També li ha demanat que, sabent que l'òxid de coure és altament tòxic per als fongs i per a la resta de la fauna piscícola i aquàtica, transmeti tota la informació que té a les seves mans, no sols a Naturkoni, sinó a totes les associacions pesqueres, federacions de pesca i societats micològiques de Guipúscoa.
En la mateixa línia, Naturkone ha demanat a la Diputació que traslladi aquesta informació a tots els membres dels patronats dels parcs naturals de Guipúscoa, que tenen la gestió de la protecció de la naturalesa a les seves mans.
Finalment, tenint en compte la gravetat del problema i, especialment, la major gravetat del camí que s'ha triat per a solucionar-lo, Naturkone conclou que existeix un motiu suficient per a convocar d'una vegada per sempre el Consell de la Biodiversitat de Guipúscoa, que no s'ha reunit des de la seva creació en 2015.
La Diputació no ens ha contestat res.
El text literal de la carta és:
Ainhoa Aizpuru Murua Diputada Foral
Arantza Ariztimuño Directora
Alfonso Acarreta Secretari Tècnic
Iñigo Mendiola Jefe de Servei
Promoció Econòmica, Medi rural i
Departament d'Equilibri Territorial
Diputació Foral de Guipúscoa
Estimats senyors, bon dia.
Amb motiu de l'epidèmia que s'ha produït en els últims mesos al País Basc en general i a Guipúscoa en particular en els pins, us volem fer diverses peticions:
a) Ens agradaria rebre una còpia de la documentació de l'expedient de la “Estratègia Basca de Recuperació de Boscos Conífero”, recentment aprovat i anunciada en roda de premsa el passat 11 d'octubre.
b) Així mateix, ens agradaria que ens traslladessin tota la informació tècnica disponible en relació amb el tema, toxicològica respecte als fongs en general, toxicològica respecte als habitants de les aigües, mediambiental, fitosanitària, etc., així com l'administrativa relativa a la sol·licitud d'autorització al Govern de Madrid.
c) També ens agradaria saber si el seu departament ha previst realitzar un estudi faunístic, florístic i ecològic previ i posterior per a avaluar els efectes ambientals del tractament, en particular sobre els fongs i els ecosistemes aquàtics, però també sobre la macrofauna terrestre.
d) També volem saber com preveia el Departament aquest tractament de conciliació amb l'obligació de protegir el licén Lobaria virens, un dels liquen més escàs i més amenaçat d'Europa, que viu a Guipúscoa.
e) Encarregar el dictamen tècnic sobre tots els punts anteriors al Departament d'Ecologia de la UPV/EHU.
f) Donada la gravetat de l'assumpte, considerem que és el moment oportú, i així li ho sol·licitem, per a tractar aquest tema de la convocatòria del Consell de la Biodiversitat creat en 2015 (Decret Foral 9/2015, de 14 d'abril), prèvia remissió de tota aquesta informació als membres del Consell, atès que és el moment d'incorporar plantejaments en la política forestal que transcendeixin l'interès del sector de la fusta i aplicar procediments més transparents.
g) A causa de la toxicitat dels òxids de coure (I) sobre els fongs, es prega a totes les societats micològiques del País Basc que facilitin tota la informació tècnica esmentada en els punts anteriors.
h) Així mateix, en vista de la toxicitat que presenta el compost que es pretén desprendre respecte als éssers vius aquàtics, se sol·licita que la informació citada en els punts anteriors es faciliti a totes les associacions de pesca i federacions pesqueres del País Basc.
i) Com es preveu que les conseqüències del tractament anunciat poden ser molt greus, es prega també als membres dels Patronats dels Parcs Naturals que traslladin aquesta informació.
j) Traslladar aquesta informació a tots els membres del Consell Territorial de Pesca de Guipúscoa i afegir aquest assumpte a l'ordre del dia de la reunió anual d'aquest Consell, així com d'una sessió extraordinària monogràfica, per al seu posterior estudi.
Sense un altre particular, rebi una cordial salutació.
En Bedaio se celebra tots els anys un diumenge dels dies en què els pocs i novembre s'estimen mútuament. Un any més, amb una taula per a oferir el manual LandarLantzen 2019, realitzat al costat del gran Olariaga, i per a intentar aclarir les preguntes i els dubtes de la gent... [+]
El panorama del pi s'ha ennegrit, sobretot el del pi insignis (Pinus radiata). També se'l coneix com a pi negre o pi ràpid. El pi negre, en efecte, s'ha ennegrit el paisatge de les muntanyes en les quals ha crescut, i les seves pinedes són negres en totes les èpoques de l'any... [+]