Palestina: (no) en el nostre nom
Els ciutadans hem sortit una vegada i una altra al carrer per a solidaritzar-nos amb Palestina. Hem deixat clar el desig del poble. No obstant això, les institucions continuen sent sordes i fermes a donar aire al sionisme. Escoltem notícies sobre el genocidi que sofreix el poble palestí (notícies massa antigues), plenes de desesperació i impotència.
En totes les xerrades, manifestacions i actes es planteja la mateixa pregunta: “què podem fer els ciutadans?”. El caràcter humà que té aquesta pregunta fa aflorar la nostra visió humanitària, però també amaga la nostra responsabilitat. No som conscients (vols ser-ho?) fins a quin punt som responsables de la situació. Potser no volem veure-ho.
Aquesta llunyania entre els ciutadans i les institucions posa de manifest les fallades del nostre sistema (paranys) i posa en qüestió el nostre confort (la nostra blancor, els nostres privilegis, nostra nord global). Això ens provoca una gran inquietud. I el malestar es basa en la següent pregunta: “Estem realment disposats a trencar amb aquesta comoditat i assumir la nostra responsabilitat?”. Perquè, si actuem des d'un punt de vista decolonial i antiracista, on hauríem de situar-nos?
La filosofia Ayurveda explica que l'ésser humà tingui dos ulls: l'ésser humà té dos ulls per a mirar amb un ull cap a fora i l'altre cap a dins. Tenim dos ulls alhora per a poder mirar cap a fora i cap a dins. Què és el que tenim llavors dins?
Aquest sistema global ens situa en el nord. Com portem amb orgull (no és per a menys) que som un poble oprimit i que sobreviu, també hem de ser conscients que la nostra identitat té moltes arestes i que avui tenim privilegis en el món global. La seva acceptació no elimina l'opressió en altres contextos. Els conceptes, les situacions o les identitats són complexos i no s'expliquen mitjançant pensaments binaris simples.
Prendre consciència d'això pot ser el primer pas per a acabar amb aquesta incapacitat. Aquest reposicionament no sols ens fa responsables, sinó que ens fa possibles agents de canvi. En la mesura en què les institucions (ajuntaments, Diputacions Forals, Govern Basc) representin al poble, haurem d'actuar (fins a derrocar si fos necessari) i exigir un canvi en l'actitud i tendències basques que trenqui la complicitat que tenim avui dia.
I és que avui dia moltes institucions basques són responsables directes del genocidi que sofreix el poble palestí. Un dels més significatius és el C.A.F. (Beasain) és una empresa (el 3% correspon al Govern Basc). Des de 2019 gestiona el tramvia de Jerusalem i realitza “labors d'expansió”. Fent arribar el tramvia als assentaments il·legals situats a Jerusalem Oriental, unint la zona ocupada amb Jerusalem Occidental, facilita als colons la seva obligació (ocupació i genocidi). Encara que forma part (i beneficia) de l'ocupació i el genocidi, enguany el seu president, Andrés Arizkorreta, rebrà de la Diputació Foral la Medalla d'Or de Guipúscoa (tacada de sang palestina).
També sabem que moltes empreses basques es dediquen a la fabricació d'armes (amb subvencions del Govern Basc):
Aernnova de Miñano, ITP de Barakaldo, Sada d'Andoain o Sener de Getxo.
No és això el que ens produeix malestar? Perquè:
En el nostre nom està ocorrent la destrucció d'un poble.
En el nostre nom està succeint un genocidi.
En el nostre nom, gràcies a la complicitat del Govern Basc, a la col·laboració de les Diputacions Forals basques i a l'impuls de les empreses basques, s'està produint un genocidi.
En el nostre nom s'està produint un genocidi amb la complicitat basca, l'ajuda basca i l'impuls basc.
Per tant, el boicot sí que crema privilegis i ens responsabilitza.
Gora Palestina lliure, del riu a la mar.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Hi ha els qui, sent un cervell brillant, amb definicions de "poc detall", són experts a transformar i transformar el mateix, dit d'una altra manera. Era seva i ha estat un projecte in eternum que s'ha repetit durant dècades. Aquesta era una de les principals raons per a deixar de... [+]
El 26 de desembre, durant un atac aeri, l'Exèrcit israelià va matar a cinc periodistes palestins que intentaven arribar a la ciutat. Amb ells van matar a 130 periodistes palestins. Aquesta notícia m'ha recordat un parell de coses, la primera, la persecució que sofreixen els... [+]
En els últims mesos m'ha tocat treballar en diversos instituts i, en algun moment, he hagut de parlar amb els alumnes de les possibilitats que ofereix el mercat laboral. La tipologia dels alumnes és variada i en una mateixa ciutat varia molt d'un barri a un altre, d'un institut a... [+]
La nena que apareix en el centre de la fotografia, que difícilment es pot considerar històrica, està escrivint una llista d'adjectius: jo, tu, ell, nosaltres, vosaltres, ells. Mirant cap avall, no vaig poder veure com era la seva mirada.
Insensible a la labor del fotògraf,... [+]
Perdona a les rouredes, alzinars, oms, agrons, freixes, alisedas, castañares, bedolls, gorostidias, manzanales, pinedes i a totes les societats dels arbres, però avui la fageda té una cita amb motiu de les celebracions de la frontera hivernal.
Em resulta més fàcil unir les... [+]
Torna Euskaraldia. Pel que sembla, serà en la primavera de l'any que ve. Ja ho han presentat i la veritat és que m'ha sorprès; no el propi Euskaraldia, sinó el lema d'ell: Ho farem movent-nos.
La primera vegada que l'he llegit o escoltat, em ve al capdavant el títol de l'obra... [+]
Ildo beretik dator Eusko Jaurlaritza berriaren politika. Hitzak bai, baina ekintzak ez dira argi ikusten Pradalesen gobernuak aurkeztutako aurrekontuan.
La novetat sol ser una de les paraules més sentides que s'associa a la Fira de Durango. La novetat és allí, i aquí la novetat. No obstant això, en alguns casos és suficient amb donar un aspecte diferent de l'anterior per a pegar aquesta etiqueta. Els CDs i les reedicions... [+]
El basc té un cabal d'aigua molt gran en l'escassetat. Cada gota local rega i reviu la nostra cultura. Oferir-li una mar d'aigua a aquella set. Encara que el basc ha vingut d'un pou profund i fosc, tots hem tret la nostra mostra d'aigua salada i l'hem convertit en font. I ara hi... [+]
Els joves comencen a consumir pornografia abans, ja que el porno és la seva única educació sexual. Com dimonis hem arribat fins aquí?
Avui dia, cal reconèixer que gràcies a Internet és molt més fàcil veure pornografia. Desgraciadament, a través d'un clic el nen d'entre... [+]
El passat 5 de desembre, el pp va presentar en el Parlament de Navarra una proposició de llei per a desvincular els processos de funcionarització dels llocs de Secretaria i Intervenció de les entitats locals de Navarra. Si això succeís, al voltant de 30 persones... [+]
Enguany es compleix el 51 aniversari de la proclamació per les Nacions Unides del Dia Internacional dels Drets Humans el 10 de desembre. Aquesta data ha cobrat importància a Euskal Herria i des de l'Observatori de Drets Humans d'Euskal Herria volem oferir alguns elements de... [+]
Érase una vegada el poble es va convertir en un dipòsit de cultura. Amb el pas del temps, les mesures restrictives preses per les autoritats mundials contra qualsevol forma d'expressió cultural van anar apagant la flama, la creativitat i la imaginació dels pobles, com una... [+]
La presència d'Elon Musk en els mitjans de comunicació avança com un coet després d'aterrar al jardí de la Casa Blanca. Altres poders, pel que sembla, s'han vist alterats pel poder i la influència que està adquirint, i per a reduir la seva influència, han carregat contra la... [+]