casos es denominen pro bo. Això significa que no cobrem per complir aquest treball. No és la primera vegada que ho faig. Vaig començar fa quatre anys i mig en Covington i en el tribunal europeu hem litigat a favor de persones amb problemes mentals o psicosocials, al col·lectiu LGTB o en l'àmbit de la salut d'avortament i reproducció. A conseqüència de la sentència de l'any passat als Estats Units hi ha molts casos relacionats amb aquesta última qüestió.

Treballem gratis per al client, però la filosofia de Covington és la mateixa atenció que els pagadors. Hem de garantir el mateix nivell de qualitat i per això cobrem igual el nostre treball al bufet i els casos són els mateixos.

Com a oficina d'advocats tenim una funció social i volem complir-la. No entrem en política, però hi ha temes socials i volem donar-los suport.

Quina importància li dona al cas personalment?

Era un cas que personalment m'afectava molt. Professionalment és un de les fites de la meva carrera. Fa pocs anys vaig començar a treballar i jo vaig obrir el judici oral, vaig guanyar i el vaig portar de principi a fi. És una opció excepcional, màximament quan treballes amb corporacions. També crec que ha ocorregut molt aviat en la meva trajectòria. Soc molt afortunat i no crec que torni a ocórrer.

I com va arribar a Covington?

Sempre m'ha agradat el dret europeu i volia treballar fora de l'Estat espanyol. Vaig fer les pràctiques de fi de carrera en Covington a Brussel·les i vaig tornar després de fer el màster, i ja he complert quatre anys i mig.

Espero que quedi aquí. Estic molt satisfet perquè treballem en el dret administratiu europeu: farmàcies, medi ambient, cosmètica, aliments, energies renovables… Tot això ho regula Europa i els estats tenen poc marge per a decidir.