Per a entendre d'on ve aquesta resolució final convé recordar alguns dels següents fets des de l'any 2017. En pocs mesos el nombre de pisos turístics que s'oferien a la ciutat va augmentar de manera espectacular. El tema era una important font de preocupació a la ciutat, com moltes altres conseqüències de la turistificación en general. Durant la primavera i l'estiu el debat social va estar molt present a Sant Sebastià: en les amistats i en les famílies, en les seccions d'opinió dels periòdics, en les manifestacions i mobilitzacions del carrer…
Mentrestant, en el Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) només s'autoritzava el lloguer turístic en les primeres plantes dels edificis d'habitatges. Però, al mateix temps, centenars d'habitatges turístics estaven sent registrades en el registre que el Govern Basc va posar en marxa. D'aquesta manera, les institucions públiques tenien identificats molts dels pesos que desenvolupaven una activitat econòmica al marge de la legalitat.
Davant això, la primera resposta de l'Ajuntament va ser negar el problema, com el fan a la ciutat amb totes les conseqüències de l'activitat turística. Però van canviar d'actitud davant la preocupació i la protesta de la ciutadania: en ple estiu van tramitar de manera unilateral i sense debat l'ordenança municipal reguladora dels lloguers turístics a l'agost de 2017. Es va aprovar definitivament al març de 2018. No obstant això, a partir d'aquest moment, durant uns mesos no es van sancionar els pisos il·legals i es van oferir als propietaris totes les facilitats per a accedir a la normativa. En definitiva, la recentment derogada ordenança ha estat un instrument per a la legalització dels pisos turístics il·legals.
El procés de creació de l'Ordenança i la falta de judici que ha posat de manifest la sentència final no han estat les úniques mancances que han sorgit en aquest instrument. Ens han volgut vendre l'ordenança com a progressista. Com a principal virtut de la normativa, han volgut subratllar la importància de l'ordenació de la ciutat per zones. En la nostra opinió, es tracta d'una mesura presa en l'adreça equivocada, que no cal repetir. D'una banda, perquè entenem el que anomenen descentralització com un instrument per a la difusió del problema. Les zones de la ciutat (Part Vella, platges, zona Centre…) són les que més atractius generen entre els turistes. Facilitar els lloguers turístics en altres barris i zones suposa augmentar i ampliar el problema i no elimina pressions turístiques als barris que ja es veuen desbordats pel problema. Tota la ciutat és la que està sofrint els múltiples efectes de la turistificación i cal posar límit a aquest procés en tota la ciutat.
L'Ajuntament s'encarregava d'identificar i tancar els pisos que es trobaven fora de la normativa. Pensem que era una funció establerta en la bona direcció. No obstant això, els recursos destinats a aquesta tasca no han estat suficients en absolut. Només gràcies a la col·laboració ciutadana ha estat possible la paralització d'algunes activitats il·legals.
En definitiva, mitjançant l'ordenança de pisos turístics que ha estat vigent entre 2018 i 2021, l'Ajuntament ha donat suport a l'ús de les cases com a negoci en tot moment. Es posa el dret a l'especulació i a fer negocis per sobre del dret a l'habitatge. I no és cosa de broma que visquem en una ciutat en la qual vivim una situació de gran emergència residencial. Encara que els investigadors que han analitzat el cas de Donostia-Sant Sebastià han constatat que l'oferta de pisos turístics "incrementa" els preus del lloguer.
En tot aquest trist recorregut no s'ha aprovat cap debat. Les al·legacions realitzades per l'Associació Part Zaharrean Bizi i la plataforma Stop Desnonaments en el procés de creació de l'ordenança no van ser ateses. No s'ha ofert la possibilitat de tenir en compte les opinions i vivències dels donostiarres. Ho han fet tot de manera unilateral, urgent i encoberta, perquè saben que hi ha debat i que no són pocs els ciutadans que pensen que la turistificación de la ciutat és excessiva.
El succeït fins ara, serveixi per a evitar errors i prendre millors decisions. Per a començar, volem dirigir alguns missatges a l'Ajuntament:
Tenim una oportunitat. Manifesten públicament la seva intenció de reproduir la normativa de l'ordenança anul·lada en la modificació del Pla General. No té per què ser així. Considerem que s'ha d'establir una normativa que limiti i redueixi els pisos turístics. És necessari establir un marc que obri la porta a la desaparició d'aquesta pràctica.
El canvi d'actitud en aquest tema (i en tots els relacionats amb la turistificación) ens sembla fonamental. La falta de transparència i de participació en els processos de presa de decisions no garanteixen l'interès general de la ciutadania. Els interessos d'uns pocs poden condicionar la vida de la nostra ciutat i dels veïns.
Les febleses que la interrupció del turisme i l'emergència sanitària han posat de manifest són una oportunitat per a repensar i readequar el model de ciutat de Sant Sebastià. És l'hora d'un canvi de rumb. El camí cap al decreixement turístic és més necessari que mai per a respondre als reptes que ens ofereix el futur.
D'altra banda, també volem fer arribar als donostiarres alguns missatges:
Llogar habitatges com a pis turístic suposa un encariment del lloguer dels qui necessiten habitatge per a viure; turistificar la ciutat, expulsar als donostiarres de la ciutat i desmantellar les relacions comunitàries. No accepti aquesta pràctica. No ho legitimis si algú del nostre entorn s'endinsa en aquest camí. Sant Sebastià no està a la venda.
Organitzar amb els veïns. Tancar les portes a la implantació de pisos turístics en els nostres edificis. En cadascun dels portals, per voluntat majoritària dels propietaris, es podrà prohibir legalment la instal·lació de pisos turístics en l'edifici. Parla en la comunitat de veïns, informa't de les normatives i com prendre aquestes decisions i fa el pas.
Fem front a l'emergència d'habitatge. El pes turístic no és més que una petita branca d'un problema molt més ampli. La problemàtica relacionada amb l'habitatge és diversa: sense llar, lloguers cars, desnonaments, fons voltors, expulsats de Donostia… Però hi ha un munt de persones i col·lectius que estan organitzats per a donar resposta a aquests temes: associacions de veïns, Stop Desnonaments, Sindicat d'Inquilins, Saretxe, Azora, Aloku, Oficina d'Okupació… Sumem-nos i empenyem-nos junts fins a aconseguir el dret a l'habitatge en Donostia.
Egungo Venezia 118 uhartez osaturiko artxipelago baten gainean eraikita dago. Uharte horiek 455 zubik elkar lotzen dituzte. Lura baino lokatza du oinarri hiriak. Inguruetako milioika zuhaitz mozteari ekin zioten IX. mendetik aurrera, piloteak eraiki eta hiria zimendatzeko... [+]
2020. urteko udaberrian lorategigintzak eta ortugintzak hartutako balioa gogoan, aisialdi aktibitate eta ingurune naturalarekin lotura gisa. Terraza eta etxeko loreontzietan hasitako ekintzak hiriko ortuen nekazaritzan jarraitu du, behin itxialdia bareturik. Historian zehar... [+]
Tasa edo zerga turistikoaren eztabaida urtetan luzatzen ari da, erakunde publikoetan ordezkaritza duten indar politikoen artean zabala den arren ezarri beharraren gaineko adostasuna. Eztabaidetako bat da zerga hori zein erakundek kobratuko duen: zenbait udalek (tartean... [+]
EHGAMek Axel hotelaren irregulartasunei jarritako helegitearen inguruko isiltasun administratiboaren ondoren, hotelaren itxiera eskatzen du eta hainbat eragileekin batera prentsaurrekoa eman dute.
Frantziako Estatuko diputatuak eta senatariak ados jarri dira. Orain arte, alokairu turistiko bat alokatzen zutenek etekinen %50 zergapetik kentzeko aukera zuten, urte osoko alokatzaileek, berriz, %30. Lege proposamenak biak hein berdinera ekarriko ditu, hots, %30era.