El 22 de març es compleixen 35 anys de la mort dels membres dels Comandos Autònoms Anticapitalistes Dionís Aizpuru Kurro i Pedro Mari Isart Pelitxo d'Azpeitia i dels pamploneses Rafael delas Txapas i José María Isidro Izura Pelu. Com cada any, familiars i amics dels morts en l'emboscada de Pasaia han preparat una sèrie d'activitats amb motiu de la celebració de l'aniversari. La presentació dels actes va tenir lloc dijous passat en el Palau Basazabal d'Azpeitia, on van ser presents les germanes d'Arantxa, Lurdes i Beatriz Isart Pelitxo, el germà de Pello Aizpuru KURRO i membres de la iniciativa popular Argitu de Pasaia, Xanet Esnaola i Yuri Agirre.
Enguany, el programa que han preparat amb motiu de la celebració d'aquest aniversari tindrà una particularitat. De fet, a més de denunciar el succeït a Pasaia, es pretén "posar damunt de la taula alguns casos de violència d'Estat que han sofert diverses situacions". Per això, el programa recordarà alguns dels casos de persones assassinades per la violència d'Estat a l'Iraq. Els casos i persones que recordaran són: Txiki i Otaegi, els treballadors assassinats per la policia el 3 de març de 1976 a Vitòria-Gasteiz, Germán Rodríguez, assassinat per les forces de seguretat espanyoles en els santfermins de 1978, Joxe Arregi, assassinat per tortures, Ramón Oñederra Kattu, d'Azkoitia, el primer assassinat pels GAL, Josu Muguruza va ser assassinat a Madrid al novembre de 1989 i José Etxeberria, desaparegut des de 1980.
L'acte central de l'aniversari del Parany de Pasaia tindrà lloc aquest dissabte, a les 19.00 hores, en la Plaça del Mercat, on es donaran cita familiars d'aquestes persones assassinades per la violència estatal, així com el músic Eñaut Elorrieta.
Segons Esnaola, en el context del conflicte polític a Euskal Herria, "les contínues vulneracions de drets humans han suposat una gran tragèdia per a milers de famílies, una tragèdia que cal reconèixer, acceptar i reparar íntegrament". "Cap cas pot quedar relegat al sac de l'oblit; cal fer un reconeixement de totes les víctimes de totes les parts", ha afegit.
Així mateix, Esnaola va recordar la recerca duta a terme per la fundació Egiari Zor. Segons aquest estudi, les morts causades per agents de l'Estat sumen 219, les morts per "guerra bruta" 78, les morts per l'aplicació de mesures polítiques excepcionals s'eleven a 63 i les morts causades per atacs feixistes i ultradretans a quatre. Només 82 dels 364 ciutadans espanyols assassinats per la violència d'Estat espanyol han rebut "algun tipus de reconeixement oficial", és a dir, el 22,5% dels espanyols. "Per tant, quatre de cada cinc víctimes no han rebut cap declaració", va dir. A més, segons l'estudi sobre la tortura, dirigit pel mèdic forense Paco Etxeberria a instàncies del Govern Basc, des de 1960 fins a l'actualitat hi ha identificats més de quatre mil casos de tortura, dels quals només l'1% han estat reconeguts.
Destí de les Nacions Unides
Arantxa Isarte va destacar "la solidaritat i l'afecte" que ha rebut "en aquests llargs anys" i va explicar en què consisteix la via judicial de l'Emboscada de Pasaia. Va recordar que totes les vies judicials espanyoles estan esgotades: "Mentre no apareguin noves proves, el cas està arxivat. Encara que en l'acte d'arxiu s'admetia l'existència d'indicis " d'assassinat", en tots aquests anys "s'ha fet poc per a identificar i condemnar als responsables". Isarte va agrair el suport i l'ajuda oferta per l'Ajuntament d'Azpeitia durant l'obertura de la via judicial.
Isarte va indicar que, a pesar que la via espanyola està esgotada, s'estan estudiant altres vies: Dirigir-se a les Institucions de les Nacions Unides. "Mentre no es reconegui la massacre que es va cometre en la badia de Pasaia, continuarem treballant amb fermesa, no ens resignarem".
Amb el títol d'Onze ' casos, el mateix clam', s'ha organitzat una exposició que recordarà l'emboscada de Pasaia i els casos citats. La mostra es podrà visitar fins el pròxim dia 29, a la sala d'exposicions de la Ruta Foral. Els dies laborables s'obrirà de 18.00 a 20.00 hores i els caps de setmana de 12.00 a 14.00 hores.
Avui, divendres, se celebrarà la tradicional ofrena floral en el monòlit situat darrere de la casa torre Emparan, a partir de les 19.00.
Aquesta notícia ha estat publicada per Uztarria i l'hem portat gràcies a la llicència CC-by-sa.
Kirola eta oroimena uztartuko dituzte, bigarrenez, mendi-martxa baten bitartez. Ez da lehiakorra izanen, helburua beste bat delako. La Fuga izeneko mendi martxak 1938ko sarraskia gogorarazi nahi du. Ezkabako gotorlekuan hasi eta Urepelen amaituko da. Maiatzaren 17an eginen dute.
Fusilamenduak, elektrodoak eta poltsa, hobi komunak, kolpismoa, jazarpena, drogak, Galindo, umiliazioak, gerra zikina, Intxaurrondo, narkotrafikoa, estoldak, hizkuntza inposaketa, Altsasu, inpunitatea… Guardia Zibilaren lorratza iluna da Euskal Herrian, baita Espainiako... [+]
Gogora Institutuak 1936ko Gerrako biktimen inguruan egindako txostenean "erreketeak, falangistak, Kondor Legioko hegazkinlari alemaniar naziak eta faxista italiarrak" ageri direla salatu du Intxorta 1937 elkarteak, eta izen horiek kentzeko eskatu du. Maria Jesus San Jose... [+]
Familiak eskatu bezala, aurten Angel oroitzeko ekitaldia lore-eskaintza txiki bat izan da, Martin Azpilikueta kalean oroitarazten duen plakaren ondoan. 21 urte geroago, Angel jada biktima-estatus ofizialarekin gogoratzen dute.
Bilbo Hari Gorria dinamikarekin ekarriko ditu gurera azken 150 urteetako Bilboko efemerideak Etxebarrieta Memoria Elkarteak. Iker Egiraun kideak xehetasunak eskaini dizkigu.
33/2013 Foru Legeari Xedapen gehigarri bat gehitu zaio datozen aldaketak gauzatu ahal izateko, eta horren bidez ahalbidetzen da “erregimen frankistaren garaipenaren gorespenezkoak gertatzen diren zati sinbolikoak erretiratzea eta kupularen barnealdeko margolanak... [+]
1976ko martxoaren 3an, Gasteizen, Poliziak ehunka tiro egin zituen asanbladan bildutako jendetzaren aurka, zabalduz eta erradikalizatuz zihoan greba mugimendua odoletan ito nahian. Bost langile hil zituzten, baina “egun hartan hildakoak gehiago ez izatea ia miraria... [+]
Memoria eta Bizikidetzako, Kanpo Ekintzako eta Euskarako Departamentuko Memoriaren Nafarroako Institutuak "Maistrak eta maisu errepresaliatuak Nafarroan (1936-1976)" hezkuntza-webgunea aurkeztu du.