Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

S'està sol·licitant servei de pediatria i part a l'Hospital de Galdakao

  • La iniciativa ha estat posada en marxa entre diversos ciutadans i ha comptat ja amb el suport de més de seixanta associacions de Bizkaia i s'estan recollint signatures de particulars.

10 de febrer de 2023 - 03:00
Última actualització: 09:08
Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

“Volem una atenció més individual, pròxima, coneguda i euskaldun i oferir serveis de pediatria i part de baix risc a l'Hospital de Galdakao-Usansolo”. Aquestes són les reivindicacions dels membres de Pediatria i Parts a l'Hospital de Galdakao. Ja han aconseguit el suport de més de seixanta grups de Bizkaia, com les associacions de pares i mares i els grups feministes. A més, s'estan sol·licitant adhesions individuals recollint signatures.

Osakidetza anuncia que destinarà 28 milions d'euros per a la construcció d'un nou edifici i aparcaments a l'Hospital de Galdakao-Usansolo. El nou edifici albergarà, entre altres, consultes externes de dinou especialitats, oficines administratives, biblioteca i servei d'hospitalització a domicili. Pediatria i Parts a l'Hospital de Galdakao, segons els membres de la iniciativa, generaran “beneficis”, però denuncien que no han anunciat serveis de pediatria ni d'atenció a parts de baix risc: “És una de les mancances més notables de l'atenció sanitària a la nostra comarca”.

Al no existir servei de pediatria a l'Hospital de Galdakao-Usansolo, els nens de la zona són atesos a l'Hospital d'Encreuaments quan tenen una urgència o necessiten ser ingressats. Així, els desplaçaments han de recórrer 40 quilòmetres més que en Galdakao. “Els pares estan obligats a realitzar desplaçaments permanents, ja que en aquesta situació tan vulnerable és necessària la presència dels pares”, subratllen.

Han reivindicat parts “més humans”, “pròxims”, “respectuosos” i espais de parts per a empoderar: “Hauríem de treballar el tema des de la perspectiva de gènere”

A més, malgrat l'existència del servei de ginecologia, no existeix el servei de part, per la qual cosa tots els parts de tota Bizkaia són atesos a l'Hospital d'Encreuaments i Hospital de Basurto, tant de risc alt com baix. “Això suposa condicionar el treball de les matrones i ginecòlegs, i com els parts d'alt risc tenen prioritat, perjudica l'atenció individual dels parts de baix risc”, han denunciat.

Subratllen que per a les embarassades l'Hospital de Creus és “desconegut” i “gegant”: “No els correspon anar a Creus”. Per això, són moltes les dones que decideixen acudir a hospitals més petits, com el de Mendaro o el de Mondragón: “Prop del 25% dels parts que s'atenen en aquests hospitals de Guipúscoa són dones d'altres Estructures Sanitàries Integrades, la majoria d'elles de nostra OSI”. Afegeixen que al no ser de la comarca no tenen el servei totalment assegurat: “Pot ocórrer que si el dia del part no hi ha lloc a la comarca, en aquest moment hagin d'acudir a un altre hospital”.

Han reivindicat parts “més humans”, “pròxims”, “respectuosos” i espais de parts per a empoderar: “Hauríem de treballar el tema des de la perspectiva de gènere”. Com l'Hospital de Galdakao-Usansolo és el més pròxim a la distància per a la població interior, volen que sigui atès en ell: “L'Hospital de Galdakao-Usansolo és per a nosaltres més pròxim i conegut que l'Hospital d'Encreuaments, sentim més pròxim”. Diuen que hi ha més treballadors euskaldunes i que això també ajuda.


T'interessa pel canal: Erditzea
2024-06-12 | Ane Labaka Mayoz
Néixer en basc

La lingüista Carmen Junyent va ser la que va reivindicar fins a la seva última etapa la possibilitat de morir en català. Quan va morir, va escriure les seves vivències amb el personal sanitari i va demanar que la publiquessin després de la seva mort. D'aquesta manera va... [+]


“No denunciïs la violència obstètrica, si no perds amb claredat: temps, diners i salut mental”
L'Organització de les Nacions Unides condemna a l'Estat espanyol per la violència que va rebre Nahia Alkorta en el seu primer part, però els governs rebutgen la resolució. Ha escrit el llibre 'El meu part robat' per a socialitzar el viscut i explicar que és un problema... [+]

Embaràs: més del visible
La fisio obstètrica Ane Etxeberria i la psicòloga perinatal Enara Beloki parlen dels canvis que es produeixen des de l'embaràs fins al part, així com de les eines per a combatre'ls i empoderar-los.

Mancant matrones i incertesa
Les matrones de l'Hospital Encreuaments denuncien la falta de matrones a l'hospital per a atendre amb seguretat a les persones embarassades i als nounats.

Aconsegueixen entrar a Galícia acompanyats de cesàries programades
Gràcies a la lluita d'un grup de mares, en les cesàries programades han aconseguit que les dones no es donin a llum en solitud i que la parella o una persona de confiança puguin ajudar a Galícia. A Euskal Herria també hi ha veus que exigeixen poder donar a llum amb... [+]

Embullant lactància
Juntament amb altres centres de Navarra, el centre de salut de Lesaka pretén naturalitzar la lactància.

Estitxu Fernández
"En el part, la percepció sensorial i emocional s'amplifica i la violència, fins i tot en la versió més lleugera, pot ser traumàtica"
La Llei d'Igualtat aprovada l'any passat en la CAPV ja recull la violència obstètrica, però més enllà de l'esment, com definir-la i com afrontar-la? La psicòloga perinatal Estitxu Fernández ha parlat en el marc del procés que s'està duent a terme en el Parlament per a la... [+]

2022-11-16 | Saioa Baleztena
Arantxa Masachs Villarino
“No interessa a les dones ni a tot el relacionat amb la nostra sexualitat”
Arantxa Masachs Villarino (Barcelona, 1987) és la promotora de les jornades Entre Doules que se celebren a la fi de novembre a Barcelona. En 2015, quan vivia a l'Equador, una dona li va comentar per primera vegada les docuas, i allí va decidir el seu futur: atendre les... [+]

Olatz Aramendi Olaizola. Urruña i punt
“La complicitat amb parlar en basca amb pacients euskaldunes sorgeix immediatament”
Té només 26 anys i viu el seu treball amb la il·lusió de la joventut. Matrona a l'hospital públic de Baiona. “El primer dia que vaig arribar tard i em van dir que, com era així, el contracte indefinit tenia guanyada, perquè els van ocórrer molts altres”, ens confessa... [+]

Eguneraketa berriak daude