Aurori i Marina opinen que el barri d'Otxarkoaga ha aparegut en els informatius per a comptar en el seu despatx que s'han produït robatoris o baralles entre veïns i veïnes. Diuen que els periodistes només s'acosten per a mostrar la part més lletja del barri. No obstant això, “són moltes les activitats i projectes que es duen a terme al llarg de l'any” i el projecte Filles del Barri presentat el 24 d'abril en el Centre Municipal del barri és un clar exemple d'això.

He arribat a un acord amb Aurori i Marina en el quiosc situat en la plaça d'Otxarkoaga. La fotografia que podeu veure a baix està pegada a una gran columna situada en la part posterior del quiosc de la plaça. Es van acostar quan la mirava i em va sorprendre molt quan em van dir que aquesta dona era Marina.

L'objectiu d'aquest projecte és homenatjar les dones d'una època. A través dels records de les dones d'avui, s'han pegat diverses fotos dels avantpassats dels veïns pels carrers d'Otxarkoaga i també s'ha preparat un documental amb testimoniatges dels participants. Totes les fotografies porten incorporat un codi QR que permet escoltar en directe els testimoniatges dels protagonistes. Tot això amb l'ajuda de Susana González i Silvia Ayerra.

El projecte Filles del Barri ha servit per a intercanviar imatges i fragments de dones que han donat la seva vida a l'ombra, en l'anonimat. Encara que es coneguin d'altres activitats del barri, com el taller de teatre, aquesta iniciativa els ha permès conèixer més la vida dels uns i els altres. Han tret fotos de les col·leccions familiars del passat i mentre han treballat amb les imatges en un collage, han tret a la llum diversos records de la infància, “alguns més durs que uns altres, clar”. En general, Marina i Aurori diuen que ha estat un bonic treball.

Aclareixen que l'exercici de memòria realitzat és “necessari”: “Ens ha servit per a recordar la vida de les nostres mares, i això ha estat terrible en tots els sentits”. A més, a les generacions actuals els ha servit per a entendre millor la vida d'aquella època. Marina diu que la memòria està en perill i considera que aquest tipus d'exercicis són bàsics per a revaloritzar la cultura.

La família de Marina es va traslladar de Galícia a la recerca de treball, mentre que la família d'Aurori va haver d'exiliar-se en temps de guerra. La immigració, l'exili o el masclisme han estat els temes que més han marcat els relats dels usuaris. També ha estat una espècie de teràpia per a molts, ja que Filles del Barri els ha donat l'oportunitat de comptar vivències que mai ha revelat. “Hem volgut comptar sentiments i fets des de la naturalitat i la cura, sense aprofundir molt en el drama”. Per això en el documental hi ha una part més seriosa i una altra més narrada des de l'humor: “Hem volgut parlar de la memòria dels nostres avantpassats, de la guerra…”.

Malgrat haver rebut el suport econòmic del Pla Bilbao Aurrera, el material fotogràfic pegat a les parets del barri és escàs i donada el bon acolliment del projecte, els agradaria millorar la infraestructura del projecte de cara al futur. Imprimir les fotografies en un altre material que no sigui paper, o posar-les més protegides, per exemple, en el centre municipal.

Memòria viva, des de dins cap a fora

Silvia Ayerra i Susana González reben a través d'un taller una part de la història d'Otxarkoaga i de les seves dones. Al costat de vuit dones del barri, han sortit de les col·leccions de fotos personals per a crear un relat col·lectiu. El resultat es pot veure en l'exposició fotogràfica que s'ha muntat als carrers d'Otxarkoaga i en un documental que es farà públic pròximament.

Silvia Ayerra i Susana González han utilitzat arxius d'imatges personals per a posar en valor la memòria en el projecte Filles del barri. Es tracta d'un “laboratori d'imatge i memòria” que ha tingut com a objectiu treballar la “memòria pròpia i col·lectiva” a través dels àlbums familiars i els arxius personals “per a treure a la llum els relats domèstics i quotidians que queden en segon pla”.

El taller va començar al gener amb vuit dones d'Otxarkoaga. En un procés que ha durat quatre mesos, han creat un relat comú i col·lectiu des d'històries personals; una part de la història del barri i de les seves dones. El resultat d'aquest treball és l'exposició fotogràfica interactiva que s'ha realitzat als carrers d'Otxarkoaga i el vídeo que han realitzat en grup.

Ambdues es van presentar el passat 24 d'abril en el Centre Municipal d'Otxarkoaga, a Bilbao. Tant els organitzadors com els participants estan molt contents amb el bon acolliment que han tingut en el barri. “El procés ha estat molt interessant i emotiu”, ens han explicat Ayerra i González. “Als participants els ha agradat molt, ha creat molt d'interès en el barri i ells han estat els protagonistes”.

Qui ho desitgi pot seguir el recorregut pel seu compte. És duradora i interactiva, amb codis QR com a suport fotogràfic, que permeten escoltar les explicacions dels protagonistes en primera persona. Entre tots han elaborat un vídeo que es difondrà pròximament en les xarxes. Tanmateix, abans d'això, es vol tornar a projectar al carrer o en el Centre Municipal, per a acostar-se al barri.

De fet, és una excusa perfecta per a acostar el projecte a Otxarkoaga. Ayerra i González no són bilbaïns, però tenien clar que volien desenvolupar el projecte fora del centre. En la seva opinió, “les propostes culturals i artístiques sempre afavoreixen el centre de la ciutat” i amb això han volgut trencar. “Si el lloc on es genera el coneixement és sempre el mateix, no és cultura, no és art, es converteix a poder”, han subratllat.

Segons els creadors del taller “seria molt bo que en cada barri hi hagi projectes per a recollir la memòria així”. El bon acolliment de ‘Les filles del barri’ ha despertat les ganes de continuar amb el taller en altres barris o pobles: “Aquesta és la manera que ens interessa continuar creant cultura i art”.