Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Llop o os, la convivència amb la ramaderia és una font de debat

  • El passat 19 d'octubre, la Junta Sindical de Zuberoa va votar i va acordar iniciar una petició perquè el territori sigui declarat com a "zona de difícil protecció" (ZBD) amb l'objectiu de fer front al risc "" del llop. Félix Thommen afirma en un reportatge publicat en francès i en basc per Mediabask Kazeta.eus que els pastors poden rebre permís per a disparar al llop, encara que no siguin atacats pel ramat.

EBk otsoaren babesa murrizteko pausoa eman ondotik, bateko eta besteko erreakzioak ugaritu dira. Christels / Pixabay

17 de desembre de 2024 - 10:58
Última actualització: 13:33

La decisió és fruit d'una reflexió iniciada en 2018 i que "ha estat consensuada amb un col·lectiu d'actors i actrius del sector agrari, col·legis locals i representants de l'Estat", segons es recull en l'article. "La comissió que gestiona les pastures i el seu president, Jacques Zabalx, són prudents, sabent que en Zuberoa, com en altres llocs, el tema del llop és sensible", diu el periodista, "més encara quan es tracta d'ampliar els permisos per a disparar".

En l'Estat francès, la normativa és "molt estricta" i està "greument vigent". Els pastors han de protegir el seu ramat amb barreres elèctriques, gossos i cures reforçades. Si es compleixen aquestes condicions, i si es repeteixen els atacs, com a mesura d'excepció, es podrà permetre que es realitzin "tirs de defensa simples". No obstant això, els ramaders poden obtenir permís per a disparar contra el llop sense aplicar mesures de protecció ni agredir als ramats en les zones declarades com ZBD.

El Comitè Sindical de Xibero ha argumentat que "no es poden aplicar mesures de protecció sobre les ovelles", en al·lusió als atacs perpetrats per llops.

"Aquesta no és la intenció que tenia la norma"

El periodista Félix Thommen també ha recollit en el reportatge les paraules de Patrick Leyrissoux que ha publicat recentment. És el representant de l'associació Ferus en els Pririnios. Des de fa 20 anys, la seva associació treballa perquè els grans depredadors i els ramats d'ovelles comparteixin el territori.

Quant a la petició dels zuberoarras, ha explicat que cada vegada més territoris volen optar a la ZDP: "Avui dia , la tendència és que cada comarca el que demanda és una denominació, i això s'aconsegueix amb bastant facilitat. Podem arribar a una situació en la qual cadascun sol·licitarà un ZDP per a erradicar l'espècie en el seu territori". Al seu judici, això no era el que pretenia el legislador per a concedir exempcions, "perquè l'objectiu era que els ramaders que no podien protegir-se per raons tècniques fossin indemnitzats".

Xerrada sobre la situació del llop a Bilbao

El dijous, 19 de febrer, Andrés Illana, Ekologistak Martxan i el Grup Llop d'Euskadi oferiran una xerrada sobre la situació del llop en l'Ekoetxea de Bilbao (19.00 hores).

Ekologistak Martxan ha afirmat que el pas donat per la Unió Europea per a reduir el suport del llop "afebleix la confiança en les polítiques mediambientals". Ha afegit que és "un precedent perillós" perquè "obre la porta a la retirada" en la normativa estatal i autonòmica, encara que, en el cas de l'Estat, "aquesta decisió no suposa un canvi immediat" perquè el llop està reconegut com a espècie protegida i en el Llistat d'Espècies en Règim de Protecció Especial des de 2021".

Per contra, ha recordat que el Govern Basc ha demanat que s'exclogui al llop de la llista d'afectats. "Aquesta petició ha estat promoguda per la consellera Amaia Barredo i suposa un pas enrere en la protecció d'una espècie fonamental per als ecosistemes", ha denunciat Ekologistak Martxan. "A més, posa de manifest la incoherència política i les contradiccions entre els compromisos adquirits per l'Estat i les comunitats autònomes en matèria de biodiversitat. La demanda del Govern Basc és especialment contradictòria, ja que en l'actualitat s'està elaborant un Pla de Gestió del llop que té com a objectiu aconseguir un bon estat de conservació de l'espècie".

A Roncal, mirant a l'os

El conseller de Desenvolupament Rural i Medi Ambient de Navarra, José Mari Aierdi, ha visitat aquest dilluns Roncal per a analitzar, entre altres temes, la relació de l'os amb la ramaderia extensiva i la Junta de la Vall. La consellera s'ha compromès a donar suport a les seves peticions, en concret a la ramaderia extensiva, i a l'agricultura.

"No podem dir que es produeixi una coexistència pacífica entre la presència de l'os i les activitats tradicionals", ha dit Aierdi en una entrevista en ETB. "Davant un conflicte, hem de ser capaços d'adoptar les mesures de protecció i compensació necessàries". Ha afegit que la solució al problema no es pot deixar en mans de la població local ni dels ramaders. Per contra, ha de ser assumida per tota la societat". En les seves paraules, la ramaderia extensiva és essencial per al manteniment i conservació dels hàbitats rurals i de l'activitat econòmica, però ha subratllat que caldrà trobar un "equilibri" que permeti que la conservació de l'os sigui compatible amb la ramaderia extensiva i amb l'activitat econòmica en les zones rurals, especialment als Pirineus.

Entre les mesures que adoptarà el Govern de Navarra en 2025 es troba també l'augment de les compensacions econòmiques en les zones amb límits naturals de ZLN en les muntanyes altes on puguin existir ossos. Aquesta zona es denominarà "Alta Muntanya Plus" i està formada en l'actualitat pels municipis de Garde, Roncal, Urzainki, Isaba, Uztarrotz i Ochagavía.


T'interessa pel canal: Animaliak
2025-04-07 | Iñaki Sanz-Azkue
La serp pescadora, a través del riu
En escoltar la serp, se li ocorrerà un lloc sec, ja que l'ésser humà ha interioritzat que els rèptils necessiten calor. No obstant això, no totes les serps són iguals, no totes els agraden les mateixes condicions, i gràcies a això, entre altres coses, es troba la... [+]

2025-03-31 | Nagore Zaldua
Udaberrian sakura loreak eta itsas-tomateak

Itsasoan badira landareen itxura izan arren animalia harrapari diren izaki eder batzuk: anemonak. Kantauri itsasoan hainbat anemona espezie ditugun arren, bada bat, guztien artean bereziki erraz atzemateko aukera eskaintzen diguna: itsas-tomatea.


2025-03-26 | June Fernández
Meloi saltzailea
Otsoak

Zer esango zenioke Palestinako aktibista bati aurrez aurre izango bazenu? Ni mutu geratu nintzen Iman Hammouri nire herrian bertan aurkeztu zidatenean. Eskerrak andre nagusi bat gerturatu zitzaigula eta solaskide roletik itzultzailearenera pasa nintzela.

Palestinako Popular... [+]


2025-03-24 | Irati Diez Virto
Lamia oinak bueltan dira

Ugaztunei eskainitako azken artikuluaren amaierako hitzak hurrengo animalia aurkezteko aitzakia paregabea dira. Bertan esaten genuen muturluzeak erreka “garbi eta txukunak” behar dituela, kutsadurarik gabeak baina elementu natural anitzekin. Animalia txiki horren... [+]


Duero ibaitik gora otsoa berriz ehizatzea onartu du Espainiako Kongresuak

PP, Vox, Junts eta EAJren botoekin Espainiako Kongresuak onartu du otsoa espezie babestuen zerrendatik ateratzea eta, horren ondorioz, berriz ehizatu ahal izango dute Duero ibaitik iparrera.


Kutixi edo mokadu, guztion ahotarako

Antxoa, bokarta edo albokartia, gure arrain komertzialen artean txikiena, euskal kostaldera hurbildu da.


2025-03-17 | Jakoba Errekondo
Magnolian kakalardoa polen-mamitan

Magnoliak eleganteak dira. Dotoreak. Anddereak. Pontxoak. Apainak. Pimentak. Gurbilak. Ponposak, ponpoxearrenak. Ortiroak. Ia-ia fazazkoak, kriket eta kraket. Ez naiz harritzen, beren loraldien azpian lurrarekin urtzerainoko handitasunaren menpeko sentitzen naiz urtero.


Zata arrunta
Ahuntzak gustuko omen dituen gautxoria

Katalanen ustetan artzainak engainatzen omen ditu hegazti honek: “enganyapastors”. Espainiar eta latindarrek, aldiz, ahuntzari esnea kentzen diola diote, hortik datorkio hain zuzen ere izen zientifikoan (Caprimulgus europaeus) islatzen den caprimulgus (capra... [+]


2025-02-24 | Iñaki Sanz-Azkue
Apo pikart europarra
Gaueko kantari bakartia

Nekazal eremu lehor baten erdian ageri da putzua. Txikia da tamainaz, eta ez oso sakona. Egunak dira euririk egiten ez duela, baina oasi txiki honek oraindik ere aurretik bildutako urari eusten dio. Gauak eremua irentsi du eta isiltasunaren erdian kantu bakarti bat entzun da... [+]


Eskoziako Lur Garaietan otsoa sartzea klima-larrialdirako onuragarria izango dela iradoki dute

Eskoziako Lur Garaietara otsoak itzularazteak basoak bere onera ekartzen lagunduko lukeela adierazi dute Leeds unibertsitateko ikertzaileek.. Horrek, era berean, klima-larrialdiari aurre egiteko balioko lukeela baieztatu dute, basoek atmosferako karbono-dioxidoa xurgatuko... [+]


2025-02-17 | Nagore Zaldua
Fúria, somiador de sang blava?
Hàbil, enginyós i fugitiu; el polp comú, encara que el seu nom no l'indiqui, té destreses extraordinàries. Aquest mol·lusc cefalopodo carnívor ens sorprèn amb els seus peculiars característiques i capacitats. És el més intel·ligent de tots els invertebrats, entre... [+]

2025-02-17 | Jakoba Errekondo
Hivernada d'insectes
Fa molt fred. Quan no és així, però aquest hivern alguns països estan tocant molt bé. I com sobreviuen els insectes per a ressorgir amb la primavera? Anit vaig tenir una pregunta del carrer. D'aquí el petit problema que existeix entre la intel·ligència i la... [+]

2025-02-13 | Axier Lopez
Boicot a la balena i a la massacre de dofins
A les Illes Fèroe, un arxipèlag de l'Atlàntic Nord, sota el control de Dinamarca, maten cada any centenars de cetacis –normalment més de mil–. Alguns la diuen "tradició", per la seva antiguitat de diversos segles. Però les conegudes i virals imatges de centenars de dofins... [+]

Caçador poderós d'aspecte feble
Els insectes més grans que actualment viuen en el planeta Terra poden tenir una grandària aproximada de 30 cm, aproximadament una sisena part d'un ésser humà. Entre ells es troben les papallones i els gegants sits o els escarabats grossos. Com observar a una criatura de tot... [+]

2025-01-20 | Iñaki Sanz-Azkue
Una granota que estima el fred
Les fulles dels arbres han caigut i el sòl del bosc està cobert. No obstant això, entre la terra i les fulles vermelles es produeix una fina capa que rep poca atenció, però que pot tenir gran importància per a la supervivència de moltes espècies. Manté la humitat, atreu... [+]

Eguneraketa berriak daude