Volta al caseriu amb ajuda de la pandèmia
- Egoitz Aurrekoetxea vivia a Vitòria quan la pandèmia del coronavirus Bilbao va sacsejar el món. En aquella època treballava en una empresa, però la nova situació li va donar molt a pensar i la idea d'anar al caseriu familiar de Natxitu va començar a donar voltes: “Vèiem que necessitàvem un canvi en la nostra vida, i com en el caseriu teníem terrenys, se'ns va ocórrer aprofitar-los i viure'ls”. Pensa i fes: deixa el seu treball i el seu lloc de residència, i des de llavors treballa com a agricultor en el caseriu Sabarri de Natxitua. La pandèmia no podia dir que havia portat una societat millor, però almenys sembla que a alguns els havia donat un impuls per a prendre decisions interessants.
Aurrekoetxea i la seva família van començar a experimentar en la pandèmia amb l'horta per a casa, i veient que estaven obtenint bons resultats, van fer un pas més i van començar a elaborar cistelles de verdures. “Vam posar un hivernacle i produïm verdures aquí i fora”. De moment, al voltant de deu clients prenen la cistella setmanalment, però la intenció del productor és que a poc a poc la producció augmenti i arribi a més gent: “Comencem amb un terç de la producció que tenim pensada, l'any que ve comencem amb el segon terç i esperem que tot el que pensem estigui en marxa”.
El caseriu compta amb una parcel·la d'uns 6.000 metres quadrats i Aurrekoetxea està treballant de manera ecològica: “La parcel·la està en plena transició, d'aquí a dos anys, si les coses van bé, estaré parlant d'un segell ecològic”, explica. Mentrestant, l'agricultor està rebent formació i cursos, i també està provant noves maneres de vendre verdures. Per exemple, l'enciam rentat comença a vendre's en bosses, col·locada directament en amanida.
Agricultura biointensiva i regenerativa
El pagès biscaí segueix aquests dos models de producció: “En l'agricultura biointensiva sempre hi ha algun producte en el sòl, quan llevo un poso un altre seguit per rotació i treballant amb diferents famílies d'hortalisses. La idea és que la Terra estigui sempre donant productes”. L'agricultura regenerativa també es basa en la rotació dels cultius i en l'ús del compost: “Mitjançant la rotació i el compost es pretén preservar els microorganismes i l'estructura de la terra, millorant els nutrients”. Per exemple, el fabricant no passa rotabatorras per a no danyar aquests microorganismes terrestres.
Malgrat ser un projecte jove, la Verdura Anterior s'està estabilitzant progressivament, sense presses. L'agricultor està satisfet amb la trajectòria i les decisions adoptades fins avui, i de cara al futur, a mesura que augmenta la producció, pretén vendre a més de cistelles en mercats pròxims i en el propi caseriu.
Duela lau urte abiatu zuten Azpeitian Enkarguk proiektua, Udalaren, Urkome Landa Garapen Elkartearen eta Azpeitiako eta Gipuzkoako merkatari txikien elkarteen artean. “Orain proiektua bigarren fasera eraman dugu, eta Azkoitian sortu dugu antzeko egitasmoa, bere izenarekin:... [+]
Donostiako Amara auzoko Izko ileapaindegi ekologikoak 40 urte bete berri ditu. Familia-enpresa txikia da, eta hasieratik izan zuten sortzaileek ile-apainketan erabiltzen ziren produktuekiko kezka. “Erabiltzaileen azalarentzat oso bortzitzak dira produktu gehienak, baina... [+]
Ubidekoak (Bizkaia) dira Imanol Iturriotz eta Aritz Bengoa gazteak. “Lagunak gara txikitatik, eta beti izan dugu buruan abeltzaintza proiektu bat martxan jartzeko ideia”, azaldu du Iturriotzek. Nekazaritzari lotutako ikasketak izan ez arren, baserri munduarekin eta... [+]
Iruñean bizi ziren Iñaki Zoko Lamarka eta Andoni Arizkuren Eseberri gazteak, baina familiaren herriarekin, Otsagabiarekin, lotura estua zuten biek betidanik. “Lehen, asteburuetan eta udan etortzen ginen eta duela urte batzuk bizitzera etorri ginen”, dio... [+]
Gipuzkoako hamaika txokotatik gerturatutako hamarka lagun elkartu ziren otsailaren 23an Amillubiko lehen auzo(p)lanera. Biolur elkarteak bultzatutako proiektu kolektiboa da Amillubi, agroekologian sakontzeko eta Gipuzkoako etorkizuneko elikadura erronkei heltzeko asmoz Zestoako... [+]
Emakume bakoitzaren errelatotik abiatuta, lurrari eta elikadurari buruzko jakituria kolektibizatu eta sukaldeko iruditegia irauli nahi ditu Ziminttere proiektuak, mahai baten bueltan, sukaldean bertan eta elikagaiak eskutan darabiltzaten bitartean.
