L'aragonès és la llengua romanç que encara s'utilitza en algunes valls pirinenques. Està a punt de perdre's, i les iniciatives per a evitar-ho s'estan multiplicant en els últims anys. Així, en un de les valls aragoneses, l'Alt Galligo, en el qual l'aragonès és present, s'ha habilitat una pàgina web per a recopilar i difondre informació sobre aquesta llengua.
La web està en marxa des del passat 20 de juny i està dividida en diverses seccions: També hi ha estudis sobre l'aragonès de l'Alt Galligo, un dipòsit sobre toponímia i vocabulari, i una presentació sobre l'idioma. Un mapa interactiu també situa cada recerca i les dades relacionades amb el vocabulari.
Igual que la resta de les llengües romanços (francès, català, castellà, occità…), l'aragonès és un llenguatge derivat del llatí. A principis del segle XX, en el nord d'Aragó, en la rodalia dels Pirineus, es trobava encara molt estesa, tal com va poder recollir el lingüista alemany Fritz Krüger en la seva visita a l'Alt Gallino.
La variant de l'Alt Gallino es caracteritza per la pronunciació de la lletra “f” (fabla, farina…) en l'inici i en els intervals de la paraula, o per la substitució de “j” per la lletra “ocupada”, per exemple, en San Chua. Almenys des del segle XIII existeixen documents que indiquen que en l'Alt Galligo es parlava aragonès.
No obstant això, en la primera meitat del segle XX, la comarca va sofrir una gran despoblació, i la influència i exclusió del castellà han fet que avui dia l'aragonès també es trobi en perill d'extinció. En 2007 es va aprovar a Aragó la llei per a protegir l'idioma aragonès, però no és una llengua cooficial i aquesta falta de reconeixement també ha fet que cada vegada hi hagi menys parlants.