El projecte del parc eòlic, que estava previst que es construís en Ezkeltzu, no s'executarà de moment. Al febrer de 2022 es va conèixer la intenció de construir un parc eòlic en Ezkeltzu. A partir d'aquí, el tema ha fet un recorregut, però, de moment, sembla que el projecte no seguirà endavant. Almenys així li ho ha comunicat el Govern Basc a l'Ajuntament d'Usurbil en una resolució publicada el passat 19 de novembre.
Ha resolt “declarar caducat i finalitzat l'expedient”, anunciant el “arxivament de les actuacions”. En conseqüència, el Govern Basc ha decidit “deixar sense efecte la resolució de 4 d'abril de 2022, que resol el procediment de concurrència”. No obstant això, tal com ha advertit des de la citada entitat, “aquesta resolució no posa fi a la via administrativa i contra aquesta pot interposar-se Recurs d'alçada”.
Tal com s'ha esmentat, al febrer de 2022 vam tenir coneixement d'aquest projecte. L'empresa Green Capital Development va sol·licitar el 24 de gener d'aquell any la “autorització administrativa prèvia” per a la construcció del parc eòlic en Ezkeltzu. Poc més de dos mesos després, el 4 d'abril, el Govern Basc va triar l'avantprojecte de la citada empresa i “se li va posar un termini de sis mesos” per a presentar la documentació necessària. Així, el passat 30 de maig, l'empresa Green Capital va sol·licitar la “elaboració d'un document sobre l'abast de l'impacte ambiental” d'aquest parc eòlic. Aquest document va ser resolt pel Govern Basc el passat 12 de setembre. Poc després, el 28 de setembre, la citada empresa va sol·licitar l'ampliació del “termini per a sol·licitar l'autorització administrativa prèvia” d'aquest projecte. El Govern Basc va decidir ampliar aquest termini fins al 12 de gener de 2023. A tancament d'aquest termini, l'11 de gener “va presentar entre altres el projecte bàsic i l'estudi d'impacte ambiental” però poc després, el 17 de gener, va sol·licitar “la paralització temporal de la seva tramitació, davant la detecció de possibles interferències amb la seguretat aèria”, almenys fins que l'Agència Estatal de Seguretat Aèria es pronunciés sobre aquest tema.
El passat 20 de febrer, una vegada esgotat el termini i el període de pròrroga, “al no presentar la documentació preceptiva íntegrament”, es va requerir a l'empresa Green Capital la presentació d'aquesta documentació. Poc després, el 2 de març, l'empresa “es va comprometre a presentar l'informe preceptiu de la campanya anual de seguiment de l'avifauna i kiroropterofauna”, a tot tardar a la fi de maig de l'any passat.
Després d'un any sense tenir coneixement d'això, al juny d'enguany la citada empresa va reiterar el seu compromís de fer arribar aquest informe a la Delegació Territorial d'Administració Industrial de Guipúscoa, que ho va presentar el passat 18 de juny. Tres dies més tard se li va sol·licitar que “reiniciés l'autorització administrativa, comunicant-li prèviament que transcorreguts tres mesos sense complir el requeriment, declararia caducat el procediment i consideraria desistida la seva sol·licitud”. El Govern Basc li ha donat de termini fins al 31 d'octubre, perquè pugui realitzar aquest tràmit. Però aquest temps no el va complir Green Capital. En conseqüència, “en haver-se superat els terminis concedits, sense requerir la represa de l'expedient, ha d'entendre's caducat”.
El projecte de construcció del parc eòlic en Ezkeltzu, per avui, no fa un pas endavant.
En Ezkeltzu es projectava la construcció de quatre aerogeneradors de 200 metres de longitud cadascun. La plataforma popular Andatza-Ezkeltzu Bizirik es va crear per a alertar dels danys que això pogués causar i paralitzar el projecte. Amb el tema de gom a gom, entre altres coses, va organitzar una excursió a la zona al juny de 2023. En la visita, van denunciar que el parc eòlic pot posar en perill "el patrimoni natural i cultural que volem protegir". De fet, aquesta instal·lació estava projectada en un espai que es considera "de gran valor paisatgístic i cultural".
"La iniciativa portaria grans moviments de terra, ciment i àmplies pistes en les nostres muntanyes, entre altres danys greus", ha afegit el Departament de Seguretat. Asseguraven que posaria en perill la biodiversitat i perjudicaria la ramaderia local. A més, aquests molins "generen infrarojos que s'estenen a quilòmetres de distància", la qual cosa, segons van avisar des de la plataforma, pot ser causa d'algunes malalties a llarg termini. El parc eòlic, a més, podria posar en perill la memòria històrica local, ja que la zona es troba dins del Sistema de Defensa Saseta de la guerra de 1936. En les excavacions de 2021 es van documentar “més de 3.000 elements”.
Martxoaren 19an amaitu zen proiektua aurkezteko epea, baina Errioxako PSOEk adierazi du Forestalia enpresak "interesa baztertu" duela. Enpresak bi parke eoliko eraiki nahi zituen Aragoiko lurretan, baina oraindik ez ditu lortu baimenak eta hori dute egitasmoa... [+]
Kirola eta oroimena uztartuko dituzte, bigarrenez, mendi-martxa baten bitartez. Ez da lehiakorra izanen, helburua beste bat delako. La Fuga izeneko mendi martxak 1938ko sarraskia gogorarazi nahi du. Ezkabako gotorlekuan hasi eta Urepelen amaituko da. Maiatzaren 17an eginen dute.
EH Bilduk galdera sorta bat erregistratu zuen Eusko Legebiltzarrean Donostiako Metroaren igarobideko lanen gainkostua argitzeko. Informazio hori atzo jakinarazi zuen Susana Garcia Chueca Mugikortasun sailburu sozialistak.
Aurten "Israel Premier Tech" txirrindularitza talde israeldarra ez da Lizarraldeko Miguel Indurain Sari Nagusia lasterketara etorriko. Berri ona da hori Palestinaren askapenaren alde gaudenontzat eta munstro sionistarekin harreman oro etetea nahi dugunontzat, izan... [+]
Gaur, martxoak 27, ARGIA komunikabidearen egoitzan aurkeztu dugu Bizi Baratzea Orria, urtaro bakoitzean zabalduko den aldizkari berria. Horrekin batera ospatu dugu ARGIAren Bizi Baratzea proiektuak 10 urte betetzen dituela aurten. Bizi Baratzeako kolaboratzaileak eta ARGIAko... [+]
EAE, Akitania Berria eta Nafarroak osatutako euroeskualdearen batzarra egin dute Iruñean martxoaren 25ean. AHT izan dute topaketaren ondoko agerraldiko aipagai nagusien artean eta Akitania Berriko ardatza Hego Euskal Herriko trenbidearekin lotzeko konpromiso politikoa... [+]
Energiaren Nazioarteko Agentziak (IEA) astelehenean argitaratutako txostenaren arabera, %2,2 igo da energia eskaria 2024an aurreko urtearekin alderatuta, besteak beste, egiturazko arrazoi hauengatik: beroari aurre egiteko argindar gehiago erabili beharra, industriaren kontsumoa... [+]
Zer esango zenioke Palestinako aktibista bati aurrez aurre izango bazenu? Ni mutu geratu nintzen Iman Hammouri nire herrian bertan aurkeztu zidatenean. Eskerrak andre nagusi bat gerturatu zitzaigula eta solaskide roletik itzultzailearenera pasa nintzela.
Palestinako Popular... [+]
Euskal Herri osoan zehar daude mehatxupean hamaika baso, zelai, mendi zein nekazal lur. Horien defentsan diharduten tokian tokiko plataforma asko bildu dira larunbatean Gasteizen, EH Bizirik-ek deituta, inguru naturalaren “suntsiketaren” eta makroproiektuen... [+]
Donostiako Amara auzoko Izko ileapaindegi ekologikoak 40 urte bete berri ditu. Familia-enpresa txikia da, eta hasieratik izan zuten sortzaileek ile-apainketan erabiltzen ziren produktuekiko kezka. “Erabiltzaileen azalarentzat oso bortzitzak dira produktu gehienak, baina... [+]
Sare sozialen kontra hitz egitea ondo dago, beno, nire inguruan ondo ikusia bezala dago sare sozialek dakartzaten kalteez eta txarkeriez aritzea; progre gelditzen da bat horrela jardunda, baina gaur alde hitz egin nahi dut. Ez ni optimista digitala nauzuelako, baizik eta sare... [+]
Bada Borda bat ilargian. Bai, bai, Borda izeneko krater bat badu ilargiak; talka krater edo astroblema bat da, ilargiaren ageriko aldean dago eta bere koordenadak 25º12’S 46º31’E dira; inguruan 11 krater satelite ditu. Akizen jaiotako Jean Charles Borda de... [+]
Ugaztunei eskainitako azken artikuluaren amaierako hitzak hurrengo animalia aurkezteko aitzakia paregabea dira. Bertan esaten genuen muturluzeak erreka “garbi eta txukunak” behar dituela, kutsadurarik gabeak baina elementu natural anitzekin. Animalia txiki horren... [+]
PP, Vox, Junts eta EAJren botoekin Espainiako Kongresuak onartu du otsoa espezie babestuen zerrendatik ateratzea eta, horren ondorioz, berriz ehizatu ahal izango dute Duero ibaitik iparrera.