Dissabte passat, 1 de desembre, els Jaca Grocs es van manifestar a París, però al costat d'ells grups com casseurs o “hausleak” van incendiar la capital. El president Macron va ser posat en el punt de mira del seu partit. Entorn de l'Avinguda dels Camps Elíseos i l'Arc de Triomf van actuar sense miraments.
El 8 de desembre, el succeït podria multiplicar-se i portar a la República a una crisi política irreversible. Aquests Yacarés no creuen el promès per Edouard Philippe. És més, les seves reivindicacions van més enllà de l'impost dels carburants: augment de salaris, augment de poder adquisitiu, augment de la renda dels retretados…
Però, sobretot, aquests Jaka volen que el president de la República Francesa parli en públic, les paraules d'Edouard Philippe no tenen importància. Volen que Macron parli i que reconegui que les mesures polítiques adoptades fins ara han estat equivocades.
Es tracta de joves que s'uneixen a les mobilitzacions convocades pels Yacarés de la ciutat i que, a més d'arremetre contra la policia, destrueixen centres comercials locals i edificis públics. Els francesos ho criden racaille o "xusma". En cas d'alta, aquests sectors viuen al marge del sistema.
Aquests Yacarés no se sumen als seus actes, però el Govern francès, a més de condemnar la seva activitat, demana als Jaca que els posin davant d'ells. La veritat és que si es resolgués la crisi, aquests sectors no es beneficiarien de beneficis extraordinaris. En una paraula, és una societat cada vegada més àmplia que viu al marge del sistema.
El Govern francès considera que es pot crear una taula rodona que permeti sortir de la crisi sense violència ni agressió sexual. No obstant això, Jaka Horia no són “interlocutors democràtics”, la qual cosa dificulta el consens. És a dir, no estan dins de les regles de la democràcia.
El Govern francès considera que es pot crear una taula rodona que permeti sortir de la crisi sense violència ni agressió sexual. No obstant això, Jaka Horia no són “interlocutors democràtics”, la qual cosa dificulta el consens. És a dir, no estan dins de les regles de la democràcia
Per primera vegada des de l'inici de la crisi, l'esquerra radical que té presència en el Parlament, a través de Jean-Luc Melénchon, i l'extrema dreta, Marini Le Pen, s'han posicionat davant la crisi. Els grups del Marge Esquerre han demanat la dimissió de Macron i han demanat presó. No ha prosperat, perquè la majoria de la cambra basca fa costat a Macron.
Segons Marine Le Pen, del Front Nacional, l'únic capaç de frenar les mobilitzacions que poden posar potes enlaire París el dissabte, 8 de desembre, és Emmamuel Macron. El president ha de parlar davant els francesos, però el seu discurs no pot ser trivial.
Si la crisi se superarà, les reivindicacions de Jaka no es quedaran desateses, almenys en gran manera. És més, en els dos últims dies, estudiants, transportistes i agricultors, entre altres, s'han sumat a l'últim moviment popular que ha sortit de “res”.
Els sindicats francesos es veuen obligats a passar a un segon pla. Els que es reuneixen en el moviment Jaka Horiak són molts els afiliats a aquests sindicats, molts d'ells sense sindicats, però en aquest moment els dirigents del sindicat no s'asseuran a la taula d'una possible negociació. Alea vana est!
Herria eliteen aurka. Edo beharbada errealitate konplexuagoa, historiaren barrunbeetan sartzen zarenean. Horrela islatzen dute Éric Vuillarden liburuek. 2017an Frantziako letren saririk handiena, Goncourt saria jaso zuen L’Ordre du jour liburuarengatik.
El moviment de les Armilles Grogues, quan s'alçava, es condemnava a apagar-se. Aquí segueix. Semblava que no aconseguiria res. Potser perquè es rebel·lava contra un simple tribut? O perquè no plantejava una seriosa redistribució de recompenses i riqueses? Ara el discurs ja... [+]