L'estudi s'ha realitzat amb 60 nens i nenes de 4 anys. Als nens els han posat dibuixos animats de només nou minuts de durada, però fins i tot amb nou minuts han vist les seves conseqüències. A uns nens els han posat dibuixos de ritme ràpid, a uns altres amb canvis de pla més lents, i els han seguit tasques com la construcció de la Torre d'Hanoi, ordenant de major a menor les peces de diferent grandària, i els resultats han estat “significativament pitjors” entre els qui han vist dibuixos animats de ritme ràpid. L'atenció, la memòria, la frustració, l'autoregulació de la ràbia i la flexibilitat mental han estat percebuts pels nens d'aquest grup, almenys en moments posteriors a l'observació dels dibuixos animats.
La recerca és de fa uns anys, però el psicòleg infantil Alberto Soler el comenta en les xarxes socials i torna a posar el tema damunt de la taula. Soler assegura que als 4 anys “el cervell s'està desenvolupant i té una capacitat limitada de processament de la informació. Si ha de respondre a un bombardeig d'estímuls que li demanen recursos mentals, el nen ja no disposarà de recursos suficients per a altres tasques perquè el cervell ha acabat la fatiga".
És important posar els continguts adequats a la maduresa del nen per a evitar estimulació sensorial excessiva quan el nen encara no està preparat per al seu consum i gestió
Abans, més lent
Soler adverteix de la importància de posar continguts concordes a la maduresa del nen per a evitar estimacions sensorials excessives que el nen encara no està preparat per al seu consum i gestió. No obstant això, quan estàs acostumat al ritme frenètic i sorollós dels audiovisuals actuals, sovint és difícil veure continguts amb un ritme més lent.
Soler proposa a les famílies un experiment perquè comptin en un minut quants canvis de pla tenen els dibuixos animats que consumeixen els seus fills. Ha donat exemples: els dibuixos de Bob Belaki, que triomfen entre els nens, tenen 35 canvis de pla per minut, i Paw Patrol, 25 canvis de pla, és molt, mentre que els dibuixos més antics, Pocoyo i Tom i Jerry, tenen només 8 canvis de pla de mitjana en un minut.
Jendartean eraldaketa bultzatzea eta alternatiba sozioekonomikoez hausnartzea helburu duen animazio web-seriea abian jarriko dute datorren asteartetik aurrera Bira Produkzioak-en eskutik.
Liburua, ipuinak eta orain pelikula: Lur eta Amets proiektuak hirugarren buelta emango du eta pantaila handian murgilduko da otsailaren 7tik aurrera. Denbora luze baten ondoren, haurrei zuzenduriko euskarazko animazio-film hezitzaile bat zinemetan estreinatuko da.
Otsailaren 2an, goizeko 11:00etan Donostiako Principe zineman Lur eta Amets filmaren aurre-estreinaldira joan nahi? ARGIA Jendea bazara, sarrerak musu-truk eskuratuko dituzu: ibili bizkor, agortu baino lehen!
Japonia, XVII. mende hasiera. Tokugawa shogunaldian herrialdea bateratu zenean, Edo garaia hasi zen. Gatazka luzeen ondoren, bakea iritsi zen Japoniara, hirietako burgesia entretenimendu gosez zegoen eta giro egokia sortu zen arte eta kultura jardunetarako.
Euskal Herriko historia haurrei ezagutarazteko lagungarria izango den filma otsailaren 7an estreinatuko da aretoetan. Aurretik, hainbat herri eta hiri bisitatuko ditu pelikularekin lotutako ikuskizunak.