Palestina: (no) en el nostre nom
Els ciutadans hem sortit una vegada i una altra al carrer per a solidaritzar-nos amb Palestina. Hem deixat clar el desig del poble. No obstant això, les institucions continuen sent sordes i fermes a donar aire al sionisme. Escoltem notícies sobre el genocidi que sofreix el poble palestí (notícies massa antigues), plenes de desesperació i impotència.
En totes les xerrades, manifestacions i actes es planteja la mateixa pregunta: “què podem fer els ciutadans?”. El caràcter humà que té aquesta pregunta fa aflorar la nostra visió humanitària, però també amaga la nostra responsabilitat. No som conscients (vols ser-ho?) fins a quin punt som responsables de la situació. Potser no volem veure-ho.
Aquesta llunyania entre els ciutadans i les institucions posa de manifest les fallades del nostre sistema (paranys) i posa en qüestió el nostre confort (la nostra blancor, els nostres privilegis, nostra nord global). Això ens provoca una gran inquietud. I el malestar es basa en la següent pregunta: “Estem realment disposats a trencar amb aquesta comoditat i assumir la nostra responsabilitat?”. Perquè, si actuem des d'un punt de vista decolonial i antiracista, on hauríem de situar-nos?
La filosofia Ayurveda explica que l'ésser humà tingui dos ulls: l'ésser humà té dos ulls per a mirar amb un ull cap a fora i l'altre cap a dins. Tenim dos ulls alhora per a poder mirar cap a fora i cap a dins. Què és el que tenim llavors dins?
Aquest sistema global ens situa en el nord. Com portem amb orgull (no és per a menys) que som un poble oprimit i que sobreviu, també hem de ser conscients que la nostra identitat té moltes arestes i que avui tenim privilegis en el món global. La seva acceptació no elimina l'opressió en altres contextos. Els conceptes, les situacions o les identitats són complexos i no s'expliquen mitjançant pensaments binaris simples.
Prendre consciència d'això pot ser el primer pas per a acabar amb aquesta incapacitat. Aquest reposicionament no sols ens fa responsables, sinó que ens fa possibles agents de canvi. En la mesura en què les institucions (ajuntaments, Diputacions Forals, Govern Basc) representin al poble, haurem d'actuar (fins a derrocar si fos necessari) i exigir un canvi en l'actitud i tendències basques que trenqui la complicitat que tenim avui dia.
I és que avui dia moltes institucions basques són responsables directes del genocidi que sofreix el poble palestí. Un dels més significatius és el C.A.F. (Beasain) és una empresa (el 3% correspon al Govern Basc). Des de 2019 gestiona el tramvia de Jerusalem i realitza “labors d'expansió”. Fent arribar el tramvia als assentaments il·legals situats a Jerusalem Oriental, unint la zona ocupada amb Jerusalem Occidental, facilita als colons la seva obligació (ocupació i genocidi). Encara que forma part (i beneficia) de l'ocupació i el genocidi, enguany el seu president, Andrés Arizkorreta, rebrà de la Diputació Foral la Medalla d'Or de Guipúscoa (tacada de sang palestina).
També sabem que moltes empreses basques es dediquen a la fabricació d'armes (amb subvencions del Govern Basc):
Aernnova de Miñano, ITP de Barakaldo, Sada d'Andoain o Sener de Getxo.
No és això el que ens produeix malestar? Perquè:
En el nostre nom està ocorrent la destrucció d'un poble.
En el nostre nom està succeint un genocidi.
En el nostre nom, gràcies a la complicitat del Govern Basc, a la col·laboració de les Diputacions Forals basques i a l'impuls de les empreses basques, s'està produint un genocidi.
En el nostre nom s'està produint un genocidi amb la complicitat basca, l'ajuda basca i l'impuls basc.
Per tant, el boicot sí que crema privilegis i ens responsabilitza.
Gora Palestina lliure, del riu a la mar.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
La Policia Municipal de Donostia-Sant Sebastià encara no ha donat solució a la falta de personal en la seva plantilla. Durant l'estiu la plantilla s'ha vist reforçada amb la contractació de desenes de policies locals per a atendre les diferents necessitats i serveis que... [+]
Les exigències de basca d'Osakidetza són abusives. Sens dubte. Estem col·locant i mobilitzant als professionals sanitaris en aquesta línia. Sense estar en contra del basc, amb poques intencions d'aprendre i molt menys d'utilitzar.
La nova plataforma de referència és “Unides... [+]
A pesar que han passat dos segles, el problema de La Plutònica no es pot deixar esvair en el pou de l'oblit. A més de 200 anys enrere per a conèixer la història de La Plutònica, hem de remuntar-nos a l'altre costat de l'oceà, Montevideo.
Els germans José Rosendo i Valentín... [+]
La quadrilla és una dels senyals d'identitat dels bascos. Tot basc té una quadrilla o, almenys, això és el que s'espera d'un basc nat. No és per a menys, perquè podríem dir que la Quadrilla és la unitat social d'Euskal Herria, l'àtom o component bàsic de la nostra societat... [+]
L'endemà passat, l'ona publicitària anunciadora de l'Ironman de Vitòria deia: “Anything is possible”. Tenia una cita amb un amic en la Plaça Nova de Vitòria-Gasteiz i, en el camí, vaig veure altres cartells, suports publicitaris i carpes. Alguns en anglès (“Finish... [+]
El soroll genera greus problemes de salut i qualitat de vida. Guernica-Lumo, malgrat la seva aparent bellesa i hospitalitat, té seriosos problemes en matèria de soroll.
A mode d'introducció, es mostrarà el fet anterior. A l'altura del carrer Iparragirre de Guernica es trobava... [+]
No puc contenir el foc que m'abrasa per dins, i només puc escriure aquestes estúpides paraules per a no deixar-me dominar per la desesperació.
Odi la hipocresia, avorreixo els blancs. El problema és que la blancor està a tot arreu, que tots som blancs.
És sabut que totes... [+]
Pel que sembla, l'incendi originat el passat 13 de juliol en l'habitatge d'Errenteria es va originar en la bateria d'un patinet elèctric. En aquesta ocasió, i afortunadament, només es van produir danys materials. No obstant això, no creguis que aquest accident és una cosa... [+]
Arriba l'estiu, la principal expressió de la turistificación, i, de nou, els problemes derivats de la sobreexplotació de la ciutat com a destinació turística són especialment visibles, com el soroll o la massificació dels carrers. No obstant això, ens preocupen més els... [+]
En 1977 es va posar en marxa l'Euskal Kopa de Lekeitio, era una època de transició. En l'època de la República, l'any 1931, les primeres Noces Basques va sortir del Batzoki. En 1964 també es va celebrar en Lekeitio el Campionat d'Euskadi de Bodas, en homenatge a Resurrecció... [+]
Fa uns anys que vaig passar un cap de setmana a Pamplona. Era el 12 d'octubre.
Em va sorprendre veure a desenes de llatinoamericans celebrant efemèrides, amb concerts, txosnas i tot. Havia celebrat la conquesta dels meus avantpassats? ! Vaig pensar que l'assimilació cultural... [+]
Les mentalitats conservadores tenen por al terme planejament, enllaçant-se amb els corrents polítics progressistes i fins i tot comunistes, com ho fan avui els nous autoritarismes (Milei, Meono, Orban, Aznar, entre altres). No obstant això, la idea de planificació segueix en... [+]
El tema de la cohesió és avui dia la primera responsabilitat de molts governs, institucions públiques i organitzacions no governamentals. De fet, les societats amb baixes desigualtats generen més fàcilment les condicions de desenvolupament econòmic, social i cultural,... [+]
A pesar que en les últimes dècades s'han produït avanços significatius en alguns àmbits i zones del procés d'euskaldunización, en les administracions públiques el basc s'enfronta a seriosos obstacles i amenaces. A més de l'ofensiva contra el basc que s'està desenvolupant en... [+]