Heu elaborat un programa potent. Al matí, Amaia Pérez Orozco oferirà la conferència “El decreixement des de l'ecofeminisme”. Quina relació té el projecte Otxantegi Herri Lurra amb la desacceleració i com el vinculen amb l'ecofeminisme?

A l'hora de preparar la programació de l'aniversari, es va tenir en compte que no es tractés d'una mera celebració, sinó de reunir-nos en l'aniversari i enfortir la xarxa, però també de reflexionar sobre el treball polític.

Al llarg del matí dedicarem un temps a la decreixement, perquè estem en una crisi sistèmica molt greu: tenim problemes energètics, inflació, pèrdua de biodiversitat, emergència climàtica… Tot això es fomenta en el consum d'energia i aquest consum d'energia prové sobretot dels combustibles fòssils. La ciència ha dit clarament que l'única opció que tenim és la desacceleració, la reducció d'aquest consum energètic. Amaia Pérez Orozco podrà explicar-nos com organitzar-nos per a afrontar aquesta situació: ella és economista i coneix les formes d'organització social. Com la societat ha de ser transformada, el nostre objectiu és donar-los unes pistes per a representar aquests nous horitzons.

En Uribe Kosta caminem en contra, un model de desenvolupisme cec, amb predomini del ciment, en construcció i construcció. En Otxantegi estem veient clarament aquest negoci de construcció. Les polítiques estan en una direcció, impulsant el ciment i el sector de la construcció, la qual cosa és contrari a la desacceleració. La qüestió del capital és enriquir a uns pocs en detriment de la vida actual i futura. En aquesta crisi sistèmica no tots tenim la mateixa responsabilitat, tot aquest desenvolupisme és per a enriquir a uns pocs.

El que nosaltres reivindiquem és que aquests fèrtils sòls no poden quedar sota el ciment perquè perden la seva fertilitat, sinó que han de tenir una zona respiratòria. L'ecofeminisme ens ofereix quin tipus de coses es poden fer en aquestes fèrtils terres: com organitzar-les de manera sostenible, com relacionar-les...

Per què van posar en marxa Otxantegi Herri Lurra?

Per la situació d'Uribe Kosta: l'especulació urbanística és molt gran, la nostra comarca és el loleo de Bilbao. En les últimes dècades, en molt poc temps, hem vist davant els nostres ulls com perdíem les nostres terres fèrtils i zones verdes.

Prenent com a referència l'experiència d'altres projectes que han existit a la comarca per a fer front a aquesta inundació de ciment, per exemple en la Defensa de la Terra de Berango, ens vam posar en defensa dels fèrtils sòls, i a aquesta lluita afegim la idea de sobirania alimentària, posant en marxa l'hort comunitari.

Què és avui el projecte? Què aporta al poble?

Es tracta d'un hort comunitari que, a més de la defensa, ofereix una alternativa: els aliments. També és un punt de trobada, ens hem organitzat en grups de treball.

Ofereix al poble un espai de trobada en el qual s'han celebrat solsticis, Nit Negra, tallers, auzolanes per a treballar en l'horta i recuperar la connexió amb la terra, ja que en la vida de la majoria no hi ha contacte directe amb la terra. Hem fet el cicle del blat de moro dues vegades: sembrar, cuidar, veure créixer, allisar, fumar, portar-ho al molí...

També organitzem Bizimartxa per a donar importància al transport.

Les famílies s'han acostat moltes vegades. I també dona un marc per a la militància, és un lloc per a polititzar i això és important, necessita del moviment popular.

Al novembre vau aconseguir parar el primer intent de desallotjament. La pròxima data de desallotjament està prevista per al 18 d'abril. En què està l'assumpte?

Cridem a l'intent de buidatge perquè la gent vingui el dia. Hi haurà dues vies de solidaritat: la trobada exterior està anomenat i dins també estarem disposats a defensar-nos a través del cos, perquè la vida està en joc.

També hem utilitzat la via legal: al·legacions, porten 20 anys preparant la reparcel·lació d'aquests terrenys i a la tardor recorrem contra un pla basat en les cases que volen construir en Otxantegi.

Parlem en el seu moment amb la família Aguirre Lipperheide: al principi hi havia un acord verbal, després van posar la denúncia i l'ordre d'evacuació és conseqüència d'això.

Amb el Govern Municipal de Berango hem intentat moltes vegades la mediació, però hi ha interessos contraposats, l'ajuntament està protegint aquesta família terratinent en les últimes dècades. Aquest camí està tancat, i quan hem intentat fer coses al poble també ens han posat obstacles, per exemple, no ens van permetre posar la txosna.