Arran de la guerra entre Ucraïna i Rússia, sembla que la societat s'ha conscienciat de la necessitat d'acollir als refugiats. Per què ara i no abans?

Fins i tot quan va aparèixer el cadàver del nen sirià Aylan en la costa de Turquia, la gent es va conscienciar que hi havia refugiats i que hi havia guerres. L'estiu passat, quan els talibans van recuperar el poder a l'Afganistan, també va haver-hi una gran solidaritat amb les dones i les nenes de la regió. Quan hi ha tals cops, de sobte, la societat s'adona que hi ha refugiats.

Però, què està passant amb Ucraïna? Doncs bé, molts ho diuen malament, en el capítol II. Es tracta de la primera guerra que s'està produint a Europa després de la Guerra Mundial i, com som a prop, la gent creu que això pot passar aquí també.

En aquest sentit, hem escoltat tot tipus de barbaritats, tant al carrer com en molts mitjans de comunicació: “són com nosaltres”, i d'aquest tipus. Què li diries a qui digui això?

Doncs sí, que són com nosaltres. Però no sols la gent d'Ucraïna; també hi ha gent com nosaltres a Síria, l'Afganistan o Albània, també al Senegal; són negres, però són els nostres iguals.

Nosaltres també, com ells, hem hagut de sortir fora en diverses ocasions, bé fugint de la guerra o bé com a emigrants econòmics. Per exemple, una vegada, una dona em va dir que el seu fill havia anat a Noruega a buscar treball i que allí ho havien rebut com a emigrant. No entenia que el seu fill també era emigrant; pensava que es tractava d'un europeu i que calia acceptar-lo d'una altra manera, però no és així. El racisme està molt implicat en el nostre ADN.

La gent ha de parlar amb els que venen al nostre país i també amb els joves que venen del Senegal o de Nigèria. La majoria són universitaris o tenen algun aprenentatge superior i són capaços de parlar almenys tres idiomes. A més, aquí estan aprenent, alguns en basc, uns altres en castellà, i també hi ha qui ho està fent en els dos.

Quant als refugiats d'Ucraïna, venen reclamant asil des de 2014, sobretot als països de l'est d'Ucraïna. No obstant això, fins ara no s'ha donat suficient importància a aquest “fenomen”...

És clar que l'OTAN i la Unió Europea tenen interessos allí. Ara sembla que la guerra d'Ucraïna és una cosa que ve contra “nosaltres”: abans era un conflicte entre els ucraïnesos, contra un grup concret de la societat local, i d'alguna manera no entràvem en això, però ara sembla que l'equilibri d'Europa es trontolla i a més hi ha interessos econòmics, com el gas i els cereals. Fins ara es veia lluny a Europa, com les que estan fora de les nostres fronteres.

No obstant això, cal recordar que aquesta no és la primera guerra que s'ha produït dins d'Europa. Des de la Guerra Mundial, on està el de Bòsnia dels anys 90. En això també eren “com nosaltres”, i va anar en el centre d'Europa, però sembla que aquest conflicte s'ha oblidat.

Llavors, què està passant? Jo crec que hi ha interessos concrets darrere d'això. A més, els mitjans de comunicació tenen una responsabilitat en això: si el focus se situa en un lloc, això és l'única cosa que es veurà. És cert que en aquesta guerra ja no sabem què és la informació i quina propaganda; hi ha molts canals oberts, i tant la informació com la contrainformació estan a l'abast de tots. En conseqüència, predomina la desinformació. De totes maneres, sembla que Occident necessitava un enemic, i ara és Rússia.

El Ministeri de l'Interior espanyol ha posat en marxa un permís ràpid per als refugiats que arriben des d'Ucraïna a l'Afganistan. En què consisteix?

En sol·licitar el permís, adquireixen els drets per a residir aquí, immediatament després de la seva arribada. Als quals venen d'altres països els costa molt això, perquè han de demostrar coses com haver viscut aquí tres anys. Així, els ucraïnesos venen amb la garantia de gairebé tots els drets civils i, amb aquesta seguretat jurídica, saben que ningú els expulsarà.

No obstant això, cal recordar que això és l'única cosa que ocorre amb les dones i els nens. Els desertors o insubmisos no estan inclosos per a això. De fet, a Ucraïna han estat mobilitzats forçosament tots els homes, i si algun d'ells fuig, quan torni, probablement serà castigat amb la pena de presó o de mort. En aquest sentit, jo crec que és important fer una reflexió sobre la guerra: per què una persona no pot renunciar a fer la guerra?

D'altra banda, encara que ara ja està solucionat, només en un principi es donava cobertura als quals tenien la nacionalitat ucraïnesa; és a dir: Els estrangers residents a Ucraïna no estaven protegits amb aquesta llicència. No obstant això, ara totes les dones i els nens que venen d'Ucraïna estan protegits.

Com està sent l'acolliment a Euskal Herria?

Està passant de tot. És veritat que molts ucraïnesos no s'han posat en contacte amb nosaltres, però sabem el que està passant. A Euskadi, Euskal Herria, els nens i nenes d'Ucraïna han estat acollits durant anys, i així, any rere any, les famílies que han acollit als nens han estat acollits. Però hi ha altres casos en els quals han vingut sense cap mena de protecció. Hem sabut que en alguns casos han hagut de passar per allí per a anar més tard a Barcelona, per la qual cosa han hagut de passar la nit aquí. Per por, els sanitaris han necessitat l'ajuda de l'Ertzaintza per a accedir a un alberg, que ha estat construït pel Govern Basc i que, en realitat, estava tancat. En aquest moment van haver de ser traslladats a un altre lloc, però no van poder ser rebuts. Finalment, en Donostia-Sant Sebastià es va pagar un hotel en el qual es van allotjar diverses persones voluntàries per a atendre aquestes persones.

Això no és més que un exemple, però això és el que està ocorrent aquí. El Govern Basc ha fet molta propaganda, com ha fet en moltes ocasions anteriors; pot dir que hi ha moltes places disponibles, però en realitat no és així. A més, hi ha diverses persones que han anat pel seu compte a les fronteres d'Ucraïna a portar als refugiats de Crimea. És cert que després són fàcils d'introduir en el sistema, però les coses no s'han de fer de qualsevol manera, cal donar una seguretat als fugitius.

En aquest sentit, fa no molts anys, diversos activistes es van desplaçar a Grècia per a portar a les persones que fugien de Síria al nostre país. En aquest cas, el Govern espanyol es va dirigir contra ells per tràfic de persones...

Sí, en aquests casos el Govern és totalment hipòcrita. I el mateix ocorre amb els que, de camí d'Irun a França, estan ajudant els emigrants a travessar la frontera. Estan realitzant detencions, tenen enormes dificultats per a passar. És veritat que, en aquests casos, quan no hi ha diners en joc, no hi ha condemna per als auxiliars.

En els últims dies els emigrants de l'Estat espanyol estan recollint signatures a favor de regularitzar la seva situació. En què consisteix el projecte?

“Regularització ara! El projecte es denomina “Som bàsics” i s'està duent a terme una recollida massiva de signatures a favor de la regularització de les condicions de les persones en situació administrativa irregular. La Iniciativa Legislativa Popular (ILP) necessita reunir 500.000 signatures perquè el tema a debat pugui ser traslladat al Congrés dels Diputats d'Espanya.

Al cap i a la fi, els migrants volen viure sense por, sense necessitat d'amagar-se. Ara estan arribant ucraïnesos i tenen totes les garanties que poden anar al metge i aprendre. La gent ho necessita, totes les persones tenen dret a circular lliurement, perquè hi ha lloc per a tots.

Quina lectura feu del grup Ongi Etorri Errefuxiatuak sobre aquesta situació?

Entre nosaltres hi ha un grup anomenat No a la Guerra, i la lectura que fem en això és el contrari de la guerra. Estem veient com els governs s'aprofiten per a augmentar el pressupost de les armes de guerra a Ucraïna, i estem en contra d'això. Som molt crítics amb la guerra i no creiem que sigui el més adequat alimentar la guerra.

També estem veient que geopolíticament hi ha diversos posicionaments i que la hipocresia d'Europa és tremenda. Nosaltres sempre diem que cal obrir fronteres entre països, però no sols per als europeus o els blancs, sinó per a tothom.