Què és Naturko?

És una associació que reuneix a tots els grups naturalistes i ecologistes de Guipúscoa. Va ser creada en 2011. El govern que va entrar en la Diputació va ordenar el canvi i nosaltres ens preparem per a aquest canvi. En aquella època vam fer una reflexió: “Hem d'oferir una alternativa entorn de la silvicultura, la caça, la biodiversitat…” Però quan va arribar el nou govern, tot va quedar en estand by.

Quina és la vostra opinió sobre la situació que ha creat la malaltia del pi?

Des de fa deu anys sabíem que veníem a aquest escenari, tant nosaltres com els sectors. A alguns els ha sorprès la dimensió del problema, perquè no s'ha pogut ocultar més. Al cap i a la fi, sota, està la crisi de tot el medi rural. Vivim cada vegada més lluny del món rural i les pinedes mostren una metàfora de la situació que viu el camp i el sector primari.

El pi ha donat molts diners i com a espècie només cal donar-li les gràcies. Molts caserius han estat reformats gràcies al pi. El problema és el model de gestió de les pinedes.

En les últimes setmanes la situació s'ha relaxat, no?

No diria que s'hagi tranquil·litzat. A la primavera el problema s'intensificarà. Probablement la gent s'està acostumant. Però el problema empitjorarà i els remeis que està fent l'Administració no donaran lloc a cap solució. L'afectat no es pot recuperar i l'afectat es posarà malalt. Això no té marxa enrere.

Quin paper juga la indústria forestal?

En els últims quaranta anys, el bosc s'ha dedicat a produir fusta barata i Basquegur és un grup que representa aquest interès. Avui dia, desgraciadament, són ells els que dirigeixen les polítiques forestals. A més, encara que hi hagi altres fustes, avui a Euskal Herria la solució és difícil perquè no hi ha mercat per a això. El sector s'ha enfocat cap a una fusta de dubtosa qualitat de creixement ràpid: per a la indústria del paper, per a la construcció lleugera…

Les conseqüències més greus de quaranta anys d'implantació monocultiva, intensiva i amb tècniques agressives són l'empobriment del sòl i la pèrdua de biodiversitat. No hi ha més que veure el que porta el riu quan plou. La terra és el que porta. Terra de centenars d'anys de maduració. Perdre la terra és perdre la vida.

Què estan fent els propietaris?

Els grans propietaris tenen al seu favor l'administració i la indústria i estan més tranquils, però la majoria, els petits terratinents, estan en estat de xoc. Hi ha molta falta d'informació i coneixement. Desgraciadament, el que cada vegada ocorre més és que les terres queden abandonades.

Cal tenir en compte que encara que la indústria es queixa, té fusta barata per a anys. Té per a molts anys, tones i tones de fusta, que pagarà gairebé a zero. Una altra cosa és la dels propietaris forestals. La majoria són petits propietaris forestals i aquesta és una altra càrrega més. Vint o trenta anys han estat esperant el benefici i ara el més segur és que tindran despeses. És un desastre.

Quin és el camí a seguir?

Des del punt de vista de la conservació de la naturalesa, ens oposem a aquest model d'explotació i plantegem normes i modes per a reduir els danys que es produeixen en el medi ambient, però d'aquí a dir com s'ha d'enfocar la indústria, no és el nostre treball. Aquest treball correspon a l'Administració i als partits de l'oposició, construir una alternativa real.

En aquest àmbit no existeix voluntat de subvenció de recerca i desenvolupament per part de l'Administració. És clar que per a donar solució a aquest problema cal treure-li altres beneficis al bosc. L'Administració ha de premiar aquest camí, però en aquest moment no el fa.

Reivindiqueu que és responsabilitat de la societat i que per a això cal crear espais.

Sí, i la pregunta és on i com fer-ho. Per a això és necessari crear xarxes i modes. Com han de participar els ciutadans en aquest debat? Nosaltres tampoc ho hem pogut fer en els últims quatre anys. La Diputació ens va oferir una única reunió en la qual ens van dir que no tenien gens d'interès a desenvolupar la Xarxa Natura 2000 i fer res per la conservació de la naturalesa. Així ens ho van dir.

Nosaltres hem fet peticions a la Diputació. Una de les nostres demandes és acabar amb aquest model d'explotació i amb les tècniques agressives que provoquen danys, i potser algun dia comença a penalitzar-lo. Això és el primer. I, entre altres coses, de cara a la pèrdua que això implicaria en els propietaris, entenem que és imprescindible crear taules de participació pública per a treballar diferents coneixements i interessos. Hi ha molts experts i d'aquí poden sortir les sortides.

Aquesta notícia ha estat publicada per Plaentxia.eus i l'hem portat a ARGIA gràcies a la llicència CC-by-sa.