Aprofitant que el 17 d'octubre és el Dia Internacional per a l'Erradicació de la Pobresa, Argilan ESK, plataforma de lluita contra la pobresa i l'exclusió, ha considerat que és una data interessant per a realitzar una nova aportació en matèria de pobresa, en contraposició al que el Govern Basc ve presentant des del mes passat aprofitant la publicació de les taules numèriques de l'Enquesta de Pobresa i Desigualtats Socials de 2022.
Partim de la tesi que ni el creixement econòmic ni el treball (l'ocupació) són garantia d'erradicar la pobresa, com no són els mecanismes de lluita contra les desigualtats. Cada vegada és més evident en la història d'aquesta era neoliberal, insuportable i ecològica del capitalisme, en la qual estem atrapats en les tres últimes dècades, que la concentració de la riquesa s'ha convertit no sols en un mecanisme fonamental del funcionament del sistema capitalista, sinó també en una causa d'incapacitat per a erradicar la pobresa.
Segons l'informe de Riquesa Global de 2022 de Credit Suiss, el 1,1% de la població mundial té més d'un milió de dòlars (915.800 euros) i controla el 45,8% de la riquesa global; el nombre de milionaris mundials ha crescut ràpidament en els últims anys, superant per primera vegada en 2020 l'1% de la població adulta. La riquesa afegida dels súper rics mundials s'ha multiplicat per cinc, passant de 41,4 bilions de dòlars en 2000 a 208,3 bilions en 2022, i la seva quota mundial de riquesa ha passat del 35% al 46% en aquest període. Per contra, el 50% de la població mundial té menys de l'1% de la riquesa global.
El mes passat es van publicar les taules 31 de l'Enquesta de Pobresa i Desigualtats Socials 2022. La valoració del Govern Basc i d'altres institucions ha estat unànime, havent-se millorat les dades de pobresa en la Comunitat Autònoma del País Basc (CAPV) en totes les seves dimensions, tant pel que fa als tipus de pobresa com a la seva distribució col·lectiva i territorial respecte a l'enquesta de 2020. El relat del Govern Basc sobre la lluita contra la pobresa conclou que anem pel bon camí quant a les polítiques de lluita contra la pobresa.
La concentració de la riquesa no sols s'ha convertit en un mecanisme fonamental del funcionament del sistema capitalista, sinó també en una causa d'incapacitat per a erradicar la pobresa
En Argilan ESK no compartim el relat oficial, encara que admetem que la majoria de les dades aportades per l'enquesta de 2022 mostren una disminució de la pobresa respecte a l'enquesta de 2020. El nostre relat sobre la pobresa a Euskadi, després de llegir les taules de l'Enquesta de Pobresa i Desigualtats Socials de 2022, es contraposa al realitzat pel Govern Basc:
1. Com és habitual, les interpretacions oficials de la pobresa que estem acostumades posen en primer pla les formes de la pobresa més greu. I no és una cosa que ens sembla il·lògic. No obstant això, sobretot les crisis econòmiques, socials i ecològiques que venim enfrontant des de la Gran Recessió 2008-2012, estan afectant els ciutadans que fins ara dèiem de classe mitjana, i estem posant en dubte si són de classe mitjana cada vegada més, perquè tendeixen a descendir en la piràmide social. Per això, nosaltres donem a una dada de la taula de l'enquesta de 2022 que no se li ha donat des de les institucions, que diu que les persones en risc d'absència de benestar, que en 2020 eren 424.649, el 19,6% de la població total de la CAPV, han pujat a 482.720 en 2022, és a dir, al 22,3% de la població.
2. El quadre de l'enquesta sempre atreu la nostra preocupació principal i mesura l'impacte de les prestacions del Sistema Basc de Garantia d'Ingressos i Inclusió Social (RGI), la Prestació Complementària d'Habitatge (PCV) i les Ajudes d'Emergència Social (AES). Aquesta política del Govern Basc, que és la base de la lluita contra la pobresa a Euskadi des de 1989, mai ha tingut vocació d'erradicar la pobresa, sinó de conformar-se amb viure amb la pobresa, i d'obtenir beneficis polítics en termes de pau i control social. Per això, es valora més la reculada de la població atesa a través d'aquest sistema de prestacions en 2022 a 120.594 persones (5,6% de la població en risc de pobresa) enfront de 127.953 persones en 2020 (5,9% de la població en risc de pobresa), i no s'ha ferit el dit en un model de 34 anys que deixa dèficits tremends, que:
a. Deixa a 39.143 persones sense accés a prestacions (1,8% de la població en risc de pobresa), malgrat ser molt pobres, perquè no compleixen els requisits i obligacions establerts per la llei. b. Encara manté a 48.244 persones en situació de pobresa (2,2% de la població en risc de pobresa), ja que la cobertura de prestacions els impedeix deixar de ser pobres. c. Mostra que, sumant persones dels dos casos anteriors, 87.387 persones (de les 159.737 persones que componen el col·lectiu de persones en risc de pobresa en 2022, és a dir, el 54,7% del total de persones en risc de pobresa –subratllem que és més de la meitat– han continuat sent pobres, encara que el Govern Basc va posar en marxa fa més de tres dècades una política empobrida de pobres. De veritat, no creiem que sigui un resultat d'orgull.
3. L'Enquesta de Pobresa i Desigualtats Socials, encara que teòricament hauria de mesurar en profunditat les desigualtats socials, no ho fa perquè no presenta resultats sobre el nombre de persones en el cim de la piràmide poblacional de la CAPV i sobre la renda i el patrimoni (riquesa). És segur que els processos de concentració de la riquesa que hem vist a nivell global també es produeixen en el nostre territori, però estem acostumats al fet que el Govern Basc, amb la por d'intervenir en la fiscalitat que sempre protegeix el poder econòmic (tant amb les persones que ho exerceixen com amb les seves societats de capital), no doni mai el passo a considerar amortitzat el model actual de lluita contra la pobresa, i a posar en marxa un altre model que faci desaparèixer la pobresa en una societat en la qual impedeixi, en el repartiment de la vida de la gent, en la qual és una societat artificial, en la qual sigui una societat en la qual impurancia personal, en la qual impotència, en la qual impedeixi.
En Argilan ESK estem lluitant per la implantació d'una Renda Bàsica Incondicional que garanteixi a tots els ciutadans i ciutadanes de la CAPV uns ingressos mensuals individuals i incondicionals suficients per a cobrir la barrera de la pobresa, és a dir, unes despeses essencials per a una vida digna. L'aplicació d'aquesta política econòmica requereix una reforma integral de la fiscalitat. A conseqüència d'aquesta reforma, el 20% de la població més rica hauria de pagar més imposats, i del 80% restant el 60% serien beneficiaris nets de la reforma, mentre que l'altre 20% quedaria igual.
Iñaki Uribarri Hernández, membre d'Argilan - ESK
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
La Policia Municipal de Donostia-Sant Sebastià encara no ha donat solució a la falta de personal en la seva plantilla. Durant l'estiu la plantilla s'ha vist reforçada amb la contractació de desenes de policies locals per a atendre les diferents necessitats i serveis que... [+]
Les exigències de basca d'Osakidetza són abusives. Sens dubte. Estem col·locant i mobilitzant als professionals sanitaris en aquesta línia. Sense estar en contra del basc, amb poques intencions d'aprendre i molt menys d'utilitzar.
La nova plataforma de referència és “Unides... [+]
A pesar que han passat dos segles, el problema de La Plutònica no es pot deixar esvair en el pou de l'oblit. A més de 200 anys enrere per a conèixer la història de La Plutònica, hem de remuntar-nos a l'altre costat de l'oceà, Montevideo.
Els germans José Rosendo i Valentín... [+]
La quadrilla és una dels senyals d'identitat dels bascos. Tot basc té una quadrilla o, almenys, això és el que s'espera d'un basc nat. No és per a menys, perquè podríem dir que la Quadrilla és la unitat social d'Euskal Herria, l'àtom o component bàsic de la nostra societat... [+]
L'endemà passat, l'ona publicitària anunciadora de l'Ironman de Vitòria deia: “Anything is possible”. Tenia una cita amb un amic en la Plaça Nova de Vitòria-Gasteiz i, en el camí, vaig veure altres cartells, suports publicitaris i carpes. Alguns en anglès (“Finish... [+]
El soroll genera greus problemes de salut i qualitat de vida. Guernica-Lumo, malgrat la seva aparent bellesa i hospitalitat, té seriosos problemes en matèria de soroll.
A mode d'introducció, es mostrarà el fet anterior. A l'altura del carrer Iparragirre de Guernica es trobava... [+]
No puc contenir el foc que m'abrasa per dins, i només puc escriure aquestes estúpides paraules per a no deixar-me dominar per la desesperació.
Odi la hipocresia, avorreixo els blancs. El problema és que la blancor està a tot arreu, que tots som blancs.
És sabut que totes... [+]
Pel que sembla, l'incendi originat el passat 13 de juliol en l'habitatge d'Errenteria es va originar en la bateria d'un patinet elèctric. En aquesta ocasió, i afortunadament, només es van produir danys materials. No obstant això, no creguis que aquest accident és una cosa... [+]
Arriba l'estiu, la principal expressió de la turistificación, i, de nou, els problemes derivats de la sobreexplotació de la ciutat com a destinació turística són especialment visibles, com el soroll o la massificació dels carrers. No obstant això, ens preocupen més els... [+]
En 1977 es va posar en marxa l'Euskal Kopa de Lekeitio, era una època de transició. En l'època de la República, l'any 1931, les primeres Noces Basques va sortir del Batzoki. En 1964 també es va celebrar en Lekeitio el Campionat d'Euskadi de Bodas, en homenatge a Resurrecció... [+]
Fa uns anys que vaig passar un cap de setmana a Pamplona. Era el 12 d'octubre.
Em va sorprendre veure a desenes de llatinoamericans celebrant efemèrides, amb concerts, txosnas i tot. Havia celebrat la conquesta dels meus avantpassats? ! Vaig pensar que l'assimilació cultural... [+]
Les mentalitats conservadores tenen por al terme planejament, enllaçant-se amb els corrents polítics progressistes i fins i tot comunistes, com ho fan avui els nous autoritarismes (Milei, Meono, Orban, Aznar, entre altres). No obstant això, la idea de planificació segueix en... [+]
El tema de la cohesió és avui dia la primera responsabilitat de molts governs, institucions públiques i organitzacions no governamentals. De fet, les societats amb baixes desigualtats generen més fàcilment les condicions de desenvolupament econòmic, social i cultural,... [+]
A pesar que en les últimes dècades s'han produït avanços significatius en alguns àmbits i zones del procés d'euskaldunización, en les administracions públiques el basc s'enfronta a seriosos obstacles i amenaces. A més de l'ofensiva contra el basc que s'està desenvolupant en... [+]