El treball ha estat publicat en la revista Journal of Hazardous Materials. Segons ell, s'han comparat tres tipus de plàstics: el compostable, el plàstic de primera utilització i el plàstic reciclat. En concret, han mesurat la seva toxicitat en les línies cel·lulars dels peixos zebra de tres formes: directament a partir de les mostres de les bosses; simulant l'envelliment amb raigs ultraviolats (fotodegradación); i la menor part de les bosses que quedaven després de convertir-les en abonament o compost de qualitat.
La conclusió és que els additius químics que incorporen els fabricants per a fabricar la bossa biodegradable són especialment tòxics. En aquest sentit, les bosses de plàstic reciclat són també més tòxiques que les convencionals.
Adverteixen que l'ús de bosses compostables en l'elaboració del compost contamina el compost, la qual cosa pot afectar negativament el medi ambient i a la vida. Per tant, consideren imprescindible investigar en profunditat la migració i l'ecotoxicitat de les substàncies utilitzades en les bosses i establir un marc normatiu adequat basat en l'evidència científica.
Durant l'estudi no s'han pogut identificar els compostos químics concrets incorporats a aquestes bosses compostables, ja que molts additius estan protegits per patents. En qualsevol cas, totes les bosses biodegradables presenten un grau de toxicitat similar.
L'organització Centri Tricontinental ha descrit la resistència històrica dels congolesos en el dossier The Congolese Fight for Their Own Wealth (el poble congolès lluita per la seva riquesa) (juliol de 2024, núm. 77). Durant el colonialisme, el pànic entre els pagesos per... [+]