L'art rupestre del Paleolític confirma les seves múltiples funcions en les coves del País Basc
- L'estudi de l'art rupestre del període Madeleine (fa 18.500 a 13.500 mil anys) en les coves d'Euskal Herria mitjançant la combinació de mètodes computacionals ha permès diferenciar les imatges en funció de les seves característiques espacials i iconogràfiques, arribant a la conclusió que poden dividir-se en quatre grups. Els resultats han estat publicats en la revista científica Archaeological and Anthropological Sciences i el primer autor és Iñaki Intxaurbe Alberdi.
De fet, està realitzant la seva tesi doctoral en la UPV/EHU Intxaurbe sota la direcció de Diego Garate Maidagan (UNICAN) i Martin Arriolabengoa Zubizarreta (UPV/EHU). Intxaurb ha reconegut que el resultat ha estat sorprès perquè no creia que trobessin un model de classificació d'imatges.
Per a això, han combinat mètodes computacionals com la tecnologia 3D, els sistemes d'informació geogràfica i l'estadística multivariant. Així han comprovat que es divideixen en quatre grups.
Quant a la funció de les imatges, Intxaurbe explica que dos grups semblen antagònics. A vegades es va cuidar la posada en escena, és a dir, es van fer per a ser vists. En unes altres, no obstant això, es va buscar el contrari: estan construïts en llocs ocults i de difícil accés, i no són fàcilment visibles.
En aquest sentit, els investigadors suggereixen que tenien diferents funcions. Els primers poden tenir una funció xamónica. Estan realitzats per adults (en la part superior) i probablement estaven relacionats amb els relats, ja que es troben en espais que podrien albergar grups mitjans o grans. Els segons semblen respondre a altres raons, com els ritus de pas. És habitual trobar-los en zones més pròximes a la terra, fins i tot quan hi havia altres alternatives. Al costat d'ells, s'han trobat indicis de nens o adolescents (petjades de peus nus, grandària de les ratlles amb els dits, etc.) que poden ser els autors.
Un altre grup de figures de l'època magdaleniana està format per elements gravats en fang i escultures realitzades. Segons Intxaurbe, només es troben en les zones més profundes i amagades de les coves, i encara que podria pensar-se que potser s'han perdut les zones més accessibles, i per això tots els que es troben estan en llocs difícils, sembla que no és la causa: “De fet, després d'aquell període prehistòric, per raons geològiques, també van quedar tancades en altres coves (com Erberua, La Garma, Fontanet...), només s'han trobat en llocs amagats. Per tant, sembla que va ser una decisió cultural".
Finalment, hi ha un grup de signes abstractes. “En ells no hem vist una posició especial, apareixen aleatòriament en qualsevol part de la cova decorada. S'ha interpretat que eren signes d'identitat del grup, llavors és igual que ho fessin a l'entrada o a la profunditat, perquè sempre tindran el mateix significat”, ha explicat Intxaurbe. A més, comenta que en el futur tenen intenció d'incloure més figures d'aquest tipus, com les que es troben en les coves d'Arminxe, El Pindal o Cullalvera, per a establir inferències estadístiques vàlides.
Totes les imatges analitzades (unes 500) procedeixen de les coves d'Euskal Herria, i durant l'estudi també s'han trobat noves imatges, com en Santimamiñe i Ekain. També s'han comparat els resultats amb les imatges de les coves dels Pirineus, Dordonya i Cantàbric, i Intxaurbe ha avançat que en el futur tindran més resultats.
Un grup d'arqueòlegs de la Universitat de Berkeley, a Califòrnia (EE. És a dir, els homes no llançaven les llances per a caçar mamuts i altres grans mamífers. Aquesta era la hipòtesi que fins ara estava més estesa, la tècnica que hem vist en pel·lícules,... [+]
Geissenkloesterle (Alemanya), fa 42.000 anys. Els que vivien en la cova de la conca del Danubi van fer una flauta amb ossos d'ocell i ivori mamut. En la mateixa època, els habitants de la cova de Divje Babe a Eslovènia també van fer una flauta amb el fèmur d'un os. Aquests... [+]
En el sud de l'illa indonèsia de Sulawesi, en la cova de Leang Karampuang, arqueòlegs de les universitats Griffith i Southern Cross i de l'Agència Nacional d'Indonèsia han descobert un quadre de tres figures antropomòrfiques i un senglar. Segons l'estudi publicat en la revista... [+]
Fa dos anys, l'arqueòleg català Edgard Camarós, dos cranis humans i Càncer? va trobar una targeta de motius dins d'una caixa de cartó en la Universitat de Cambridge. Els cranis venien de Giga, d'Egipte i recentment ha publicat en la revista Frontiers in Medicine, el seu equip... [+]
Des que en 1991 van descobrir el cadàver de Ötzi als Alps, els 5.000 anys conservats en molt bon estat han estat utilitzats per a nombroses recerques. Des del principi, els 61 tatuatges que contenia en la seva pell van ser els que li van atendre. Els experts creien que aquests... [+]
Entre 1992 i 2006, en les aigües del llac Bracciano de Roma, es va excavar el jaciment de La Marmotta del Neolític primerenc. Recentment han publicat en la revista Plos One un estudi sobre els cinc piragües allí trobats. S'estima que els vaixells tenen entre 7.000-7.500... [+]
En el golf de Mecklenburgo, en aigües del Bàltic, els arqueòlegs van identificar en 2021 una estructura de pedra de gairebé un quilòmetre. Ara un equip d'investigadors interdisciplinaris ha publicat un estudi sobre la muralla en la revista PNAS.
L'estructura té uns 10.000... [+]
Aquest cap de setmana he visitat una cova amb pintures prehistòriques. Pintures realitzades amb òxid de ferro i manganès fa uns 30.000 anys. Aquestes visites em semblen interessants per a reubicar el nostre lloc com a éssers humans en el món, són una oportunitat per a... [+]
Willendorf (Àustria), 1908. En un jaciment de la vall de Wachau, l'arqueòleg Josef Szombathy va trobar una petita estàtua antropomorfa d'una dona d'uns 11 cm, tallada en pedra i tenyida d'ocre vermell.
Des de llavors, és el venusi més conegut del Paleolític i ha estat... [+]
Els investigadors de la Freie Universität de Berlín han trobat la fortalesa siberiana més antiga de la història, fa 8.000 anys. Durant molt de temps s'ha cregut que les fortaleses van arribar a l'altura de la Revolució Neolítica a causa de l'estabilització de les comunitats... [+]
En la cova de Ghar-e Boof, al sud de la serralada de Zagros a l'Iran, no s'han trobat espines d'homínids, però sí d'animals menjats per ells fa uns 80.000 anys, concretament 941.
L'estudi d'aquests ossos ha permès conèixer la dieta de l'època. La revista Scientific Report ha... [+]
Fa 57.000 anys els neandertals van gravar unes línies fines en la cova de La Roche-Cotard, a la vall del Loira (França), segons l'últim estudi publicat per la universitat de Basilea en la revista PlosOne.
L'equip dirigit pels arqueòlegs Jean Claude Marquet i Dorota Wojtczak... [+]