Una plaça difícil
A veure si és possible portar el basc al centre de la festa. Els concerts de la Plaça del Castell d'enguany han estat apostes tan perilloses com gratificants. Fins al moment, Izaro, Chill Màfia i Zetak s'han convertit en un gran èxit. Però per a la quarta nit, no sé si no ha arribat a ròssec pel cansament.
La plaça de Sant Fermín és difícil. El concert de Gorka Urbizu en aquesta presumpta deliri i frenesis col·lectiva de vuit dies ha creat sentiments contradictoris. Per si fos massa tranquil·la, massa tard o que provoqui una baixa. En qualsevol cas, per a quan molts aficionats estiguin a punt de donar l'una, a l'espera que es decideixi què fer.
El concert ha arrencat amb un concert en el qual el protagonista s'ha posat a escena després de les bandes. No soc un entès en música, però m'atreviré a dir que és una gaudida. Últimament ens hem acostumat a propostes amb molts estímuls, la qual cosa porta Urbizu tendeix al simple: melodies, veu neta, detalls de cada instrument, silencis curts i colors que s'il·luminen en una tela blanca.
Una altra dels dubtes era si tocaria només les cançons del primer àlbum. O dit d'una altra manera, ens oferiria una cançó de Berri o no. I sí, però no sols. El de Lekunberri ha fet gestos i homenatges a nombrosos projectes de la seva trajectòria. També han participat Peiremans, Katamalo i, com no, Berri Txarrak en la veu de Gorka Urbizu. I, a més, unes primes tracks que no esmentaré si hi ha qui encara no ha vist el concert. També és veritat que molts hem pensat que algunes de les cançons d'Inici Bat podien haver estat les que s'havien quedat fora dels projectes anteriors.
Però per a molts precisament això és el que serà la desil·lusió. Esperarien alguna cosa, per l'expectativa del que no és. Uns pocs han marxat abans que acabés l'actuació. També hem vist les llàgrimes d'uns altres. Una (més) parella besant-se. Proveïdors ambulants –als quals també els agraeixo molt el seu fred–. Els oients s'agarren de les espatlles i canten. Un grup que està tocant a gust.
Potser no és el concert més multitudinari ni el més ballable. Però ha estat, com diem els pamploneses, un moment. I això també val. Res més.
Punk. El punk està de tornada o, més ben dit, no ha anat mai. Els de Zikine venen de Lekitxo (i no de Lekeitio), amb l'elegant Bala Galdua Zure Buru Galduan que han publicat recentment amb Pentecosta.
Filosofia “Eixu Zeuk”. Aquesta és la base i l'objectiu. “Presa la... [+]
La suma de quatre elements no sempre dona quatre, generalment més que això. I, per descomptat, van caminar en diversos projectes i a saber com i per què es van unir: Atxe, Led Infern, Osoron i Txerra. Crèiem que anaven a fer punk pels antecedents, però són tan oberts i tan... [+]
Naixement 7 de maig de 1824. Ludwig Van Beethoven (1770-1827) 9. Estrena de la Simfonia. Va ser l'última simfonia que va escriure el compositor alemany, però quant a la intenció, es pot dir que va ser la primera. Beethoven va escriure la Simfonia n.º1 en els anys 1799 i 1800,... [+]
No es pot fer la lectura d'un grup sense tenir en compte el passat dels seus companys; i en aquest cas, l'exercici és encara més difícil. Hi ha un membre de Tatxers i Borla recorda al grup Tatxers. És inevitable pensar en el grup anterior, però ens quedem curts, perquè... [+]
En la llibreria Hitz de Durango se'm va ocórrer que l'òpera Saturraran es mereixia la crítica. D'una banda, la resposta de Jose Julián Bakedano, la il·lusió de les paraules de Gaizka Olabarri de la llibreria, la il·lusió de Nekane Bereziartua, que durant tants anys s'ha... [+]
Arriba l'estiu i amb ell les festes populars de pobles, barris i ciutats. Les festes sempre han estat refugi de reivindicacions socials i polítiques, de relacions veïnals i d'eufòria popular. Prenen els nostres carrers i durant uns dies són un exemple d'autogestió, de... [+]
Finalitza la temporada de concerts de l'Orquestra d'Euskadi amb un concert extraordinari en el Baluard de Pamplona. Un bonic concert, d'aquests que volen aplaudir als oients, amb molts estímuls.El
primer d'aquests incentius era el solista italià Federico Colli, que ha guanyat... [+]
Els cartells dels concerts de les sales solen tenir un element comú: es programen dos (o tres) grups en la mateixa nit, però a tots dos grups no se'ls reconeix el mateix estatus. Existeix una jerarquia. El que abans tocava, el teloner en castellà, és l'antecedent del concert... [+]
Una imatge val més que mil paraules. Vaig llegir al periodista i escriptor Pascual Serrano que no hi ha més mentida que això. Ho va escriure fa deu anys, quan comencem a veure que la imatge anava a menjar la paraula sencera. En fi, que es poden refutar els proverbis.
Altra:... [+]
