La Unió Europea ha repartit bosses de milers de milions d'euros als països més acollidors, o més obedients. Marshall va posar en marxa el seu propi Pla per a “fer front” a la precarietat econòmica generada per la crisi. Però els diners no cau del cel: com va assenyalar Urko Apaolaza en aquest reportatge, caldrà complir una sèrie de condicions que res tenen a veure amb l'execució dels diners i dels projectes, i, com no, les generacions futures tindran un alt nivell d'endeutament. En l'actualitat, els préstecs europeus es concedeixen a canvi de reformes estructurals i austeritat pressupostària, segons va criticar ELA. La reforma laboral espanyola, un exemple. Els diners es “allibera” o es lliura a mesura que es va complint l'ordenat, no abans.

Tot aquell que vulgui rebre diners, en definitiva, haurà de fer canvis de sistema que compleixin una sèrie d'objectius. En elles està donant molt a parlar la reforma de les pensions. França ha retardat l'edat de jubilació durant dos anys –de 62 a 64– i ha situat la cotització per a la pensió completa en 43 anys. El Govern francès s'ha fixat com a objectiu “cuidar el sistema”. Precisament això és el que exigeix Europa: fer un sistema de pensions “sostenible”. És a dir, retallar en lloc d'incrementar la despesa pública quan la societat és cada vegada més vella.

França sembla que ha complert amb les retallades. No obstant això, per a recaptar els 164 mil milions d'euros que té previst rebre l'Estat espanyol, no ha refinat encara la possible nova reforma de pensions, i Europa ja està estrenyent, ja que s'ha compromès a “passar” aquest estudi a l'inici de l'any. L'última proposta del ministre de la Seguretat Social espanyol, José Luis Escrivá, recull que el termini per al càlcul de les pensions no sigui el dels últims 25 anys cotitzats, sinó el dels últims 30, però d'ells el treballador podria triar 28, excloent els dos que desitgi. Ampliaria la base de les cotitzacions.

El Govern espanyol té grans conflictes interns: per a començar entre els dos partits que sustenten, i de moment no té a penes suport parlamentari. La borsa europea continua amenaçant.