En aquest context general de descens dels resultats de PISA, no hauríem de deixar de costat els impactes educatius i les conseqüències del procés social de digitalització accelerada que vivim. De fet, la tendència a la baixa és clara des de 2012, any en què s'inicia la digitalització massiva escolar en tots els països europeus i especialment en la CAPV. La nostra hipòtesi és que, a més de la influència de la pandèmia a la qual es refereix l'informe, aquests resultats posen en relació directa l'acceleració de l'era global de la societat digital amb la tendència igualitària de l'educació tecnocràcia. Aquesta és una de les claus per a entendre aquest declivi. No obstant això, el nostre objectiu ha estat promoure aquesta reflexió.

L'ús abusiu de les pantalles actuals perjudica tant els beneficis com els beneficis dels processos educatius sense una actitud crítica davant l'ona global. Això ocorre quan en l'apoderament dels aprenentatges bàsics es produeixen aquestes mancances tangibles. En concret, la majoria dels agents educatius podem coincidir en l'afirmació que la decadència de la llengua oral i escrita en l'última dècada, tant en el lèxic, en la capacitat de concentració, en la motivació, en l'esforç, i en altres tants valors i actituds inherents als diferents processos educatius, és una cosa tangible.

Avui, per influència de la societat digital en la qual vivim, és evident que vivim canvis en el nivell de comunicació escolar, en els discursos, en la burocràcia de la pràctica educativa. Però, són tots processos de millora? La dada és que els països que més han invertit en digitalització són els que obtenen pitjors resultats.

No obstant això, podríem dir que el rumb de l'escola actual està supeditat al domini accelerat de la societat digital. A conseqüència d'això, s'han incorporat a l'escola ordenis psicosocials renovats a través dels poders mediàtics. És urgent començar a pensar col·lectivament sobre els símptomes que apareixen a l'aula. Tendència descendent dels resultats escolars. Això està relacionat amb les conseqüències de la digitalització accelerada i l'efecte del culte massiu de les pantalles.

Perquè el que estem veient és que davant les demandes de superioritat digitalitzada està creant un nou ordre en el món que afecta l'àmbit acadèmic, social i del pensament. El nou model psicosociològic a través de les pantalles es presenta impregnat de determinisme (classificació, control, judici, vigilància,…) com la dependència imposada per la macroestructura. En aquesta lògica, els processos educatius tendeixen a donar un tractament al sistema mercantilitzat. En les condicions socioeconòmiques i tecnològiques de la societat actual no ens ha estat aliena la tendència descendent dels resultats escolars.

A conseqüència de l'ordenament digital, fragmentem l'àmbit personal i interactiu i es proposen nous dogmes de pensament per a l'escola. Totes elles afecten la praxi psicopedagògica i als processos psicosocials bàsics, llastrant els processos de desenvolupament dels aprenentatges bàsics, i altres vegades en detriment de l'apoderament dels aprenentatges bàsics. I això també és convenient veure-ho.

Jexux Larrañaga Arriola