"Vaig prometre no poder continuar difonent imatges de policies i gendarmes en les xarxes socials; he complert la meva paraula, perquè la llei prohibirà la difusió d'aquestes imatges", ha afegit. Això és el que ha deixat clar el ministre francès de l'Interior, Gerard Darmanin, al capdavant de la Comissió. La prohibició que restringeix els drets dels periodistes s'emmarca en la proposició de llei coneguda com “el nou esquema nacional de manteniment de l'ordre”. D'acord amb aquesta proposició de llei, ni els periodistes ni els fotògrafs podran gravar ni fotografiar els abusos policials i de la Gendarmeria.
No és l'única retallada que es pren en relació amb aquesta professió. Tan aviat com es doni l'ordre d'acabar la manifestació, els periodistes també hauran de desallotjar els llocs, seguir aquesta nova proposició de llei. “El delicte de detenció després de l'ordre de desallotjament no té cap excepció, serveix també per als periodistes i membres de les associacions”. Així, les ONG els han preguntat si l'estatut de “observador” ha estat rebutjat. Com a protesta contra aquesta mesura, els periodistes, fotògrafs i ciutadans difonen en les xarxes socials les fotos de la repressió policial amb l'etiqueta #CettePhotoNexisteraPlus #FotHauEzDaMás.
El document, elaborat pel Govern francès durant divuit mesos, conté les mesures necessàries per a "mantenir l'ordre" en la Comunitat Autònoma. Al punt de mira es troben els anomenats casseur o "racons pertorbadors", és a dir, els manifestants que fan ús de la violència. No obstant això, amb aquestes mesures anti-periodistes és evident que el Govern vol passar en silenci les repressions i injustícies que han comès policies i gendarmes contra els moviments socials. Cada vegada són més violentes les manifestacions en l'Estat francès i el treball dels periodistes continua sent essencial perquè es facin públiques les injustícies que es necessiten. En les manifestacions dels Jaca es van produir un total de 2.500 contusions.
A més, els periodistes que treballin en l'encobriment de les manifestacions hauran de tenir una carta de premsa, si o no. D'acord amb la llei, fins ara no és necessari i són molts els periodistes que treballen sense la carta de premsa.
En els últims anys, i sobretot des que el president Emmanuel Macron està en el poder, cada vegada més periodistes s'enfronten a la repressió policial. Diguem, en l'època en la qual Christophe Castaner va ser ministre de l'Interior, és a dir, entre octubre de 2018 i juliol de 2020, 200 periodistes no han pogut fer el seu treball, prohibits per la policia i els gendarmes.
"El ministre de l'Interior continua calcigant la llibertat de premsa", segons el Sindicat Nacional de Periodistes (SNJ), que és el principal sindicat d'aquesta professió. Adverteix que els periodistes són independents i el govern no pot canalitzar-los. Amnistia Internacional també critica durament la llei: “Obre el camí a la injustícia, els policies poden agafar material a un periodista, només perquè la seva actitud no els agrada”.
A més del control periodístic, la llei és més general i permet, entre altres coses, l'ús de bales LBD40 i magranes GM2M. Amnistia Internacional exigeix la prohibició de les següents armes: “Demanem la prohibició de les magranes de desbloqueig, perquè el seu efecte és desmesurat –els encenedors projectats poden ferir greument a les persones– i perquè és indiscriminat –que colpegen a l'atzar després de tirar-les a la multitud–. També demanem la suspensió de les unitats LBD40 per la gravetat de les lesions infligides (pèrdua d'ull, estómac o fractura de crani…). Tampoc és adequat substituir la magrana GLI-F4 per una magrana GM2L. GM2L no sols és lacrimogen, sinó que també ho fa. Aquest doble efecte és perjudicial: cal utilitzar el gas lacrimogen per a dispersar-lo, però no és raonable augmentar l'efecte d'unió, ja que desorienta a les persones i existeix el risc que la dispersió es dificulti”. Amnistia Internacional recorda que França és l'únic Estat europeu que utilitza aquestes magranes. En el marc d'aquesta nova proposició de llei, es precisa que la violència "haurà de canalitzar-se de forma estrictament policial i mesura" per part de la Policia i els gendarmes.
Part d'aquesta nova Llei es refereix a la resposta judicial per delictes comesos en l'àmbit de les manifestacions. Aquí també hi ha diversos punts que són criticables als ulls d'Amnistia Internacional: “Quin és el problema? Que moltes de les lleis citades incompleixen les lleis de Dret internacional. Posem que la llei contra els casseur o els "racons pertorbadors" no serveix, ni tan sols per a castigar l'organitzador d'una manifestació no declarada. En dret internacional, perquè no declarar una manifestació per si sol no converteix la manifestació en il·legal.
Els abusos policials en l'Estat francès es multipliquen en els últims anys. Basta! Segons el mitjà independent, entre 1977 i 2019 s'han comptabilitzat 676 assassinats de ciutadans de nacionalitat francesa. Les xarxes socials solen ser el mitjà d'expressar els abusos que volen passar en silenci, tal com es pot veure en el vídeo:
Dans quelques jours, je risquerai 5 ans de prison pour ces images. Parce que leur diffusion causera "une souffrance" aux policiers. pic.twitter.com/z1hbemise3
— Nicolas Grégoire (@nicolasgregoire) November 2, 2020
Osasun artak biltzen ari da Pablo Gonzalez Moskun une honetan. Joan den astean, Poloniako Radomgo segurtasun handiko espetxetik atera zen kazetaria bi urte eta bost hilabeteko preso egon ondoan. Poloniak leporatzen zion espioitza frogatu gabe libre atera da.