Els Jocs Olímpics de París van arrencar el 26 de juliol amb una desfilada pel riu Sena que es disputa a París. Entre els països participants es troben les delegacions d'Israel, Palestina i Ucraïna. Un total de 15 atletes russos i 17 bielorussos van desfilar en representació del Grup d'Atletes Individuals Neutrals (AIN, per les seves sigles en anglès), que ha estat la forma en la qual el Comitè Olímpic Internacional (COI) els ha ofert participar, després de l'expulsió dels seus respectius comitès olímpics nacionals. El COP al·lega les següents raons: "Per profanació d'una treva olímpica, invasió d'Ucraïna en els Jocs Olímpics de Pequín 2022" i "per violació de la Carta Olímpica en la presa de possessió d'instal·lacions controlades pel Comitè Olímpic d'Ucraïna".

L'endemà de la inauguració, un atac aeri israelià contra una escola de Deir al-Balah (Gaza) va causar 30 palestins morts i prop de 100 ferits en el centre de la capital. A Ucraïna, l'Exèrcit rus va prosseguir el seu avanç a la regió de Khàrkiv, atacant tres instal·lacions elèctriques. La treva olímpica va entrar en vigor el passat 19 de juliol, quan es va produir un alto-el-foc.

Aquest és l'ambient dels Jocs de París 2024, que ha portat al Govern francès a ampliar el dispositiu de seguretat pel risc d'atemptat. Jules Boykoff, professor de la Universitat del Pacífic dels Estats Units i expert en Jocs Olímpics, va explicar que "les forces de seguretat estan pertot arreu, els cossos de policia circulen per la ciutat, molts d'ells amb fusells d'assalt i armes d'ús militar, alguns amb uniforme de camuflatge, uns altres amb uniforme de policia blau".

L'exhibició de Simone Biles i sorpreses com l'or que França ha aconseguit en el rugbi han fet que el públic es posicioni, sobretot davant els atacs israelians contra Gaza. La frase "el genocidi no és un esport olímpic" es va escoltar en la manifestació convocada a París la vespra de l'acte inaugural i en la trobada de futbol entre Paraguai i Israel es va desplegar una pancarta amb el lema "genocidi olímpic", al costat de diverses banderes palestines. La Justícia francesa està investigant aquestes mobilitzacions, que se li imputa un delicte de "provocació a l'odi racial". Segons Boykoff, "la seguretat ha estat molt més compacta en aquestes protestes que en altres Jocs Olímpics en els quals he estat".

També han volgut mostrar l'actitud d'alguns esportistes davant aquests conflictes, que en alguns casos afecten els seus respectius països. Waseem Abu Sal, banderer palestí en els Jocs de París, va lluir una camisa per a denunciar els bombardejos contra els nens palestins durant la cerimònia inaugural. El nedador palestí Yazan Al Bawwab va sortir a la piscina olímpica amb el puny enlaire i la bandera palestina onejant en el pit. El judoka algerià Messaud Dris, per part seva, està sent investigat per oferir un pes molt inferior al permès en la seva categoria i per no presentar-se a la batalla contra l'israelià Tohar Butbul, que va ser rebutjat. Els seus compatriotes i judoka Fethi Nourine van ser condemnats a deu anys de presó per negar-se a competir en els anteriors Jocs Olímpics de Tòquio amb Tohar Bulambul, segons va informar l'organització. Per això, caldrà veure quina és la decisió que prendrà la NOVA.

Aquest cas no coincideix amb el de l'esgrimista ucraïnesa Olga Kharlan, que acaba d'obtenir la medalla de bronze a París després de ser sancionada en els mundials de 2023 per negar-se a saludar al seu rival rus. En aquella ocasió, el mateix president del COI, Thomas Bach, li va enviar una carta en la qual expressava el seu suport i el seu desig de rebre una invitació personal per a participar en París, amb independència del càstig de la Federació Internacional d'Esgrima (FIE). Després d'aquesta carta, el FIE li va retirar la sanció i no ha tingut problemes per a participar en els Jocs Olímpics. "Això és per als esportistes del meu país, que no han pogut ser aquí perquè Rússia els va matar", va declarar Klein, que va aconseguir el bronze a la mà.

Neutralitat en dubte

El suport de Bach a Olga Klein va trencar amb la neutralitat que proclama el COP, aplicada a Tòquio 2020 amb el judoka Fethi Nourine. Aquesta doctrina basada en la independència entre l'esport i la política va contribuir a mantenir l'ILS enmig de la gran tensió política durant la Guerra Freda. En els Jocs de París, no obstant això, ha perdut el seu significat si tenim en compte com ha actuat el COI davant la invasió d'Ucraïna per part de Rússia i el genocidi israelià a Gaza.

Al febrer de 2022, el COI va condemnar "enèrgicament" la violació de l'alto-el-foc olímpic rus per la invasió d'Ucraïna durant els Jocs de Pequín 2022 i va confirmar la suspensió del Comitè Olímpic de Rússia i Bielorússia del passat octubre. Posteriorment, va crear una comissió composta per Nicole Hoevertsz, vicepresident de la COI, Pau Gasol, membre del Comitè Ètic i Seung Min Ryu, representant del Comitè d'Atletes. En aquest Comitè es van especificar els atletes russos i bielorussos que compleixen els requisits per a formar part de l'equip d'Atletes Individuals Neutrals per a poder estar a París. Per a ser admesos han estat necessaris els següents requisits: obtenir la classificació d'atletes individuals, no pertànyer a l'Exèrcit del seu país i no haver donat protecció pública a l'Exèrcit.

En el cas d'Israel, no obstant això, el COI no va prendre cap decisió en resposta als atacs del 7 d'octubre en Hamàs contra Gaza. Tampoc va canviar la seva postura quan la Cort Internacional de Justícia va emetre al gener una sentència en la qual advertia que existia un "risc real de genocidi" i al març un informe de l'ONU va concloure que "hi ha raons raonables per a creure que Israel ha arribat a aquest punt de declarar que ha comès genocidi". En ser preguntat per això, el mateix Thomas Bach acaba de dir: "No estem en el negoci de la política, som aquí per a complir la nostra missió d'unir als atletes".

La missió d'unir als atletes també és qüestionada si es té en compte el número de 350 esportistes palestins donats pel Comitè Olímpic Palestí (COP). Entre aquestes víctimes es troben Hasni al-Masdar, entrenador de l'equip olímpic de futbol palestí, o Majed Abu Maraheel, primer banderer olímpic en la història de Palestina, assassinat per la desnutrició en el camp de refugiats d'Al Nuseirat. Així mateix, Israel ha destruït gran part de les instal·lacions esportives de la Franja de Gaza i s'ha fet amb l'estadi de Yarmouk, un dels més antics de Palestina, com a centre de detenció.

"La situació de guerra a Ucraïna és especial i no pot comparar-se amb cap altra guerra o conflicte en el món, perquè les mesures adoptades i les recomanacions adoptades pel COI són conseqüència de la invasió de l'Exèrcit rus en els Jocs Olímpics i Paralímpics de Pequín 2022", han explicat les ONN.

La fermesa mostrada davant Rússia pel màxim òrgan olímpic ha impedit que el seu bel·licisme es blanquegi a París a través de la pràctica dels seus esportistes. Per contra, la "neutralitat" mostrada per Israel davant els atacs ha facilitat l'exercici de Sportwashing, que permet la participació de 88 esportistes israelians en els Jocs Olímpics. El periodista egipci Karim Zidan ha afirmat que almenys 30 d'ells han donat "cobertura" a les forces armades israelianes i a la invasió de Gaza.