En Nit de cap d'any molts dels participants jugaran amb petards, bengales, traques, coets i altres dispositius pirotècnics. I es repetiran els accidents, les intervencions dels bombers i els nens, ancians i animals que sofreixen un fort baluern. Prohibicions, limitacions i mesures pròpies de cada municipi.
Segons l'ordenança de cada municipi, la limitació per a l'ús privat de la pirotècnia és diferent. Per exemple, en la nit del 31 de desembre a l'1 de gener a Vitòria-Gasteiz, s'ha autoritzat el seu ús entre les 00.00 i les 00.15 (durant quinze minuts) per a la celebració del nou any; en Donostia-Sant Sebastià i Pamplona/Iruña, estan prohibides les pirotècnies en l'espai públic; i a Bilbao, es recomana no utilitzar-les, però no està prohibit. En el propi país, segur que més d'un no sap fins a quin punt la frontera i la prohibició, però la veritat és que a la nit podrem escoltar i veure tot tipus d'impermeables i explosions pertot arreu, seguint la tendència d'anys anteriors.
Els pediatres ho han assenyalat en més d'una ocasió: molts dels quals utilitzen petards i similars són nens, sovint no els usen bé, o són petards defectuosos, i més d'un acaba amb cremades a les mans, el cap, el coll o els ulls. S'ha alertat dels efectes col·laterals provocats per la introducció i explosió del petard en llaunes i ampolles –metralla d'aquí–, així com de la lesió coneguda com a “Petard a la mà”, que consisteix en el fet que quan el petard explota a la mà no s'ha alliberat a temps.
Els bombers de Bilbao han recordat que any rere any realitzen nombroses intervencions en la Nit de cap d'any, i han demanat sentit –en llocs on hi ha molta gent, no utilitzar pirotècnies, no tirar-les prop de persones i animals, no utilitzar-les en espais tancats i zones verdes…–, però qualsevol pot assegurar que algunes d'aquestes recomanacions no es compleixen. És més, l'oficial del servei de bombers de Sant Sebastià diu que no utilitzaria la pirotècnia, però en cas d'usar-la, ha donat un curiós consell: "Portar damunt elements d'extinció com un extintor".
L'any passat, a Errenteria, un coet va provocar un incendi en un habitatge en la qual s'allotjava.
Víctimes del soroll
Nens molt petits, majors o persones amb gran sensibilitat als sons, com alguns dels que sofreixen trastorns de l'espectre autista, poden sofrir molt pel soroll, l'ansietat o la por que es produeix aquesta nit. També hem escoltat amb freqüència als amos de gossos (i altres animals), la qual cosa sofreixen les seves mascotes en aquestes nits. Segons els veterinaris, el sistema auditiu dels gossos és molt més exigent que el dels humans, els sons es viuen amb major intensitat, la qual cosa pot provocar taquicàrdia, hiperventilació, tremolors, desig de fugir…
També des del punt de vista mediambiental i de la contaminació, a molts no els agrada aquesta tradició. Per això, mentre que per a alguns són font de celebracions i de riallades, els crítics amb l'ús de les bengales i altres exigeixen prohibicions i mesures més estrictes.
Alardean desfilatuta ere honek «herriaren benetazko errealitatea irudikatzen ez zuela» ikusita sortu zen 2019an Guztion Alardea, «herria polarizatua dagoelako, baina ikusten ez den masa gris handia dagoela irudikatu beharra zegoelako». Eneko Gonzalez eta... [+]
Txosnen eledun Eider Castañedaren hitzetan, Marta Ruiz de Alda alkate erregionalistak "autogestioarekin, jai herrikoiekin, euskararekin, feminismoarekin zerikusia duen espazio oro debekatu nahi du".