Les valls pirinenques d'Aezkoa, Salazar i Roncal serien un desert demogràfic de 3,8 quilòmetres quadrats de densitat poblacional (amb una mitjana navarresa de 68,1 habitants per quilòmetre quadrat). A més, el 6,3% d'aquesta població seria major i els Pirineus orientals serien un "geriàtric a cel obert".
En l'última dècada, una generació de joves emprenedors està empadronant-se en aquestes valls, la qual cosa ha provocat el renaixement de la indústria agroalimentària. Prova d'això són les empreses dedicades a la fabricació de formatge, juntament amb altres explotacions dedicades a la venda de productes de porc, xai, poltre i vedella ecològica.
En aquest context, el passat 27 de gener, vam assistir a la inauguració del projecte Bordaxaki, liderat pels emprenedors locals Andoni Arizkuren i Iñaki Zoko. Aquesta instal·lació compta amb una planta de transformació de productes de raça porcina coneguda com a "Euskal Txerri" i una botiga de venda d'aquests productes, la qual cosa demostra que la nova saba ha arribat al cor del Pirineu navarrès i que és possible un Pirineu viu i sostenible.
Vivim moments decisius per a aconseguir la utopia del Pirinenc jove, viu i sostenible, i és urgent la col·laboració del govern per a rehabilitar habitatges, facilitar l'accés als diners en efectiu i promoure la creació de nous nínxols d'ocupació
La variabilitat del mercat energètic fa que aparegui l'energia verda com a alternativa energètica. Això significa que la indústria forestal actual haurà de transformar-se en explotacions que plantin espècies de major valor afegit o produeixin de manera sostenible la biomassa necessària per a reduir la dependència dels combustibles fòssils, sent paradigma de la planta de biomassa de talles de fusta d'Aoiz (Navarra).
Així mateix, atès que la producció d'estelles de fusta és més barata que la de pèl·lets, no es pot descartar la implantació de noves plantes de biomassa d'estelles als Pirineus. Així, el Govern de Navarra encarregaria un estudi sobre la viabilitat d'una nova planta de biomassa d'estelles en el polígon Iciz de Salazar per a aprofitar les sinergies de les explotacions forestals de les valls de Salazar, Aezkoa i Roncal. De fet, els talls de fusta de pi van augmentar exponencialment a causa de l'important augment del preu d'aquesta matèria primera.
Lamentablement, aquest estudi estaria amagat en un calaix, per la qual cosa ens sembla urgent que les Juntes de les tres valls pressionin al Govern Foral perquè es posi en marxa per a l'any 2025 i, en conseqüència, es creuen llocs de treball fixos que possibilitin el creixement demogràfic del Pirineu navarrès.
Segons l'Índex de Vulnerabilitat als Diners en Efectiu (IVAE), una mica més de 36.300 persones (al voltant del 5,5% de la població de Navarra) es trobarien en una situació de "vulnerabilitat" quant a l'adquisició tradicional d'efectiu. A Navarra, des de l'any 2008, han tancat el 41% de la xarxa de sucursals, per la qual cosa unes 42.000 persones de 145 municipis viurien en uns llimbs digitals, ja que un 6,3% serien majors i analfabets digitals, i haurien de fer més de 20 quilòmetres per a realitzar gestions, i a més haurien de recórrer a terceres persones per a utilitzar caixers automàtics, sobretot per la seva especial viabilitat a Pirineus, Vall de Salazar i Roncal.
Les iniciatives dels emprenedors locals es veuen obstaculitzades per la falta d'habitatge en lloguer; el cas d'Ochagavía seria paradigma, perquè qui vulgui comprar o llogar un habitatge ha d'anar als pobles veïns, perquè no hi ha oferta residencial en la vila de Salazar.
En conseqüència, la Junta de Salazar i la Mesa del Pirineu hauran de sol·licitar a Nasuvinsa que compleixi amb el compromís de rehabilitar les antigues escoles de Blanca i construir quatre habitatges de lloguer per a pal·liar el dèficit endèmic d'habitatges ocupacionals, ja que sense l'oferta d'habitatges de lloguer no és possible aconseguir un Pirineu viu i sostenible.
En definitiva, al Pirineu vivim moments decisius per a aconseguir la utopia d'un Pirinenc jove, viu i sostenible, i per a aconseguir-lo creiem necessària i imprescindible la col·laboració governamental en la rehabilitació d'habitatges, en la facilitació de l'accés a l'efectiu i en la creació de nous nínxols d'ocupació, per a evitar que els Pirineus es converteixin en "parcs temàtics d'un desert demogràfic".
Germán Gorraiz López, Analista (Ochagavía)
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Aurten "Israel Premier Tech" txirrindularitza talde israeldarra ez da Lizarraldeko Miguel Indurain Sari Nagusia lasterketara etorriko. Berri ona da hori Palestinaren askapenaren alde gaudenontzat eta munstro sionistarekin harreman oro etetea nahi dugunontzat, izan... [+]
Intsumituek denbora luzez egindako borroka gogorra eta mingarria izan zen, baina irabazi zuten, eta garaipen hura behin betikoa izango zela uste genuen, atzera bueltarik gabea. Baina badirudi, politikari batzuen ahotik aterata, eskalada militaristari gorazarre egin eta berriz... [+]
Punto Bobo liburuaren irakurketan murgilduta, Itxaso Martin Zapirain egilearen Eromena, Azpimemoria eta Isiltasunak Idazten ikerketa lanean sentitu nuen egiazkotasun eta maila etikoarekin egin dut berriz ere topo. Eta hortaz, hara bueltatu. “Oihu izateko jaio zen isiltasun... [+]
Dirudienez, Euskal Herrian migrazioa arazo bilakatu da azken bi hamarkadetan. Atzerritarrez josi omen dira gure lurrak. Gure kultura arriskuan omen dago fenomeno “berri” horren ondorio. Lapurretak, bortxaketak, liskarrak… Bizikidetza arazo horiek guztiak... [+]
Azken hamarkadetan euskararen biziberritzeak duen erronka handienetakoa, euskararen ezagutzaren unibertsalizazioarekin batera, erabilerarena da. Askotan, gazteen euskararen erabileran jarri ohi dugu fokua, baita euskararen erabilerak izan duen eta izan dezakeen bilakaeraren... [+]
Goizean jaiki orduko hasten dira desegokitasunak. Beharbada lotarako erabili duzun lastaira ere ez zen egokiena. Baina, ezin ba idatzi desegoki sentiarazten nauten guztiez. Horregatik, udaberriko ekinozioa –egunaren eta gauaren arteko oreka– dela eta, oraindik ere,... [+]
Ez da gauza berria politikari profesionalak gizarteko arazoak estaltzeko ahaleginetan ibiltzea. Azkenaldian Denis Itxaso -EAEko Etxebizitza sailburua- entzun dugu etxegabetzeei garrantzia kenduz eta aditzera emanez gurean bazterreko fenomenoa direla; eta Begoña Alfaro... [+]
Antropozentrismoaren aldaera traketsena eurozentrismoa izan zen. Europako mendebaldea, geografikoki, Kontinente Euroasiarraren penintsula txiki bat besterik ez da, baina lau mende luzez gertaera demografiko, teknologiko eta ideologiko batzuk zirela medio, bazter horretako... [+]
Badakizuenok badakizue, beste gauza asko bezala, euskararen aldeko borrokan ere politikoek, eragile batzuek eta hedabideek beraien antzezlana saldu nahi digutela, benetakoa balitz bezala.
Lehen urtean pozik jaso nuen, "Euskaraldi" hau. Zer edo zer zen, ezer ez zegoela... [+]
Euskarak, mendez mende, zapalkuntza sistematikoa jasan du, eta oraindik ere borrokan dabil egunerokoan bere leku duina aldarrikatzeko. Hizkuntza baten desagerpena ez da inoiz berez gertatzen; planifikazio politiko eta sozialak eragiten du zuzenean. Euskaldunoi ukatu egin izan... [+]
Horra Libération egunkariak berriki argitaratu duen idazkia:
“Bayonne” bukatu da, Libérationek “Baiona” idatziko du
Hiri baten izenaren erabilpena ohiturazkoa delarik, egunkari batean izen horren erabilpena aldatzea zaila da. Alta, irakurleen... [+]
Eusko Jaurlaritzak eta Arabako Foru Aldundiak Datu Zentroen instalazioei ateak irekitzen dizkiete horiek arautzeko legedia sortu aurretik. Bilbao-Arasur Dantu Zentroarekin, bere lehen fasea gauzatuta, eta instalatzea amesten duen Solariaren Datu Zentroarekin, 110.000 m2... [+]
Otero jauna, garai honetan artzain honek ez du tarte handirik izaten ezertarako, justuan ibiltzen naiz, baina gaurkoan ezin utzi erantzun gabe zure azken kolaborazioa. Izan ere, sortu didan egonezinak pisua du. Haserrea ere astuna egiten zait. Ez pentsatu, ordea, dela zenbait... [+]
Duela gutxi, asteburu berean, Ertzaintzak bi salaketa jaso ditu: lehenengoa, emakume kolonbiar batena; lekukoen arabera, ertzainak kolpeka jarraitu zuen lurrera bota ondoren eta konorterik gabe zegoela; ospitalean garuneko edema eta paralisi partziala diagnostikatu zizkioten... [+]
Frantziskok "Franciscomanía" zeinuarekin hasi zuen bere Aitasantutza. Fenomeno soziologiko horri esker, Vatikanoko boterearen zirrikituak aldez aurretik ezagutzen ez zituen gaztetasunaren ikono eta Elizako aldaketa-haizeen intsuflatzaile bihurtu zen.
Era berean,... [+]
