L'estudi s'ha realitzat amb 60 nens i nenes de 4 anys. Als nens els han posat dibuixos animats de només nou minuts de durada, però fins i tot amb nou minuts han vist les seves conseqüències. A uns nens els han posat dibuixos de ritme ràpid, a uns altres amb canvis de pla més lents, i els han seguit tasques com la construcció de la Torre d'Hanoi, ordenant de major a menor les peces de diferent grandària, i els resultats han estat “significativament pitjors” entre els qui han vist dibuixos animats de ritme ràpid. L'atenció, la memòria, la frustració, l'autoregulació de la ràbia i la flexibilitat mental han estat percebuts pels nens d'aquest grup, almenys en moments posteriors a l'observació dels dibuixos animats.

La recerca és de fa uns anys, però el psicòleg infantil Alberto Soler el comenta en les xarxes socials i torna a posar el tema damunt de la taula. Soler assegura que als 4 anys “el cervell s'està desenvolupant i té una capacitat limitada de processament de la informació. Si ha de respondre a un bombardeig d'estímuls que li demanen recursos mentals, el nen ja no disposarà de recursos suficients per a altres tasques perquè el cervell ha acabat la fatiga".

Abans, més lent

Soler adverteix de la importància de posar continguts concordes a la maduresa del nen per a evitar estimacions sensorials excessives que el nen encara no està preparat per al seu consum i gestió. No obstant això, quan estàs acostumat al ritme frenètic i sorollós dels audiovisuals actuals, sovint és difícil veure continguts amb un ritme més lent.

Soler proposa a les famílies un experiment perquè comptin en un minut quants canvis de pla tenen els dibuixos animats que consumeixen els seus fills. Ha donat exemples: els dibuixos de Bob Belaki, que triomfen entre els nens, tenen 35 canvis de pla per minut, i Paw Patrol, 25 canvis de pla, és molt, mentre que els dibuixos més antics, Pocoyo i Tom i Jerry, tenen només 8 canvis de pla de mitjana en un minut.