Confebask, CCOO i UGT van finalitzar l'anterior legislatura amb l'acord de signar convenis laborals amb impacte limitat al suport del Govern Basc. Els sindicats abertzales van denunciar que es tractava d'una "sendera antidemocràtica" sense precedents i van realitzar una multitudinària manifestació a Vitòria-Gasteiz cinc dies abans de les eleccions de la CAB.

Doncs bé, aquesta legislatura finalitzarà en Lakua amb la reunió de la denominada “Mesa de Diàleg Social”, però sense la presència de la majoria sindical. Ho has llegit bé. Un decret aprovat pel Consell de Govern el 15 de gener de 2019 va reconèixer aquesta taula com un “òrgan permanent”, i ara només fa falta que un sindicat estigui d'acord per a aprovar les propostes que es duguin a terme. De nou les línies vermelles de legitimitat en el judici.

A la foto de l'última reunió, els representants de CCOO i UGT, acompanyats pel viceconsejero de Treball, Jon Azkue, i el director general de Confebask, s'asseuen a la taula, mantenint una distància de dos metres entre ells. Per al secretari general d'ELA, Mitxel Lakuntza, aquest òrgan no és més que una “catifa per a ocultar la brutícia de l'oasi basc”.

Els partits abertzales també van acusar a Iñigo Urkullu de “anar a la recerca de fotos” amb la taula de crisi dels agents socials creada per a fer front a la COVID-19, una taula que es va quedar de seguida.

Pandèmies retratats

La pandèmia ha deixat molt clar quin és el seu costat. Els esforços de la consellera de Desenvolupament Econòmic, Arantxa Tapia, per a no paralitzar l'activitat industrial, van coincidir de ple en la voluntat de Confebask, el president de la qual, Eduardo Zubiaurre, va explicar en EiTB que seria “un suïcidi empresarial”, mentre que molts treballadors es van plantar i van prioritzar la salut a les fàbriques.

L'administració autònoma i els sindicats majoritaris no estan d'acord en com afrontar el coronavirus, ni en com donar sortida al xoc provocat pel coronavirus. És difícil pensar que darrere del lema “treballo, valor i gestió” que Urkullu utilitza en aquesta campanya estan les mateixes idees que aquests sindicats.

LAB planteja una “transició ecosocialista i feminista” i defensa un canvi radical del sistema. ELA ha fet una proposta per a una “sortida real” i considera necessari “crear un escenari de sortida social que abordi el canvi del model econòmic i social”. Tots dos insisteixen en la necessitat d'enfortir els serveis públics i dignificar un sector de cures precari.

La mobilització social, inevitablement

La situació generada per la pandèmia també ha donat peu a la reflexió. ELA considera que aquest tipus de crisi han estat aprofitades pels poders polítics i econòmics per a “neutralitzar” als agents socials i aprovar els ajustos sota l'excusa dels grans pactes. Al seu judici, perquè això no ocorri és imprescindible que s'impulsi la mobilització social i la mobilització social.

En gran manera, van començar a trencar aquest camí amb la vaga del 30 d'octubre, sumant-se a les reivindicacions dels pensionistes, ecologistes i del moviment feminista. I en això són presents les manifestacions multitudinàries que es van dur a terme el passat 19 de juny en 45 localitats de la Carta de Drets Socials d'Euskal Herria.

La Carta Social ha celebrat una ronda de contactes amb els partits que s'han presentat a les eleccions al Parlament Basc del 12 de juliol. Ha denunciat que el PP i el PSE-EE no han volgut reunir-se i que, pel que fa al PNB, no ha fet “cap autocrítica” com a principal partit en el govern. Així, els sindicats i agents socials que conformen la carta han advertit que estaran “atents davant el risc d'aprofundir en les polítiques neoliberals que s'han vingut desenvolupant fins ara”.

Per tant, les polítiques del govern després del 12J i les mobilitzacions d'ara endavant ens mostraran fins a on estarà la distància social entre ells. Però una cosa és clara, la distància de dos metres no serà suficient.