Modificacions derivades del preacord
A partir de 2023, l'edat de sol·licitud de la RGI ha passat de 23 a 18 anys, si el jove de 18 a 23 anys demostra que porta almenys un any buscant treball i que està emancipat. Quant a l'empadronament en la CAPV, la majoria haurà d'acreditar tres anys d'empadronament com fins ara, però en el cas dels col·lectius més vulnerables serà suficient amb un any d'empadronament i amb l'acord entre el Govern Basc i Elkarrekin València-IU es reduirà el termini d'empadronament a determinats col·lectius, a diferència del que fins ara s'ha fet (refugiats, víctimes de violència masclista, víctimes d'explotació sexual). Una altra modificació que han subratllat és que la renda màxima no serà inferior al 60% de la renda mitjana de l'Estat espanyol (en el cas que tingués altres ingressos caldria permetre-li arribar a aquesta xifra amb la RGI). És a dir, per a l'any següent, per exemple, aquesta quantitat serà de 803 euros. En l'actualitat aquesta quantitat ascendeix a 727 euros i la proposta inicial era pujar a 737 euros.
Principals crítiques
El nou plantejament de la RGI ha rebut dues crítiques principals. D'una banda, la dotació econòmica i, per un altre, les condicions d'accés a aquesta.
Diversos agents assenyalen que per a calcular l'import de la RGI s'ha tingut en compte la mitjana de l'Estat espanyol i que caldria considerar la de la CAPV. Així ho creu també EH Bildu, i encara que en cada cas és diferent, tenint en compte les dades de la CAB demana que la renda sigui de 933 euros, en lloc dels 737 euros que han acordat en el preacord.
Quant a les condicions, continuen tenint molt a flexibilitzar les unes i les altres, i subratllen que per a rebre la RGI caldria passar tres anys d'empadronament en la CAPV –com s'ha dit, ja és així per a alguns col·lectius, però no per a la ciutadania en general–. És més, EH Bildu demana un canvi de concepte en la lluita contra la pobresa: Aposta per la implantació d'una renda universal sense condicions a partir dels 18 anys.
També han posat l'accent en la gestió de la prestació des d'Argilan ESK i han denunciat la creació d'un nou Cos d'Inspecció de Lanbide, “la nova policia real de Lanbide”, “per a cuidar i controlar als perceptors, encara que el frau de Lanbide no arriba a l'1%”.
També amb la prestació, de manera deficient
En essència, el model de la RGI diu Argilan ESK que no funciona, ja que no ha estat eficaç per a fer front a la pobresa en més de tres dècades. Deixa a un 30% de la població en risc de pobresa sense cobertura, “hi ha moltes condicions i obligacions que fan impossible que gairebé un terç de la gent pobra accedeixi a la RGI”, i encara que rep la prestació, el 53% dels perceptors no aconsegueix sortir de la situació de pobresa, "la quantitat pressupostària és escassa".
En el Parlament Basc ha avançat la modificació legislativa del Sistema Basc d'Inclusió i Garantia d'Ingressos. Cal analitzar el debat de la llei, els acords d'esquerra i dreta per a la modificació, i l'escassa repercussió que han tingut les reformes que porta la llei. Hem vist... [+]
Bizitzeko Gutxieneko Diru-sarrera onartu du Espainiako Gobernuak, EAEn eta Nafarroan lehendik ere daude DSBE eta Errenta Bermatua zeuden. Hala ere, milaka dir halako errentarik gabe geratuko direnak, desberdintasun sozialak maila asko baititu: generoan, nazionalitatean,... [+]
LAB sindikatuak adierazi du gizarte segurantzak hartu duela beregain berez zerbitzu sozialen eskuduntza den gutxieneko diru-sarreren errenta. Hego euskal herritarrentzat ez dakarrela onurarik azaldu du, eta burokratizazioa gehitzea ekarriko duela, "jasotzaileen... [+]
Diru sarrera aldetik baldintzak betetzen dituzten herritar askok ez dutela Espainiako Gobernuak onartutako errenta jasotzerik izango eta 462 eurok ez duela inor miseriatik ateratzen adierazi du Bazterkeriaren Aurkako Argilan-ESK plataformak.
Espainiako Gobernuak onartu duen bizitzeko gutxieneko diru-sarrera 460-1.000 euro artekoa izango da familia bakoitzarentzat. Hego Euskal Herrian, gutxieneko errenta horren osagarri izatera igaroko dira Diru Sarrerak Bermatzeko Errenta (DSBE) eta Nafarroako errenta.
Espainiako Gobernua onartzear den gutxieneko errenta izango da oinarri, eta horren osagarri izatera igaroko dira Diru Sarrerak Bermatzeko Errenta (DSBE) eta Nafarroako errenta. Hego Euskal Herrian Eusko Jaurlaritzak eta Nafarroako Gobernuak kudeatuko dituzte laguntzak.
2019 urte bukaeran 52.455 pertsonak jaso dute Diru Sarrerak Bermateko Errenta (DSBE). Hauetatik 10.418k lana badute baina oso prekarioa. Eta beste 13.421 pentsionistak dira. Azken sei urteetako txikiena da jaso dutenen kopurua.
20,5 milioi euro gutxiagoko poltsa izango du EAEko Diru Sarrerak bermatzeko Errentak, Beatriz Artolazabal Eusko Jaurlaritzako Enplegu eta Politika Sozialen bozeramaileak iragarri duenez. 2020ko aurrekontu proiektuan bere saileko kontuak zein izango diren esplikatzeko... [+]