Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Matemàtiques de la Política


08 de febrer de 2021 - 15:53

La matemàtica és una ciència exacta. Els números no enganyen. Ja ens ho han dit des de petit. A pesar que les matemàtiques són neutrals, més enllà de l'expressió dels números, hi ha usos de les persones i, en molts casos, un ús maliciós. No sé si la gent creï en els números que apareixen en els mitjans de comunicació, però si no estem atents, les autoritats que utilitzen les matemàtiques en defensa dels seus interessos ens enganyaran.

En l'època romana, quan hi havia crisi, s'organitzaven espectacles circenses i es repartia el pa. En el franquisme, toros i futbol (i pa?) ) perquè ens oblidéssim de la dictadura. També ara, per a no preocupar-nos per la situació econòmica, ens organitzen espectacles (no sols artístics), però sense pa; per a sorprendre'ns més, utilitzen amb ambició les xifres altes.

En la variant sud de Bilbao es preveien una mitjana diària de 9.400 camions i 14.300 unitats de trànsit, la qual cosa suposa un increment del 1,5%. Només s'utilitzava la meitat del que es va dir cinc anys després de la seva obertura en 2011, un terç en el cas dels camions. Van ser destituïts els tècnics i polítics que van declarar aquesta quantitat per un càlcul erroni? O això van dir per a justificar aquesta obra gegantesca, sabent que era falsa?

Un periodista de Radi Euskadi va dir un dia: “a pesar que la crisi està superada, 90.000 milers de bascos viuen en l'exclusió extrema...”. Es va quedar tranquil. El Govern Basc ha xifrat en 127.399 el nombre de persones ocupades en la fira. A Navarra, 36.911 persones. En Ipar Euskal Herria, qui sap! Com es pot dir que la crisi ja està superada en un País de tres milions si es viu en una situació crítica de tanta gent extrema?

"Més desocupats, menys, més pobresa, menys ocupació, ens maregen amb aquestes dades, per a posar la nostra atenció en aquestes xifres, com si fossin importants. Així oblidarem que s'ha produït un cop d'estat contra els drets dels treballadors"

El salari mitjà dels bascos se situa en els 2.279 euros, segons l'últim butlletí econòmic. Aquest també ha aparegut en la premsa, sense que ningú ho posi en dubte. Tenint en compte que milers de joves, dones i altres treballadors guanyen voltant o menys de 1.000 euros i que, en general, aquesta quantitat la cobren els funcionaris, qui està rebent milers d'euros al mes perquè aquesta mitjana sigui? A pesar que la dada matemàtica és real, aquest número no reflecteix la realitat, mentre uns pocs viuen tranquils amb un sou enorme, les famílies estan molt preocupades per acabar amb el mes. L'ús de la mitjana aquí és una aixecada de camisa als treballadors.

En els últims anys s'han organitzat grans espectacles a les ciutats i pobles d'Euskal Herria. En aquests casos és habitual escoltar el benefici que ha reportat al país: parla de milions d'euros, de milers de persones, de centenars d'ocupacions. Però, algú ha pensat en com s'han calculat aquestes grans quantitats? En el cas dels desplaçaments gratuïts i en espais oberts, com s'ha calculat això, com en Orereta, comptant els desplaçaments al carrer? A Bilbao, el gegant MTV deixaria uns 47 milions d'euros, però en mans de qui? Pel mateix salari, pels treballadors que van haver d'incloure hores extres?

La vespra de la presentació de la proposta de nou Estatus per part dels experts nomenats pels partits polítics en el Parlament de Vitòria-Gasteiz, una enquesta del GV va recollir que el 20% dels vots a favor de la independència eren favorables. En el text acordat per PNB, PSOE i Podem no es va recollir el dret a l'autodeterminació. És casualitat que es facin les dues declaracions gairebé al mateix temps? Parlant de drets, a quantes persones els correspon un dret? Que facin el referèndum, llavors sabrem quants independentistes hi ha.

El Consell Mundial del Clima, la Terra s'està esgotant i les solucions es necessiten de seguida. El Govern Basc té preparades 40 mesures per a fer front al canvi climàtic. Les incineradores de Petronor, Boroa i Zubieta del nostre territori, les Centrals Tèrmiques de Castejón, el TAV en construcció... són una contribució basca sostenible al canvi climàtic. La destrucció d'aquestes infraestructures no pot ser recuperada amb més de 40 mesures. En aquesta ocasió, tractaran de tapar la despesa de milions d'euros d'aquestes infraestructures, però estic convençut que més de 40 mesures costaran.

Cada mes més desocupats en la premsa, més pobresa, menys ocupació, ens desmaien amb aquestes dades, perquè posem la nostra atenció en aquestes xifres, com si fossin importants. Així oblidarem que s'ha produït un cop d'estat contra els drets dels treballadors, que els empresaris tenen milers de treballadors a la seva disposició, que les dones i els joves reben un salari escàs, que la majoria dels contractes (90%) són temporals.

En el cas dels coronavirus també ha augmentat el nombre de contagis, però la taxa ha baixat, però hi ha més de 500 persones per cada 100.000 habitants, no obstant això, els morts han estat menys que la setmana anterior, però fa més de dues setmanes... en la premsa es veuen amb freqüència les dades que ens confonen, i encara no sabem quants han mort al nostre país. El sentit comú ens diu que un comitè tècnic d'experts independents faria la informació necessària i prendria les decisions oportunes, però les autoritats faran el que vulguin, perquè els encanta governar.

Per a acabar, les autoritats utilitzen números alts, percentatges, estadístiques... per a confondre als ciutadans, ja que saben que el ciutadà corrent no farà un càlcul per a confirmar la veritat. Desgraciadament, en la majoria dels mitjans de comunicació les expressions es transmeten al buit i en cru, sense que hi hagi cap mena de recerca o dubte, encara que moltes vegades siguin contradictòries o absurdes.

Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora

ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.


T'interessa pel canal: Iritzia
2025-01-27 | Aritz Arrieta
Un poble d'acolliment?

La veritat és que no sé per què estic escrivint això. En l'ambient conflictiu d'avui dia no es prenen bé aquest tipus d'opinions. És possible que ARGIA no publiqui això, ja que no coincideix amb les opinions que han publicat fins ara (però si finalment han decidit... [+]


Que el soroll dels diners no calmi els brunzits de les bombes

El 15 de gener el lobby tecno-empresarial Zeditzak va presentar el seu 6è informe, Euskadi i la Unió Europea, un destí compartit de prosperitat i competitivitat. El neoliberal Think tank , format per experts emergents del món de les finances, va presentar una recepta màgica... [+]


Poble d'acolliment del basc

Els euskaltzales movem els nostres peus després del testimoni de la Korrika, per a reivindicar que volem continuar vivint com a poble basc, en favor de la nostra llengua.

Els primers passos els dona la persona migrant que surt del seu país d'origen a Àfrica, Amèrica del Sud... [+]


Vagues de glutamat

I un any més, els sindicats ens han organitzat vagues prefabricades. I nosaltres, individualment, decidirem si ens sumem o no a la vaga, sense necessitat de cap assemblea en el centre.

Pel que sembla, el model de vaga que em van ensenyar a mi ja no està de moda. En el meu... [+]


Teknologia
Bizitza sistemak

Bizitzak dena inguratzen du, mugatua eta hauskorra da. Bizitza onak bizitzeko, gorputzak zer egin badakiela iruditzen zait, buruak ordea, nahiz eta jakin (ondo informatuta dagoenean), askotan gorputza nahita isiltzen duela ikusten dut. Isiltze horretan burua beste buru... [+]


2025-01-22 | Ula Iruretagoiena
Lurraldea eta arkitektura
Erosoa

Eroso gaude ingurunea gure egoera fisiko/emozionalera egokitzen denean. Besteak ni kontuan hartu nauenean, izan gizaki bat, objektu bat, espazio bat. Erosotasunaren klabea produktu eta espazio diseinuan beharrizan handi gisa sartu da, erosotzat jotzen dena erosgarria delako... [+]


2025-01-22 | Inma Errea Cleix
No som aire

Un amic que havia vist la Mitoedad en el Navarresa Sorra va qualificar de “tel·lúric” el que havia sentit. A mi també em va semblar el que havia vist de casa per la televisió.

Pot pensar-se que la passió i l'adhesió despertades per Mitoaroa es basen en la visibilitat... [+]


2025-01-22 | Itxaro Borda
Hutsa egin

Urte berria hastearekin batera, bizitza aldatuko diguten erabakiak hartzeko ohitura bada. Listak egiten ditugu hiru puntutan: bat, kirola gehiago praktika; bi, lagun zaharrak maizago ikusi; hiru, Islandiara itzuli, errealki eta metaforikoki. Xedeak beti xede geratzen direla... [+]


2025-01-22 | Sukar Horia
Semàfor vs. ciutadans

En la circulació les prioritats exerceixen un paper fonamental. Són les primeres coses que aprenem a conduir: si no dominem les rotondes i la STOP no aconseguirem el permís de conduir.

No obstant això, les prioritats no són qüestions neutres, sinó que han estat... [+]


Benito, alquimista de les nostres emocions

Des de Benito Lertxundi, que ens va comunicar que deixarà els escenaris per sempre, portem ja diverses setmanes, i des de llavors som molts els que ens sentim orfes de l'una o l'altra manera, amb una sensació de pèrdua o abandó, trist. A Iruindarro, almenys, ens quedarà per... [+]


2025-01-22 | Karmelo Landa
Korapilo-morapilo mordoilo

Hiru korapilotan mordoilotzen digute euskaldunon elkarbizitza, eta urte luzez, pazientzia handiz eta erabakitasun irmoz ekin arren, loturok askatu ezinean gabiltza. Hiru bederen badira uneko korapiloak: presoak, euskara, etorkinak.

Urte berriarekin elkartu ohi gara milaka... [+]


50 anys de vaga de potasses

Avui, 21 de gener, és un dia per a recordar i reflexionar sobre una interessant efemèride de la nostra història recent. Es compleixen 50 anys del tancament de 47 treballadors de Potasses de Navarra. Aquest tancament, que va durar quinze dies, va provocar una vaga general a... [+]


Conversió de la indústria militar, necessitat ètica

Fa un parell de setmanes es van publicar diverses dades de Noruega. En aquest país d'Europa del Nord han predominat els cotxes elèctrics, sent la marca Tesla la la més venuda, amb un 90% d'energia reciclable que es consumeix allí. Per contra, les empreses públiques noruegues... [+]


2025-01-19 | Urtzi Ugalde
Adeu, mamà

Aquestes van ser les meves últimes paraules quan et vam anar, agafats de la mà en el teu profund somni respiratori. El teu cor es va quedar per sempre sense un dolor especial, senzill, digne. Com vostè vulgui i exigeixi. Com vulguem i respectem.

Ja un mes abans de l'arribada... [+]


Eguneraketa berriak daude