L'euskaltzale ha mort als 78 anys. A més de ser doctor en Filologia Basca, va publicar desenes d'obres en poesia, novel·la i assaig, així com biografies i col·leccions de versos. Va treballar molt en la recerca del teatre.
Nascut en Lezo en 1946, Patri Urkizu, euskaltzale, escriptor i professor, ha mort en les últimes hores d'aquesta localitat biscaïna. Tant en quantitat com en qualitat, Urkizu ha realitzat una gran obra: des de la poesia fins a les edicions de textos clàssics, passant pels estudis lingüístics, com a doctor en Filologia Basca, fins a les col·leccions.
Es va aferrar al teatre i va continuar així durant dècades. En 1975 va publicar el llibre d'assaig Euskal teatroaren història, entre altres, Xaribari, que va ser el seu primer llargmetratge. Una dècada després, va presentar el Teatre Basc, en el qual es van analitzar els treballs dels mestres Piarres Larzabal i Antonio Labaien. I és que, en aquesta època, i amb el suport del Govern Basc, es va posar en marxa Antzerti, un projecte d'art dramàtic en el qual Urkizu va participar. Però no va limitar a això la seva escriptura; per exemple, va rebre el Premi de la Crítica Espanyola a la poesia en basca per la seva obra Ze, azken, (GAK, 1984).
Va continuar publicant. Entre altres coses, va publicar l'Irri-teatroa de Zuberoa amb l'editorial Izpegi de Baigorri. En castellà va publicar el Teatre popular basc. Va ser professor a Bordeus i a Madrid, en la universitat, donant coneixements sobre el món del basc i de la literatura basca.
Urkizu també ha escrit molt de sobre bertsolarismo. Entre altres, la col·lecció de bertsos vells i nous (Ajuntament de Durango, 1987), els bertsos i cançons de Lapurdi Baxanabarre i Zuberoa (Etor, 1991), o les batalles dels copistes d'Anton Abbadia. Col·lecció de versos i aires, 1851-1897 (Eusko Ikaskuntza, 1997).
Destaquen la novel·la Zoazte hemendik (Susa, 1995) i el llibre d'assaig Belada zaharrean (Erein, 2005). Al fil d'aquest últim, en el qual es conten històries, Pilar Iparragirre li va entrevistar en ARGIA, i Urkizu li va preguntar per la funció de les balades i la seva recopilació en un llibre:
"És cert que alguns han examinat amb excessiva severitat aquestes cançons apòcrifes, assenyalant per a què diables aquestes invencions serveixen a la veritable història. Crec que els investigadors actuals els veuen amb respecte, perquè diuen que als pobles petits aquests invents -i van ser molts els descobriments que va haver-hi a Anglaterra- han estat molt útils per a la resurrecció i dignificació de la llengua i la cultura. I jo crec que en la història del teatre basc aquestes històries han adquirit sens dubte una altra dimensió, i per això crec que són interessants, sens dubte".
Va ser nomenat president de l'Associació d'Escriptors Bascos en 1989, càrrec que va ocupar fins a 1997. A més, va ser membre de la Societat d'Estudis Bascos i va ser nomenat membre corresponent de l'Acadèmia de la Llengua Basca.
L'alcalde en la transició, a favor del basc
Patri Urkizu va ser alcalde de Lezo entre 1979 i 1983, en plena Transició. Va ser pioner a posar en marxa un traductor de basc a l'ajuntament, segons ha informat el seu fill, Urtzi Urkizu, a ARGIA. Amb aquesta iniciativa, a l'Ajuntament de Lezo van començar a realitzar traduccions espontànies i a rebre les actes en basca. Es va posar en marxa un projecte per a oferir als treballadors municipals sessions d'aprenentatge de basc en horari laboral i es va dedicar a la traducció al basc de cartells i senyals al carrer, en l'època en la qual encara estava pendent l'elaboració del diccionari administratiu.
Informació pública sobre Patri Urkizu
Urkizu compta amb una àmplia trajectòria a favor del poble, del basc i de la cultura basca, i fa poc més de tres anys va presentar el que tenia entre mans: posar a l'abast de la ciutadania tota la creació de la seva trajectòria. Cinc dècades de marxa en un portal digital: patriurkizu.eus.
"Gaudiu i assaboriu aquests humils textos", va subratllar Urkizu durant l'acte.
El tema de les ajudes per a l'aprenentatge del basc és realment confús. El ciutadà que vulgui aprendre basc haurà d'acudir a més d'una finestreta per a saber quant li costarà el curs que vol realitzar i d'on, com i quan obtindrà les subvencions. Perquè encara costa diners... [+]