Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

París 1900-2024: de les primeres dones olímpiques als primers jocs igualitaris

  • Els Jocs Olímpics de París 2024 seran els primers jocs igualitaris en nombre d'homes i dones participants. Un total de 5.250 atletes de cada gènere participaran en la 33 edició del festival que se celebrarà del 26 de juliol a l'11 d'agost. Olimpíades modernes.
Korrikalariak 1922an. Argazkia: Agence Rol/Gallica

30 de juliol de 2024 - 11:27
Última actualització: 13:15
Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

El Comitè Olímpic Internacional (COI) ha complert amb la recomanació número 11 de l'Agenda Olímpica de 2020, la primera d'elles a Europa. D'acord amb això, es va establir una quota de participació femenina del 50% en els jocs i es va promoure la incorporació de proves amb grups mixtos. En les Olimpíades d'enguany, una vintena de grups dels 329 seran mixtos.

La participació femenina en els Jocs Olímpics va començar en 1900 en la segona edició de les Olimpíades modernes celebrades a París. Dels 997 atletes, 22 van ser dones i van competir en cinc disciplines: tennis, vela, crocket, hípica i golf.

És habitual dir que en aquella època les dones a penes practicaven esport, com si això fos conseqüència d'un escàs interès per l'activitat física, i no d'una política sexual que defensava una forta segregació entre homes i dones joves, en la qual l'esport va exercir un paper fonamental.

Què va ser el cristianisme muscular?

El projecte educatiu del baró de Coubertín Pierre de Frédy, fundador dels Jocs Olímpics moderns, va ser establert en el moviment denominat cristianisme muscular, basat en l'esport per a la formació dels joves (homes) en la fe i la masculinitat.

En 1883, als 20 anys, Pierre de Coubertin va realitzar un programa d'educació física en el Rugbi School, el col·legi privat que li va donar nom. En aquesta escola està ambientada la novel·la de Thomas Hughes Tom Brown's School Days, que va inspirar el moviment.

Marcat per la humiliació de la derrota francesa en la guerra entre França i Prússia, Coubertin va trobar una solució a l'escassa preparació dels francesos per a la guerra, centrada en els anglesos. Amb el temps, també va elogiar la capacitat diplomàtica de l'esport per a mantenir la pau entre els imperis. Aquesta vinculació de l'esport amb la lluita entre nacions, l'imperialisme i la guerra va destruir una versió més lúdica i plural de l'esport. Així van sorgir les Olimpíades. Aquests moderns Jocs Olímpics van ser vists per Coubertin com una celebració de l'hegemonia masculina blanca.

Les dones que no van acudir a les Olimpíades van ser afegides "amb amabilitat" pels organitzadors. Els Jocs Olímpics van ser fonamentals en el procés de masculinización de l'esport modern, i només les actituds reivindicatives van aconseguir ampliar la presència de les dones i oficialitzar

En aquest procés va ser fonamental Allice Milliat, ja que la NOVA es va negar a oferir més esdeveniments olímpics per a les dones, va fundar en 1921 la Federació Internacional d'Esport Femení (FVDI), i aquest mateix any la I Federació de Dones. Va organitzar les Olimpíades, després es van celebrar tres més i quatre Jocs Mundials.

II Fira de les Dones de París L'Olimpíada va congregar a 20.000 espectadors en 1922. Un col·lega va declarar en 1960 que el COI va discutir en 1923 com fer front a les conseqüències del feminisme en l'esport i va acceptar de mala gana la difusió d'esdeveniments femenins per a fer-se amb el control sobre l'esport femení.

La falta de paritat en la direcció del COP

La paritat, malgrat ser històricament una reivindicació feminista, pot ocultar altres motivacions: continuar controlant. De fet, la Carta Olímpica va rebre en 1996 el compromís del COI de fomentar la presència de les dones "a tots els nivells i en totes les estructures, especialment en els comitès executius de les organitzacions esportives nacionals i internacionals, per a l'aplicació rigorosa del principi d'igualtat entre homes i dones". La paritat executiva no es va incloure en l'Agenda Olímpica de 2020, ja que si s'hagués fet, la recomanació número 11 quedaria sense complir: La direcció de la NOVA està formada en l'actualitat per onze homes i cinc dones.

Però més enllà dels números, l'esport està subjecte a unes directrius que fan impossible la igualtat efectiva. El dogma de la diferència sexual, també sustentat per la paritat, és un d'ells. Va néixer amb l'objectiu de protegir la categoria de les dones, però cada vegada que una atleta femenina qüestiona la superioritat dels homes, totes les decisions de les federacions han estat marcades per la divisió en funció del sexe.

En 1992 li va succeir a Zhang Shani a Barcelona, després de guanyar la medalla d'or i batre el seu rècord olímpic en el tiroteig mixt. Després de la victòria, la Unió Internacional del Tiroteig va prohibir la participació de les dones en el tiroteig, per la qual cosa Shane no va poder defensar el seu or a Atlanta en 1996 en una suposada "olimpíada femenina".

En 2024 se celebrarà a París un acte de tir mixt, però amb grups d'un home i una dona seguint el model de "mixt" que s'està implantant per a evitar la competència directa entre homes i dones.

Lindsay Vane tampoc va poder defensar el rècord del seu salt d'esquí en les Olimpíades d'Hivern de Vancouver 2010, ja que es va prohibir la participació femenina encara que el rècord de participació va ser femení. La Federació Internacional d'Esquí va justificar llavors la prohibició al·legant els problemes reproductius que es poden produir en el futur. En 2010, es van repetir els mateixos arguments que a principis del segle XX, havien exclòs a les dones de l'esport.

Encara que semblin anecdòtiques, aquests fets demostren que qualsevol política de naturalització del sexe i de les seves funcions sempre imposarà límits a les dones. Durant anys es van realitzar proves de sexe; avui dia la limitació l'estableix el nivell de testosterona, la qual cosa està provocant que moltes dones africanes siguin expulsades del campionat.

Per part seva, França ha vetat als atletes amb vel a participar en l'equip olímpic i s'està aixecant contra la imposició de vestimentes sexualizadas a jugadors de diferents disciplines.

Els cossos dels esportistes continuen sent un dels principals objectius reguladors dels comitès executius. Al cap i a la fi, mentre la separació sexual sigui el principi d'organització dels Jocs Olímpics, sempre hauran de guardar alguna diferència que el justifiqui.


T'interessa pel canal: Olinpiar Jokoak
2024-04-02 | Xabier Rodríguez
París 2024
Símptomes d'un model olímpic conegut
Quan una ciutat és declarada organitzadora dels Jocs Olímpics, un dels objectius és crear il·lusió entre la població. Són moltes les decisions controvertides que cal prendre i la protecció de la ciutadania facilita el treball. No obstant això, quan en 2017 el Comitè... [+]

2022-12-29 | Jon Torner Zabala
Els homes també podran competir en natació artística en els Jocs Olímpics de 2024
El Comitè Olímpic Internacional reconeix que els homes també podran competir en la natació artística per equips en els Jocs Olímpics que se celebraran a París en 2024.

2022-12-21 | Jon Torner Zabala
La plataforma catalana Stop Jocs Olímpics denuncia l'especulació relacionada amb el turisme de la neu
La plataforma Stop JJOO contra la candidatura Barcelona-Pirineus per a organitzar els Jocs Olímpics d'Hivern de 2030 ha ofert una roda de premsa en l'estació d'esquí de Vaquèira Beret, on s'estan construint 38 habitatges de luxe.

2022-11-02 | Jon Torner Zabala
Jocs Olímpics 2024: Les festes de Baiona, de gom a gom?
És possible que l'any 2024 les festes de Baiona hagin de celebrar-se en una altra data, i existeix el risc que se suspengui, ja que la majoria dels policies que haurien de ser presents en ella estaran en els Jocs Olímpics de París.

Iñigo Llopis, igerilaria
“Ilusio handiena Parisera joatea da”

Iñigo Llopis igerilari donostiarrak hiru domina irabazi ditu Munduko Txapelketan eta 2021eko Tokio Paralinpiar Jokoetatik zilarra ekarri zuen etxera. Konporta Kirol Elkartean aritu ondoren, Basque Team klubean dabil gaur egun, “Gipuzkoan maila handia dago”... [+]


2022-05-16 | Jon Torner Zabala
La plataforma contra els Jocs Olímpics d'Hivern reuneix milers de persones als Pirineus catalans
La plataforma Stop JJOO està d'acord amb l'enquesta que se celebrarà el 24 de juliol entorn de la candidatura dels Jocs Olímpics de 2030. La manifestació convocada al poble de Puigcerdà ha estat el punt de partida de les accions que realitzaran en les pròximes setmanes.

Pau Lozano, membre de Stop Jocs Olímpics
"Els Pirineus es mereixen un futur millor que ser el parc d'atraccions de Barcelona"
A la Xina, en la zona on se celebren els Jocs Olímpics d'Hivern, s'ha aprofitat la producció artificial sense nevar. Al Pirineu català la neu també ha estat escassa i moltes estacions d'esquí no han pogut funcionar amb normalitat. No obstant això, en el punt de mira dels Jocs... [+]

2022-04-04 | Jon Torner Zabala
Consulta al Pirineu català sobre la candidatura dels Jocs Olímpics de 2030
El Govern català durà a terme dues consultes el pròxim 24 de juliol en els municipis pirinencs per a comprovar el suport de la candidatura dels Jocs Olímpics d'Hivern 2030. Als pobles en els quals se celebrin les proves esportives hi haurà una pregunta: "deuria el Govern... [+]

Conseqüència dels jocs de beijing
Durant la construcció de la vila olímpica per als jocs d'hivern de Pequín, va aflorar un gran jaciment de la dinastia Jin.

Resistència als Jocs Olímpics, símbol del capitalisme " de la festa", des de les hortes d'Aubervilliers
Les institucions del lloc pretenen formigonar les terres conreades des de 1935 i convertir-les en piscines per als Jocs Olímpics que se celebraran en 2024. La desobediència i l'ocupació lluiten contra aquest megaprojecte. D'una ciutat a una altra, d'un joc a un altre, es... [+]

Esperit olímpic i mercantilisme
Atenes, 6 d'abril de 1896. Van inaugurar els primers Jocs Olímpics moderns. 241 atletes, tots ells homes, van participar en un esdeveniment esportiu de 10 dies. 125 anys.

2021-12-07 | Leire Artola Arin
AEBek boikot diplomatikoa egingo die 2022ko Pekingo Olinpiar Jokoei

Txinako Gobernuak egindako “genozidioa eta gizateriaren aurkako krimenak” salatzeko, ez dute ordezkari diplomatikorik bidaliko neguko jokoetara, baina atletek joan ahal izango dute. Txinak irmo erantzun du: “AEBek ordaindu egingo dute boikotagatik”.


2021-10-11 | ARGIA
Hendaia és el centre de formació per als Jocs Olímpics i Paralímpics de París
Hendaia serà el centre de formació per als Jocs Olímpics i Paralímpics de París 2024. Les cinc disciplines esportives que es duran a terme en la zona són la petanca, el rugbi a set, l'handbol, el tennis i el tennis d'aulaico.

Jose Ametzola, ezer irabazi ez zuen txapeldun olinpikoa

Paris, 1900. Aro modernoko bigarren joko olinpikoetan lehen eta azken  aldiz jokatu zen ofizialki zesta puntako lehiaketa; ondoren, 1968ko Mexikoko jokoetan eta 1992ko Bartzelonakoetan ere pilota erakustaldiak izan ziren, baina ez  zen lehiaketa ofizialik jokatu.


Eguneraketa berriak daude