Els germans Mundi i Andoni Flores, membres d'un grup de danses de Santurtzi, van realitzar en 1980 un estudi sobre el folklore d'Otxandio. Es van adonar que estaven immersos en aquest treball, en Otxandio, en una ocasió, les dones ballaven la soka-dantza. Així, gràcies a la col·laboració de diversos veïns i veïnes de la localitat, es va poder obtenir informació sobre la dansa. En aquest camí, l'aportació d'un otxandio va tenir un gran interès en la pesca. Sabina va ser una dona d'última generació que va ballar la soka-dantza d'Oianguren de manera ancestral. Els germans Flores van prendre com a base els passos d'Oianguren. En aquella època Sabina tenia uns 80 anys, però recordava els passos amb claredat, i va treballar com a professora, tant amb els santurtziarras com amb uns altres dantzaris del poble.

Relació amb els ferrers

Segons els estudis, la soka-dantza d'Otxandio està directament relacionada amb els ferrers. “Les dones no tenien moltes oportunitats de celebrar les festes, ja que els bastava amb atendre els convidats i les tasques de casa”, ha recordat el membre del grup de danses Nerbioi. Però, el quart dia de les festes, el 22 de juliol, les dones sortien al carrer. Quan els ferrers sortien del treball, anaven als safaretjos a buscar a les dones. Des dels safaretjos feien un recorregut en el qual les dones ballaven als homes una soka-dantza. En documents històrics es recull que en altres generacions, els ferrers no acudien als safaretjos, sinó a la sortida de l'església. A aquest dia se'n diu el dia dels cuiners, i a aquestes ballarines, les cuineres.

Procés d'aprenentatge

“Ens vam posar en contacte amb els investigadors de Santurtzi i comencem a estudiar abans de Nadal”, diu Ainhoa. Han realitzat arranjaments musicals i s'han vestit.

Segons els membres del grup, les dones del poble van ballar la soka-dantza per última vegada en 1935. De fet, el 22 de juliol de 1936 el bombardeig va trencar la tradició. Amb l'objectiu de recordar als morts en l'agressió feixista, en les festes d'enguany, en lloc d'en la plaça, ballaran en ANDIKONA. Començaran en el safareig i des d'allí es dirigiran a Andikona.“Ballarem en homenatge a les dones que aquest dia no van poder ballar pel bombardeig”, diu Lasuen.

Aquesta notícia ha estat escrita per Jone Guenetxea en la revista Anboto i l'hem portat a ARGIA gràcies a la llicència CC-by-sa