La decisió és fruit d'una reflexió iniciada en 2018 i que "ha estat consensuada amb un col·lectiu d'actors i actrius del sector agrari, col·legis locals i representants de l'Estat", segons es recull en l'article. "La comissió que gestiona les pastures i el seu president, Jacques Zabalx, són prudents, sabent que en Zuberoa, com en altres llocs, el tema del llop és sensible", diu el periodista, "més encara quan es tracta d'ampliar els permisos per a disparar".

En l'Estat francès, la normativa és "molt estricta" i està "greument vigent". Els pastors han de protegir el seu ramat amb barreres elèctriques, gossos i cures reforçades. Si es compleixen aquestes condicions, i si es repeteixen els atacs, com a mesura d'excepció, es podrà permetre que es realitzin "tirs de defensa simples". No obstant això, els ramaders poden obtenir permís per a disparar contra el llop sense aplicar mesures de protecció ni agredir als ramats en les zones declarades com ZBD.

El Comitè Sindical de Xibero ha argumentat que "no es poden aplicar mesures de protecció sobre les ovelles", en al·lusió als atacs perpetrats per llops.

"Aquesta no és la intenció que tenia la norma"

El periodista Félix Thommen també ha recollit en el reportatge les paraules de Patrick Leyrissoux que ha publicat recentment. És el representant de l'associació Ferus en els Pririnios. Des de fa 20 anys, la seva associació treballa perquè els grans depredadors i els ramats d'ovelles comparteixin el territori.

Quant a la petició dels zuberoarras, ha explicat que cada vegada més territoris volen optar a la ZDP: "Avui dia , la tendència és que cada comarca el que demanda és una denominació, i això s'aconsegueix amb bastant facilitat. Podem arribar a una situació en la qual cadascun sol·licitarà un ZDP per a erradicar l'espècie en el seu territori". Al seu judici, això no era el que pretenia el legislador per a concedir exempcions, "perquè l'objectiu era que els ramaders que no podien protegir-se per raons tècniques fossin indemnitzats".

Xerrada sobre la situació del llop a Bilbao

El dijous, 19 de febrer, Andrés Illana, Ekologistak Martxan i el Grup Llop d'Euskadi oferiran una xerrada sobre la situació del llop en l'Ekoetxea de Bilbao (19.00 hores).

Ekologistak Martxan ha afirmat que el pas donat per la Unió Europea per a reduir el suport del llop "afebleix la confiança en les polítiques mediambientals". Ha afegit que és "un precedent perillós" perquè "obre la porta a la retirada" en la normativa estatal i autonòmica, encara que, en el cas de l'Estat, "aquesta decisió no suposa un canvi immediat" perquè el llop està reconegut com a espècie protegida i en el Llistat d'Espècies en Règim de Protecció Especial des de 2021".

Per contra, ha recordat que el Govern Basc ha demanat que s'exclogui al llop de la llista d'afectats. "Aquesta petició ha estat promoguda per la consellera Amaia Barredo i suposa un pas enrere en la protecció d'una espècie fonamental per als ecosistemes", ha denunciat Ekologistak Martxan. "A més, posa de manifest la incoherència política i les contradiccions entre els compromisos adquirits per l'Estat i les comunitats autònomes en matèria de biodiversitat. La demanda del Govern Basc és especialment contradictòria, ja que en l'actualitat s'està elaborant un Pla de Gestió del llop que té com a objectiu aconseguir un bon estat de conservació de l'espècie".

A Roncal, mirant a l'os

El conseller de Desenvolupament Rural i Medi Ambient de Navarra, José Mari Aierdi, ha visitat aquest dilluns Roncal per a analitzar, entre altres temes, la relació de l'os amb la ramaderia extensiva i la Junta de la Vall. La consellera s'ha compromès a donar suport a les seves peticions, en concret a la ramaderia extensiva, i a l'agricultura.

"No podem dir que es produeixi una coexistència pacífica entre la presència de l'os i les activitats tradicionals", ha dit Aierdi en una entrevista en ETB. "Davant un conflicte, hem de ser capaços d'adoptar les mesures de protecció i compensació necessàries". Ha afegit que la solució al problema no es pot deixar en mans de la població local ni dels ramaders. Per contra, ha de ser assumida per tota la societat". En les seves paraules, la ramaderia extensiva és essencial per al manteniment i conservació dels hàbitats rurals i de l'activitat econòmica, però ha subratllat que caldrà trobar un "equilibri" que permeti que la conservació de l'os sigui compatible amb la ramaderia extensiva i amb l'activitat econòmica en les zones rurals, especialment als Pirineus.

Entre les mesures que adoptarà el Govern de Navarra en 2025 es troba també l'augment de les compensacions econòmiques en les zones amb límits naturals de ZLN en les muntanyes altes on puguin existir ossos. Aquesta zona es denominarà "Alta Muntanya Plus" i està formada en l'actualitat pels municipis de Garde, Roncal, Urzainki, Isaba, Uztarrotz i Ochagavía.