Es convertirà el Pirineu navarrès en un "parc temàtic"?
Les valls pirinenques d'Aezkoa, Salazar i Roncal serien un desert demogràfic de 3,8 quilòmetres quadrats de densitat poblacional (amb una mitjana navarresa de 68,1 habitants per quilòmetre quadrat). A més, el 6,3% d'aquesta població seria major i els Pirineus orientals serien un "geriàtric a cel obert".
Revitalització de la indústria agroalimentària
En l'última dècada, una generació de joves emprenedors està empadronant-se en aquestes valls, la qual cosa ha provocat el renaixement de la indústria agroalimentària. Prova d'això són les empreses dedicades a la fabricació de formatge, juntament amb altres explotacions dedicades a la venda de productes de porc, xai, poltre i vedella ecològica.
En aquest context, el passat 27 de gener, vam assistir a la inauguració del projecte Bordaxaki, liderat pels emprenedors locals Andoni Arizkuren i Iñaki Zoko. Aquesta instal·lació compta amb una planta de transformació de productes de raça porcina coneguda com a "Euskal Txerri" i una botiga de venda d'aquests productes, la qual cosa demostra que la nova saba ha arribat al cor del Pirineu navarrès i que és possible un Pirineu viu i sostenible.
Necessitat de noves ocupacions
Vivim moments decisius per a aconseguir la utopia del Pirinenc jove, viu i sostenible, i és urgent la col·laboració del govern per a rehabilitar habitatges, facilitar l'accés als diners en efectiu i promoure la creació de nous nínxols d'ocupació
La variabilitat del mercat energètic fa que aparegui l'energia verda com a alternativa energètica. Això significa que la indústria forestal actual haurà de transformar-se en explotacions que plantin espècies de major valor afegit o produeixin de manera sostenible la biomassa necessària per a reduir la dependència dels combustibles fòssils, sent paradigma de la planta de biomassa de talles de fusta d'Aoiz (Navarra).
Així mateix, atès que la producció d'estelles de fusta és més barata que la de pèl·lets, no es pot descartar la implantació de noves plantes de biomassa d'estelles als Pirineus. Així, el Govern de Navarra encarregaria un estudi sobre la viabilitat d'una nova planta de biomassa d'estelles en el polígon Iciz de Salazar per a aprofitar les sinergies de les explotacions forestals de les valls de Salazar, Aezkoa i Roncal. De fet, els talls de fusta de pi van augmentar exponencialment a causa de l'important augment del preu d'aquesta matèria primera.
Lamentablement, aquest estudi estaria amagat en un calaix, per la qual cosa ens sembla urgent que les Juntes de les tres valls pressionin al Govern Foral perquè es posi en marxa per a l'any 2025 i, en conseqüència, es creuen llocs de treball fixos que possibilitin el creixement demogràfic del Pirineu navarrès.
Desertització bancària
Segons l'Índex de Vulnerabilitat als Diners en Efectiu (IVAE), una mica més de 36.300 persones (al voltant del 5,5% de la població de Navarra) es trobarien en una situació de "vulnerabilitat" quant a l'adquisició tradicional d'efectiu. A Navarra, des de l'any 2008, han tancat el 41% de la xarxa de sucursals, per la qual cosa unes 42.000 persones de 145 municipis viurien en uns llimbs digitals, ja que un 6,3% serien majors i analfabets digitals, i haurien de fer més de 20 quilòmetres per a realitzar gestions, i a més haurien de recórrer a terceres persones per a utilitzar caixers automàtics, sobretot per la seva especial viabilitat a Pirineus, Vall de Salazar i Roncal.
Escassetat d'habitatge ocupacional
Les iniciatives dels emprenedors locals es veuen obstaculitzades per la falta d'habitatge en lloguer; el cas d'Ochagavía seria paradigma, perquè qui vulgui comprar o llogar un habitatge ha d'anar als pobles veïns, perquè no hi ha oferta residencial en la vila de Salazar.
En conseqüència, la Junta de Salazar i la Mesa del Pirineu hauran de sol·licitar a Nasuvinsa que compleixi amb el compromís de rehabilitar les antigues escoles de Blanca i construir quatre habitatges de lloguer per a pal·liar el dèficit endèmic d'habitatges ocupacionals, ja que sense l'oferta d'habitatges de lloguer no és possible aconseguir un Pirineu viu i sostenible.
En definitiva, al Pirineu vivim moments decisius per a aconseguir la utopia d'un Pirinenc jove, viu i sostenible, i per a aconseguir-lo creiem necessària i imprescindible la col·laboració governamental en la rehabilitació d'habitatges, en la facilitació de l'accés a l'efectiu i en la creació de nous nínxols d'ocupació, per a evitar que els Pirineus es converteixin en "parcs temàtics d'un desert demogràfic".
Germán Gorraiz López, Analista (Ochagavía)
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
El problema de l'habitatge és un problema estructural que ve des de lluny. El que hauria de ser un dret humà no és més que un dret subjectiu. Dic que és un frau perquè, encara que totes les institucions i tots els partits polítics diguin unes paraules boniques, no s'agarren... [+]
Per a què l'ensenyament concertat?
La nova Llei d'Educació aprovada en la CAB contra la majoria dels agents de l'escola pública té com a objectiu garantir la gratuïtat de l'ensenyament concertat a través del finançament dels poders públics. En l'Estat espanyol també s'ha... [+]
El 15 de novembre celebrarem a Errenteria-Orereta les tres jornades organitzades pels diferents agents que conformem Euskal Herria Digitala. Es tracta d'un taller d'autodefensa digital feminista i una xerrada sobre la digitalització democràtica.
Els membres de DonesTech... [+]
Portem unes setmanes escoltant en tots els mitjans i xarxes socials les opinions d'Iñigo Errejón sobre les acusacions de violència masclista. Al costat d'això, estan sorgint moltes controvèrsies: com hem de denunciar les dones, com han de ser les nostres relacions sexuals, el... [+]
Hi ha qui diu que les eleccions no serveixen més que per a donar caràcter legal a les decisions polítiques. I no són pocs els que pensen així. Val, però amb això es diuen moltes coses, entre altres coses, que el veritable poder, el poder, està fora d'aquest joc.
Però,... [+]
En les últimes dècades he treballat en l'àmbit del basc, tant en l'euskaldunización d'adults en AEK, com en la defensa dels drets lingüístics en l'Observatori, o a favor de la normalització del basc en el Consell d'Euskalgintza. A tot arreu m'ha tocat escoltar terribles per... [+]
Com sabem, l'Independentisme Institucional d'Hego Euskal Herria ha iniciat un determinat full de ruta. La signatura d'un nou pacte amb l'Estat espanyol. Aquest camí utilitza algunes variables o premisses principals. Així: El PSOE és un partit d'esquerres, l'Estat espanyol és... [+]
Agorrilaren 27an igorri nizuen gutunean, irailaren 10eko auzian euskaraz deklaratzeko asmoa nuela adierazi nizuen. Auzi honen hastapenean, epaile nagusiari euskaraz zekienez galdegin nion. Gutxiespenarekin ezetz erantzun zidan. Orduan, nere gutuna eskuratu zuenez frantsesez... [+]
Wikipedia.org considera que Gish gallop (galop de Gish) o la metralladora de fal·làcies "és una tècnica de controvèrsia que ataca a l'oponent amb el major nombre d'arguments possibles, sense tenir en compte l'exactitud o solidesa d'aquests arguments" i tindria com a efecte... [+]
L'origen del terme se situa a principis del segle XIX. En aquella època, les pretensions imperialistes dels liberals anglesos van xocar amb els russos, que s'estenia a Àsia i obstaculitzaven els desitjos de colonització d'Anglaterra. Per a protegir els seus interessos,... [+]
Vaig començar a redactar mentalment el meu article mentre estava en el cotxe. Normalment tinc les millors idees en el cotxe, mentre condugo sol. Me'n vaig a Bilbao, al teatre Arriaga. La companyia Artedrama posa avui en escena l'obra Miñan. És divendres, 25... [+]