Com a la nostra professió se li ha acusat d'ideologitzar i de ser subjectiu, els historiadors tenim una obsessió especial per mantenir l'objectivitat i el rigor científic. En conseqüència, en el passat, entre els historiadors també existia un prejudici sobre les fonts de vida. La memòria humana no és perfecta. En recordar el passat poden existir errors, oblits i llacunes intencionades o involuntàries. Per això no es considerava adequat realitzar entrevistes als protagonistes dels fets històrics i als testimonis. En comparació amb altres ciències socials (sociologia, antropologia, psicologia, lingüística, ciències polítiques…), les fonts orals es van introduir tard en la història.
Les coses van començar a canviar en les dècades de 1960 i 1970. A través de la història social es van començar a recollir testimoniatges de gent oprimida i sectors silenciats, buscant el vot de subjectes que no apareixien en els documents escrits ni en les formes clàssiques de fer història. Des del principi, les fonts orals van adquirir una connotació compromesa i militant. Primer vi el moviment obrer, després el moviment feminista i la memòria històrica de les guerres i dictadures del segle XX. En conseqüència, les fonts orals van conduir a la democratització de la història. No obstant això, a partir de la dècada de 1980, coincidint amb la volta cultural, les fonts orals es van començar a utilitzar per a abordar altres temes de la història: quotidianitat, gènere, creences, pensament i costums, per exemple.
Actuar amb fonts orals és una de les parts més enriquidores del meu treball. En el cas dels qui van sofrir repressió, assetjament, clandestinitat o violència, és una manera de fer el reconeixement
No obstant això, cal no oblidar que la memòria humana no és un mer magatzem del passat. És completament canviant i per això necessiten una metodologia rigorosa: primer cal identificar les llacunes, distorsions i interessos que poden existir darrere d'un testimoniatge judicial, després jutjar la veracitat d'aquest testimoniatge i contrastar-lo amb altres fonts (orals o escrites). L'objectiu és extreure dades verificables.
Com hem dit, les fonts orals són especials. A diferència d'altres fonts, l'investigador participa activament en el procés de creació de la font: ha de buscar i seleccionar als informants i preparar les preguntes. En funció dels informadors que triï o de les preguntes que realitzi, el resultat de la recerca pot ser completament diferent. A més, es pot analitzar no sols el que es compta, sinó com es compta i es recorda.
Parlar amb fonts orals és un plaer, una de les parts més enriquidores del meu treball. Sobretot quan retornem als informants el fruit del seu treball: publicar els resultats de les recerques, exposar-los en la premsa o realitzar actes de memòria. Veuen que el seu testimoniatge valia de veritat i que van aportar a la història. En el cas dels qui van sofrir repressió, assetjament, clandestinitat o violència, és una manera de fer el reconeixement.
79. urtean, Vesubio sumendiaren erupzioak errautsez eta arrokaz estali zituen Ponpeia eta Herkulano hiriak eta hango biztanleak. Aurkikuntza arkeologiko ugari egin dira hondakinetan; tartean, 2018an, gorpuzki batzuk aztertu zituzten berriro, eta ikusi zuten gizon baten garuna... [+]
Luxorren, Erregeen Haranetik gertu, hilobi garrantzitsu baten sarrera eta pasabide nagusia aurkitu zituzten 2022an. Orain, alabastrozko objektu batean Tutmosis II.aren kartutxoa topatu dute (irudian). Horrek esan nahi du hilobi hori XVIII. dinastiako faraoiarena... [+]
AEB, 1900eko azaroaren 6a. William McKinley (1843-1901) bigarrenez aukeratu zuten AEBetako presidente. Berriki, Donald Trump ere bigarrenez presidente aukeratu ondoren, McKinleyrekiko miresmen garbia agertu du.
Horregatik, AEBetako mendirik altuenari ofizialki berriro... [+]
Andeetako Altiplanoan, qocha deituriko aintzirak sortzen hasi dira inken antzinako teknikak erabilita, aldaketa klimatikoari eta sikateei aurre egiteko. Ura “erein eta uztatzea” esaten diote: ura lurrean infiltratzen da eta horrek bizia ekartzen dio inguruari. Peruko... [+]
1936ko Gerran milaka haurrek Euskal Herria utzi behar izan zuten faxisten bonbetatik ihes egiteko. Frantzia, Katalunia, Belgika, Erresuma Batua, Sobietar Batasuna eta Amerikako herrialdeetara joandako horien historia jasotzeko zeregin erraldoiari ekin dio Intxorta 1937... [+]
49 urte eta gero Espainiako Poliziak Gasteizko Maria Sortzez Garbiaren katedralean eraildako bost langileak oroitu dituzte beste behin astelehen arratsaldean. Milaka pertsona batu dira Zaramagatik abiatutako eta katedralean amaitutako manifestazioan. Manifestari guztiek ez dute... [+]
Martxoaren 30erako Iruña-Veleia martxan, SOS Iruña-Veleia eta Euskeraren jatorria elkarteek manifestaziora deitu dute, Aski da! Argitu, ez suntsitu lelopean. Azken bi urteetan "hondeatzaileak sistematikoki eremu arkeologiko oso aberatsak suntsitzeko modu... [+]
1976ko martxoaren 3an, Gasteizen, Poliziak ehunka tiro egin zituen asanbladan bildutako jendetzaren aurka, zabalduz eta erradikalizatuz zihoan greba mugimendua odoletan ito nahian. Bost langile hil zituzten, baina “egun hartan hildakoak gehiago ez izatea ia miraria... [+]
Martxoak 3ko sarraskiaren 49. urteurrena beteko da astelehenean. Grebetan eta asanblada irekietan oinarritutako hilabetetako borroka gero eta eraginkorragoa zenez, odoletan itotzea erabaki zuten garaiko botereek, Trantsizioaren hastapenetan. Martxoak 3 elkartea orduan... [+]
Memoria eta Bizikidetzako, Kanpo Ekintzako eta Euskarako Departamentuko Memoriaren Nafarroako Institutuak "Maistrak eta maisu errepresaliatuak Nafarroan (1936-1976)" hezkuntza-webgunea aurkeztu du.
Urruña, 1750eko martxoaren 1a. Herriko hainbat emakumek kaleak hartu zituzten Frantziako Gobernuak ezarritako tabakoaren gaineko zergaren aurka protesta egiteko. Gobernuak matxinada itzaltzeko armada bidaltzea erabaki zuen, zehazki, Arloneko destakamentu bat. Militarrek... [+]
Ezpatak, labanak, kaskoak, fusilak, pistolak, kanoiak, munizioak, lehergailuak, uniformeak, armadurak, ezkutuak, babesak, zaldunak, hegazkinak eta tankeak. Han eta hemen, bada jende klase bat historia militarrarekin liluratuta dagoena. Gehien-gehienak, historia-zaleak izaten... [+]
Martxoaren 3ko Memoriala hornitzeko erabiliko dira bildutako objektuak. Ekimena ahalik eta jende gehienarengana iristeko asmoz, jardunaldiak antolatuko ditu Martxoak 3 elkarteak Gasteizko auzoetan.