La permacultura es basa en tres principis ètics: la cura de la terra, la cura de les persones i la distribució equitativa. “Aquests són els principis en els quals pensem a l'hora de realitzar qualsevol disseny, i encara que en un principi sembla que aquestes bases s'apliquin en l'horta o al jardí, en realitat es pot emportar a tots els àmbits de la vida”, diu Lekuona. Aquests són els pilars sobre els quals s'assenteixi Lekuona en l'educació infantil, en la vida personal o en la formació de grups.
En què consisteix la permacultura traslladada a l'àmbit agrari? Així, per exemple, un bosc sostenible que acaba de dissenyar Bidarrai, l'hondarribiarra el resumeix de la manera següent: “Mirem la diversitat, l'existència de moltes espècies diferents, així com l'ús dels recursos. Es té en compte el que aporta cada espècie, per exemple, plantant els que donen nitrogen al sòl en benefici d'altres plantes que el necessiten. D'altra banda, s'utilitzen plantes autòctones i compostos per a l'abonament”. Es tracta, per tant, de comprendre i tenir en compte el sistema en el seu conjunt, i de seleccionar adequadament cadascun dels elements que l'integren en funció de les seves funcions.
Durant la presentació del projecte Lekuona Maïa Permaculture en Bioterra, i parlant amb el seu coordinador, es van adonar que a penes hi ha continguts sobre permacultura en basc; més tard, l'única web que es va trobar en basca era la seva. “Un dels meus objectius és impulsar la permacultura a Euskal Herria i en basca. Bé, hi ha gent que és aquí, però no, per exemple, moviments com a Catalunya”, diu. Diu que al País Basc Nord està molt més desenvolupat que al Sud, però també aquí, en basc, poc.
Segons ens ha explicat Lekuona, algunes persones i projectes estan tractant de cobrir aquest buit. Ivan Tellaetxe d'Orduña, Kiribilore Permakultura a Vitòria-Gasteiz, Victor Barahona, que va tenir en marxa el projecte Aralar Permacultura a Sant Sebastià… “Estem construint la xarxa a poc a poc i de cara a l'any que ve, la nostra intenció és començar a donar tallers. Al final, la gent sap poc d'això, i és necessari divulgar, posar en marxa projectes per a arribar a la ciutadania”, conclou Lekuona. Un repte bonic, per tant, el que tenen/tenim entre mans.