Fa poc, a l'Escola de Lectura de la Txantrea vam llegir la novel·la Ena herri txikia, de Gael Faye, en la versió traduïda al basc per Irati Bereau. El llibre narra la història de Gabriel, un nen nascut a Burundi. El seu pare és francès i la seva mare és una tutsis exiliada de Ruanda. El llibre tracta temes com el pas de la infància a l'adolescència, els conflictes familiars o les desigualtats socials. Però el tema central, i el clímax de la narració, és un conflicte entre els hutu i els tutsis. I és que, a més de Ruanda, aquest conflicte va causar estralls a Burundi. A tots els que vam llegir ens va agradar molt, perquè ens va semblar llegible i entretingut. Així mateix, tots coincidim en una qüestió: A penes sabíem res de la història d'Àfrica.
Per a preparar la sessió del grup de lectors vaig llegir un article d'Alfredo González Ruibal, publicat en la revista El Salt. En aquest text, critica la visió que tenim els europeus dels conflictes a Àfrica, perquè els definim com a “conflictes ètnics” en el continent negre. Els conflictes ètnics serien lluites irracionals, bàrbares i incomprensibles, fruit dels odis i rancors que s'han acumulat durant segles. Però segons l'arqueòleg González Ruibal, quan Occident defineix un conflicte com a ètnic, subratlla la identitat dels qui competeixen i, al mateix temps, oculta la causa profunda d'aquests enfrontaments. En la seva opinió, els conflictes ètnics no existeixen, i molt menys a Àfrica. En el continent negre queda més clar que en cap altre lloc els interessos econòmics, socials i polítics que hi ha darrere d'ells, sovint derivats de les conseqüències del colonialisme. Sovint, és una guerra pel control dels recursos. Per tant, hauríem de deixar de veure els conflictes d'Àfrica com a simples renyines bàrbares i irracionals.
Algú podria pensar també que aquests conflictes són cosa del Tercer Món i que no poden succeir en les nostres latituds. No obstant això, quan llegia el llibre vaig recordar que en la mateixa època en la qual el genocidi de Ruanda (1994) i la guerra civil de Burundi (1993-2005) també a Europa s'estaven produint greus guerres i massacres. Em refereixo a les guerres de Iugoslàvia. També es van produir tortures, neteges ètniques, trasllats forçats, assassinats massius i violències sexuals. Les diferències em van semblar que hi havia molta diferència, molts paral·lelismes, però la nostra imatge de l'un i l'un altre és molt diferent.
El meu petit poble és un llibre estupend, una entrada per a Àfrica. Però a pesar que a França va ser un llibre molt reeixit, vam tenir dificultats per a trobar exemplars de la versió en basca. En el nostre cas, pel que sembla, va tenir un ressò modest i no vam poder trobar-lo en els catàlegs. Potser és un símptoma de la situació del mercat literari basc.
La dura sentència contra el Procés, que es va dictar a l'octubre de 2019, va incendiar el Barcelona. En aquest context, en l'Estat espanyol es va llegir en la premsa de la dreta la següent frase: “Pel bé d'Espanya, cada 50 anys caldria bombardejar Barcelona”. Es tracta d'una... [+]
Munduko landa eremu periferikoetan 4 milioi kilometro koadro laborantza lur abandonatu dira azken 75 urteotan. Orain arte arrazoi ekonomikoengatik uzten baldin baziren nagusiki, gerora, klima aldaketak ere horretara bideratuko ditu geroz eta gehiago. Bioaniztasuna babesteko xede... [+]
Gaur egun, Gazan su-etena dago, eta ez dakigu noiz arte iraungo duen; bitartean, sarraskiak, anexioek, kolonizazioak eta era guztietako giza eskubideen urraketek bere horretan diraute gainerako lurralde okupatuetan. Jarraian irakurriko dituzunak ez dira kasu isolatuak,... [+]
Beste detektibe triste baten telesail bat ikusi berri dut. Eskoziako irla urrun batean gertatzen dira trama guztiak. Badakizue nola funtzionatzen duten fikzio horiek: hildako asko, jende arrunta baina ez hainbeste, eta paisaia berde iluna. Oraingo honetan duela urte pila bat... [+]