En els últims dies del mes de juliol, els amics s'acosten al funerari d'Atharratz per a veure per última vegada amb carn d'os al mateix Panpi Intzagarai, que ha construït la companyia de la seva esposa Mariseri i que el seu heroi ha portat amb 68. Era a l'habitació cara a cara, de manera tàctil, ni cristall intermedi ni una altra parafernàlia, com si estigués ficat al llit, el nostre vell Panpili, damunt la ikurriña, la cinta negra i l'adhesiu “Euskal Herria Antifaxista”. “Falta tabac per a recollir el cigarret”, ha dit algú, tractant d'empassar el moment amargat amb tal ànsia. Panpili de sempre d'Ozaz, amb el seu preciós bigoti, amb un aire viking. ARGIA vam conèixer en un remot 1981, en la vella escola d'Ozaz, fent la revista mensual Egia amb Allande Sokarros, Jon Errezarret i Jean-Pierre Duteuil, després convertida en Abil, que l'estricta gent de l'esquerra volia inarriar a Zuberoa que venia decaient fa temps. Es cridava llavors “treball al poble, viure al poble”. Aviat començaria a treballar en impremta amb la petita editorial Lantzer en Errezarret. En la cooperativa Lasarte-Oria Antza recorden les visites de Panpili i els llibres de pastorals que han imprès durant molts anys, la col·laboració transfronterera. En alguns d'aquests viatges de treball va aparèixer Aña amb la seva primera dona, morta en un dramàtic accident d'autobús.Durant gairebé vint anys va exercir també litigis al poble, de 1995 a 2014, des de temps en els quals no hi havia molts electors nacionalistes. En 1850 Ozaze-Zuhara comptava amb 471 habitants, reduïts a 71 per a 1982. Avui té 86, encara que cap d'ells ha estat suficient el somni i l'alegria de prohibir a un facinerós generós. Quan s'obre la seva mort, en els últims dies sargóricos del llindar del fem, s'han reunit persones de tota mena que es dediquen als esforços culturals de Panpi Intzagarai, als pagesos militants, al sud i al nord ben provats sasis, als francesos atapeïts de l'esquellot com Espanya, als quals en algun moment s'han acostat fins a Zuberoa a la recerca d'una cosa molt llunyana, a fer uns quants scapuchos, a els, als quals es desconeguts del poble. Quina generació productiva.